Balma de Dargilan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Dargilan.jpg

La Balma de Dargilan (escaissada la « Balma Ròse ») se dobrís sul Causse Negre al prèp de Maruèis. Descobèrta a la fin de la tardor de 1880 per Saüquet [Saüquèr?], un jove pastre alavetz al percaç d'un volp, calguèt esperar 1888 perque l'espeleològ Édouard-Alfred Martel ne faguesse una exploracion complèta. Foguèt dobèrta al public en 1890.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Encara en activitat, aquela balma es remarcabla per la varietat de las concrecions que embarra. En mai de las classicas estalactitas e estalagmitas, doas colomnas datadas de 500 000 ans rivalizan amb una paret de 200 m de long e 18 m de naut, unica en Euròpa e benlèu dins lo mond, entièrament cobèrta de drapariás. Al plafon de la sala superiora, marcada per un esfondrament datat de 35 000 ans, penjan un grand nombre de fistulosas o macaròni, concrecions tubularas que precèdon la naissença de las estalactitas. Mantuna sala inferiora seguís l'ancian cors d'un riu que se tròba actualament a 120 m al dejós de la balma e se geta sulcòp dins Jonta. L'aiga s'i acumula encara dins de gorgs pauc prigonds, abans de rejónher per infiltracion lo cors actual del riu.

Dargilan es tanben remarcabla per sas colors. L'oxid de fèrre la tenh aicí en ròse e en marron escur. L'oxid de manganès mescla de gris a aquelas colors. Se pòt tanben véser divèrsas òcras e de blanc.