Bauma de Fonteschavada

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La bauma de Fonteschavada se tròba dins lo País d'Òrta e Tardoira, en Charanta Occitana.

Geografia[modificar | modificar la font]

Se situa a 2 km au nòrd-oest de la vila de Montberol, 27 km a l'est d'Engoleime, au limit de la comuna d'Orjaduelh, au pè dau vilaret de Fonteschavada, dins un valon orientat vers lo sud-oest ente raja un riusset, Fonteschavada, afluent de la riba drecha de Tardoira.

Istòria[modificar | modificar la font]

Fuguet cerchada a partir de 1870 per Paire e Fermond, per Durousseau-Dugontier de 1902 a 1910, per Vallade en 1913-1914, per Saint-Perrier en 1921, e per Pierre David, qu'en 1933 efectuet de las exploracions dins lo niveu aurinhacian. Germaine Henri-Martin tornar entreprenguet de las cerchas de 1937 a 1955. En 1947 s'i trobet 'na calòta craniana umana atribuida a un preneandertalian, que seriá l'òs uman mai ancian dau departament de Charanta.

Topografia[modificar | modificar la font]

Es un tunèl de 6 m de larjor e d'aperaquí 30 m de longor emb un corredor en U.

Estratigrafia[modificar | modificar la font]

Germaine Henri-Martin senhalet en 1957 sieis jaç de A a E e un jaç d'argila subre lo sòu de la bauma, emb dau jaç B de l'Aurinhacian, dau jaç C dau Mosterian e dau jaç E dau Taiacian. 'Quilha ocupacion taiaciana fuguet situada dins l'Interglaciari Riss-Würm, fai aperaqui 150 000 ans. De las cerchas recentas balhan 'na estratigrafia de uech jaç.

Preséncia umana[modificar | modificar la font]

Germaine Henri-Martin trobet en 1947 daus fragments de frontau e de parietau e 'na partida de calòta craniana compausada de frontau e de 'na partida daus parietaus de drecha e de mança, d'un uman vielh estant las suturas soudadas, atribuits a un preneandertalian.