Baritina

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Fotografia d'un tròç de baritina.

La baritina ò barita es un minerau incolòr a l'estat pur e jaune, roge, verd ò brun en preséncia d'impuretats. A una duretat de 3 e una densitat de 4,47. Es formada de sulfat de bari (simbòl quimic : BaSO4) cristallizat segon un sistèma ortorombic de classa bipiramidala. Forma de cristaus tabulars prismatics, d'agregats lamellars, de massas compactas ò de concrecions. Son esclat es veirenc.

Se troba coma minerau de ganga dis lei venas idrotermalas de temperatura bassa ò mejana ò coma produch quimic de depaus dins certanei fònts idrotermalas. Pòu èsser associada ambé divèrsei sulfurs dins lei venas metallifèrs (galena, blenda, antimonita... etc.), lo qüars, la fluorina ò la dolomita. Es lo minerau principau de bari. Es tanben utilizada coma additiu dins lei fangas pesantas de l'industria petroliera e coma pigment blanc per la fabricacion de papier.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]