Berenguer d'Anoia
Berenguer d'Anoia o de Noya (1300-...) foguèt un trobador catalan originari de l'illa de Malhòrca.
Biografia
[modificar | Modificar lo còdi]Escriguèt lo Miralh de trobar en lenga occitana, un tractat poetic, gramatical e retoric dins la tradicion de las Razos de trobar de Raimon Vidal e las Regles de Trobar de Jofre de Foixà, un genre tostemps popular en Catalonha.
Los paires de Berenguer èran de nòbles catalans, originaris del vilatge de Sant Sadurní d'Anoia que s'establiguèron a Inca, dins l'illa de Malhòrca un còp conquistada per Jaume I d'Aragon. Entresenha subre la sieuna familha e las sieunas originas dins un poèma en forma d'acrostic:
(Oc ancian) (Oc modern) « Berenger d'Anoia·m dits hom; "Berenguer d'Anoia m'apela òm mon payre fo asats prom. lo mieu pair foguèt noble En Incha fo mos naximens, En Inca foguèt la mieuna naissença e a Noia naschron mos parens. » e en Anoia nasqueron los mieus paires"
Lo Miralh comença amb un prològ qu'explica la sieuna division en quatre capítols ont se tractaràn las formas de la retorica e las errors poeticas pus comunas. Comença aital:
"Comença la miraylls de trobar o de versificar o de rimar. Car si hom mira o regarda sas fausas en un mirall"
Tot es illustrat amb exemples estrachs de composicions de trobadors anteriors a Berenguer d'Anoia mas pas totjorn corrèctament citats. Berenguer meteis non a cap trabalh signat amb lo sieu nom tot e que presomptament sián trabalhs sieus. La seguenta seccion es presa de la sieuna illustracion de l'"alba" religiosa:
« Gaita, be gardatz que no us sia amblatz lo castell que tan beyl vos a Deus comanatz, car si es noveyl non es aycell qui mantz n'a enganatz. No us fisetz en l'enemich qui per plazer vos destrich, ans fayts gens queix vostra gaita »
L'Institut Berenguer d'Anoia foguèt fondat en Inca en 1970 per aquest trobador.
Bibliografia
[modificar | Modificar lo còdi]- http://www.xtec.cat/~malons22/trobadors/index.htm Els trobadors catalans, amb la sieua autorizacion.
- Anoia (d’), Berenguer; Vidal i Alcover, Jaume (estudi introductori i edició). Mirall de Trobar. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Universitat de les Illes Balears, 1984. ISBN 84-7202-647-7.
- Miralles i Montserrat, Joan. Corpus d’antropònims mallorquins del segle XIV. Barcelona: IEC. Repertoris de la Secció Filològica. III, 1997. ISBN 84-7283-365-8.