Bauma de Par non Par
.jpg)
La bauma de Par non Par se dubrís a Prinhac e Marcamps, au sud de Blaiés, en Gasconha, dins lo massís calcari que bòrda la riba mança de Moron, afluent de Dordonha. Conten de las representacions preïstoricas que podrián datar de 30 000 ans avans lo present. Fuguet la tresena bauma ondrada descuberta dins lo mond aprep 'quelas d'Altamira e de Chabòt e es l'unica bauma ondrada coneguda dau departament de Gironda. Son nom se referís a un ancian vilatge perdut au jòc per un nòble. Lo site venguet monument istoric lo 20 de decembre de 1900.
Descuberta[modificar | Modificar lo còdi]
La partida dau corredor s'afondret au Chastelperronian, 'catant l'entrada iniciala. Las entradas segondàrias desaparegueren per los processus sedimentaris. La bauma se trobet aitau pauc a pauc completament recuberta de depaus. En 1881, 'na vacha que paissiá dins un prat de la terra de La Bòrda se bloquet la pata dins un trauc. Lo domestic dau proprietari de la dicha terra descubriguet la bauma en desgatjant la vacha: lo trauc era un uelh de la bauma situat dins la «sala de las gravaduras».
Recerchas[modificar | Modificar lo còdi]
A partir dau 8 de març de la mesma annada, pauc aprep sa descuberta, François Daleau, preïstorian de Borg, i menet de las recerchas en descubrint beucòp d'ustensilhas e de traç d'ocupacions umanas aus niveus aurinhacian e gravetian. Repertoriet juscanta 15 000 ustensilhas de silex, d'òs e d'evòri en mai de 6 000 ossaments d'animaus; los produchs de sas recerchas son auei mostrats aus museus d'Aquitània e d'Istòria naturala a Bordeu.
Ocupacion preïstorica[modificar | Modificar lo còdi]
La prumiera ocupacion remontariá a 40 000 ans avans lo present (Mosterian). L'ensemble de la cavitat era entier mas l'abitat se limitava a l'entrada sud (corredor enquera present) ente laisseren daus vestigis (gratadors, rascladors...). Au Chastelperronian, l'entrada es afondrada e l'accès se fai per las cavitats annexas que desbochan a mança de la «sala de las gravaduras». La durada de l'ocupacion es mai breva e l'abitat se concentra au fons de la bauma, dins la galariá nòrd. Au Gravetian, lo fons (galariá nòrd) es reservat a l'abitat mentre que las parets de la «sala de las gravaduras» son ondradas de representacions de bèstias (chavaus, boquetins, cervids megaloceros e mamots). La bauma fuguet abandonada au Protomagdalenian.
Gravaduras[modificar | Modificar lo còdi]
La «sala de las gravaduras» conten un grand nombre de representacions d'animaus. Òm pòt citar dos mamots, dos urs fàcia a fàcia semblant se desfisar, un cervi fàcia a 'na cèrvia, un megaloceros (lo cervi mai grand de tots los temps, figuracion rara dins l'art parietau, que n'i a pas que 12 dins lo mond) e dos chavaus dispausats l'un a costat de l'autre. Un de 'queus chavaus a la testa revirada devers sa cropa donant l'impression de movement. Plusors ors e un felin representan los carnivòrs. Segon los temas de l'art parietau paleolitic, los animaus pitits e los auseus son pas presents. Los boquetins i son representats mas dins la bauma se ne tròba pas ges de vestigi caçat o consomat.
Visita[modificar | Modificar lo còdi]
Se visita tota l'annada. Par non Par a 'na pita talha donc lo nombre de visitaires es limitat a grops de 18 personas. En 2008, fuguet bastit lo noveu pabalhon d'acuelh de la bauma, concebut en jarric brut, beton, veire, metau negre e coire per lo tech per l'arquitecte bordalés Patrick Hernandez.
