Barbacoa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Una barbacoa bastida.

La barbecoa (tradicionalament brasièra) es una aisina de cosesson. Los aliments son plaçats sus una grasilha o un ast e son expausats a la radiacion d'una font de calor. La noirudura atal preparada es nomenada «carbonada» o «grasilhada». La cosesson es mai sovent realizada en plen aire.

Lo mot barbacoa pòt tanben designar un repai, sovent festiu, pendent que s'utiliza aque aparela aisina.

Origina[modificar | modificar la font]

L’etimologia retenguda pels linguistas es la seguenta: ven l'ispanoamerican barbacoa, d'un mot arawak designant una canissa servissent a rostir o fumar la vianda. Lo tèrme passèt en Euròpa mejans l'anglés american barbecue dins los ans 1950.

Tecnica d'alucatge de las barbacoas de carbon de vegetal o de fusta[modificar | modificar la font]

Las barbacoas de gas e electrica dona pas cap dificultat d'alucar, al contrari d'aquelas de fusta o de carbon vegetal. Existís diferentas solucions: papièr jornal (jornal agorrufar, entorchat), produch aluca fuòc (natural: briquetas de carbon vegetal solida, parafina, esca; chimic : liquid aluca fuòc, gèl o cubs o pasta)[1], aluca barbacoa electric.

Toxicitat[modificar | modificar la font]

La combustion incomplèta de las grassas animalas al contact de las flamas de carbon vegetal dona de benzopirèns coneguts coma cancerigèns. Las concentracions en benzopirèn pòdon aténher 10 μg/kg de vianda[2]. Un bistèc atal grasilhat pòt contener, en benzopirèn, l'equivalent de 600 cigaretas[3].

Diferentas categorias de barbacoas[modificar | modificar la font]

Barbecoa d'usatge unic

Existís mai d'una mena de barbacoas:

  • las barbacoas de combustion: los aliments son cuèchs sus de brasas obtengudas brutlant de fusta o de carbon vegetal ;
  • las barbacoas de gas: los aliments son cuèchs mejans la combustion de gas butan o propan, dirèctament o mejans de lausas refractàrias;
  • las barbacoas de fums: la cosesson se realiza dins una encencha ont se brutla doçament de fusta qu'emet de fum. La cosesson es donada per coagulacion de l'albumina a de temperaturas variant de 80 80 °C a 100 100 °C ;
  • las barbacoas electricas;
  • las barbacoas d'usatge unic;
  • las barbacoas verticalas: un inventor lengadocian de Bram) del sistèma de capvirament de la grasilha per la barbacoa de cosesson verticala, Raymond Garcia, foguèt primat[4].

Notas e referéncias[modificar | modificar la font]

  1. Sonia Collomb, Comment dire à un homme que sa braguette est ouverte, Hachette Pratique, (ISBN 9782012301238), P306 Comment allumer un barbecue
  2. « Le benzopyrène », Santé Canada
  3. « Cuisson au barbecue ! Anses - Agence nationale de sécurité sanitaire de l’alimentation, de l’environnement et du travail », sur www.anses.fr
  4. L'express: Raymond Garcia, inventeur de l'année 2007