Ben (filosofia)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Pagina d'ajuda sus l'omonimia Pels articles omonims, veire ben (omonimia).
Personificacion de la bontat, 1839

Lo ben o bontat es la qualitat morala que pòrta lo subjècte a agir de biais corrècte, es una vertut e un objectiu de vida se la persona vòl obrar en acòrdi amb son etica. Segon lo corrent filosofic, lo ben pòt consistir en unas menas o autras caracteristicas, mas totas las escòlas son en acòrdi amb de decalògs basics (que per los defensors del jusnaturalisme constituirián un ben natural, precedissent quina que siá societat), coma lo respècte de la vida e ensajar de nafrar pas los autres, e tanben de seguir de principis filosofics, s'escartar del vici, cultivar l'amor, èsser conscient de la quita existéncia e de la valor de las quitas decisions o evitar los excesses.[1]

Aital lo ben se pòt comprene dempuèi una posicion metafisica, donant al ben la categoria d'entitat pròpria, cap a una posicion etica ont lo ben seriá una caracteristica puntuala d'unas accions umanas, passant pel jusnaturalisme, que considèra qu'existís un drech natural que mòstra la diferéncia entre lo Ben e lo Mal, a caval de las doas posicions.

Metafisica, etica e religion[modificar | modificar la font]

Existisson diferentas concepcions quand s'agís de considerar çò qu'es lo ben:

I a una opcion que prepausa l'existéncia d'un ben absolut (e, doncas d'un mal absolut). Seriá la concepcion metafisica del ben e del mal. Segon aquela vision lo ben es pas una caracteristica de las accions umanas, mas una entitat plena que luta contra lo mal. Las concepcions filosoficas en relacion a la justificacion d'unes postulats religioses an sovent aquela vision, ligant lo ben a Dieu (Agustin d'Ipona, Tomàs d'Aquin). La concepcion d'aquel ben filosòfic es ligada aital a la morala prepausada dempuèi la religion.

I a una opcion, amb de multiplas interpretacions, que prepausa lo ben, pas coma una entitat, mas coma una seria de caracteristicas de las accions umanas que permeton de las qualificar coma bonas. Es lo ben de l'etica.

Bona accion[modificar | modificar la font]

Pasmens, i a pas una vision unica sus cossí qualificar una accion de bona o marrida, determinant atal lo concèpte de ben.

Las eticas teleologicas prepausan qu'una accion es "bona" quand las consequéncias d'aquela accion o son. Aristòtel considèra qu'una accion es bona quand provesís la felicitat, Epicur considèra qu'una accion es bona quand provisís lo plaser, David Hume considèra qu'una accion es bona quand provòca de sentiments d'aprobacion (emotivisme morala), o John Stuart Mill, representant màger de l'utilitarisme, considèra qu'una accion es bona quand provesís lo benèsser maxim pel un nombre maxim de personas. (Principi d'utilitat).

Las eticas deontologicas prepausan qu'una accion es bona en foncion de la quita accion e pas de sas consequéncias. Immanuel Kant lo somet mejans son imperatiu categoric formulat en tèrmes seguents: "òbra solament segon aquela maxima que pòsca voler que venga, al meteis temps, lei universala".

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. (en) {{Obratge}} : paramètre titre mancant,

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Aristotèl. Etica a Nicomac.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]