Australopithecus robustus

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

Australopithecus robustus ( o Paranthropus robustus) siguec descurbert en 1938. Eth desvolopament d'Australopithecus robustus, sustot en sòn traches cranials semblaua éster ena linha d'un complexe nhàcador mès pesant. Es sues caracteristiques definitiues son parières aras des australopitecids e pr'amor d'aço Robert Broom creèc eth genre Paranthropus e classèc aguesta espècies laguens aqueth terme.

Paranthropus robustus demorèc demest 2.0 e 1.2 milions d'ans. A. robustus auia ua cresta sagital plan longa e ua maissa, musculs e dents postcanines èren adaptats tà foncionar en er environament on viuia.


Australopithecus robustus demorèc en Sud-Africa hè mès de dus milions d'annades e auia uses maises poderoses

Descurbiment[modificar | modificar la font]

Dempús deth descurbiment d'Australopithecus africanus Broom qu'auia estat en favor des teories de Dart sus aguest coma un ancessor d'Homo sapiens. Broom ère un doctor escocés que trabalhaua en Sud-Africa e que comencèc a escauar eth madeish en aguest pais tà cercar trobalhes, coma Dart auia hèt auans. En 1938, dab 70 ans, Broom escauèc en Kromdraai, Sud-Africa, es discurbèc diuersi troçi d'un cran e quauques dents que semblauen plan coma es trobalhes que ja s'auien hèt auans d'Australopithecus africanus mès eth cran auia quauques traches robustes.

Es fossils includien troçi d'un cran e diuerses dents; totes auien uns 2 milions d'ans d'aperaquí. Es lòcs on se trapen fossils de Paranthropus robustus sonque se trapen en Sud-Africa e son Kromdraai, Swartkrans, Drimolen, Gondolin e Coopers. Ena bauma de Swartkrans, es trobalhes de 130 individús sigueren descurbertes. Er estudi que se hèc sus es dents d'aguesti ominins revellèc que P. robustus no demoraua mès de 17 ans de vida.

Australopithecus robustus siguec eth prumèr ominid robust dera sua espècie e descurbert auans que Paranthropus boisei e Paranthropus aethiopicus. Eth prumèr descurbiment de P. robustus auia estat eth prumèr australopitecid robust e eth dusau dempús d'Australopithecus africanus, que Dart auia ja auans descurbert. Eth trabalh de Broom sus es australopitecids demostrèc qu'era evolucion qu'amiava entera Homo sapiens ère pas soleta mès plan diuersa.

Morfologia[modificar | modificar la font]

Coma d'autes australopitecids robustes, P. robustus auia ua forma coma era d'un gorila dab ua maissa e dents mès pesants en comparacion dab d'autes ominins dera linha evolutiua Homo. Era cresta sagital que corre ath lòng deth naut deth cran ère utilizada tà ancorar es grani musculs nhacadors. Eth cran DNH7 de P. robustus, Eurydice, siguec descurbert en 1994 ena bauma de Drimolen, en Sud-Africa per Andre Keyser e a uns 2.3 milions d'ans. Possiblements qu'ère ua hemelha.

Australopithecus robustus èren uns primats patrilocals pr'amor qu'es hemelhes voliuen demorar luenh de sòns grops de neishement.

Es dents d'aguesti primats èren mès grani e grossi que no pas es d'autes australopitecids trapats, qu'èren mès gracils. Broom classèc aguestes trobalhes en un prumèr moment coma Australopithecus robustus. Eth cran auia una cresta plan longa sus eth cap tà ancorar es musculs dera maissa. Es mascles de P. robustus hèien sonque 1,2 m e pesauen uns 54 Kg. Es hemelhes hèien mens d'un metre e pesauen sonque 40 Kg. Aço que mostra que i auia un gran dimorfisme sexual. es dents trapades de P. robustus son mès granes qu'es que s'an trapat de P. boisei.

Broom analisèc es trobalhes e arremarquèc que i auia quauques desparietats en eth tamanh des dents molars que semblauen mès es d'un gorila que no pas d'un uman. D'autes trobalhes de P. robustus an sigut dempús trapades en Sud-Africa. Eth tamanh de sòn cervèth ère demest 410 cc e 530 cc, açò vò díder qu'ère tan gran coma eth d'un chimpanzé.

Quauq'un a dit que P. robustus auia ua dieta rica en minjar fibrós coma es nòdes e tuberculs e que demoraua en bòsquis duberts e era savana. Diuersi estudis mès moderns díden qu'era sua dieta ère mès generalista (1) mentres que d'autes díden que cercaua ues hònts de minjar mès dures (2).

En 2011 un estudi hèt damb es ratios d'isotopes d'estronci enes dents suggereishen qu'Australopithecus africanus e P. robustus demorauen en grops en Sud-africa e qu'èren patrilocals: es hemelhes que voliuen demorar mès luenh de sòn lòc de naishement mès que no pas es mascles (3) (4).

Tà vèder tamben[modificar | modificar la font]

  • List of fossil sites (with link directory)
  • List of human evolution fossils (with images)

Referéncies[modificar | modificar la font]

  1. Wood, B. & Strait, D. (2004). "Patterns of resource use in early Homo and Paranthropus". Journal of Human Evolution 46 (2): 119–162. doi:10.1016/j.jhevol.2003.11.004. PMID 14871560.
  2. Scott, R.S., Ungar, P.S., Bergstrom, T.S., Brown, C.A., Grine, F.E., Teaford, M.F., and Walker, A. (2005). "Dental microwear texture analysis shows within-species dietary variability in fossil hominins". Nature 436 (7051): 693–695.doi:10.1038/nature03822. PMID 16079844.
  3. Bowdler, Neil (2 June 2011). "Ancient cave women 'left childhood homes'". BBC News. Retrieved 2011-06-02.
  4. Copeland SR, et al. (2011). "Strontium isotope evidence for landscape use by early hominins". Nature 474 (7349): 76–78.doi:10.1038/nature10149. PMID 21637256.

Pàgines web[modificar | modificar la font]

  • MNSU
  • Archaeology Info
  • Paranthropus robustus - The Smithsonian Institution's Human Origins Program
  • Most complete ape-man skull found - but he is a she
  • Researchers discuss ape-man fossil find
  • Coopers Cave Home Page