Arturo Campión

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Arturo Campión a la fin del sègle XX

Arturo Campión Jaimebon (Pamplona, 7 de mai de 1854 - Sant Sebastian, 18 d'agost de 1937) foguèt un escrivan e lingüista basc de Navarra. Foguèt un dels fondadors e academician de nombre de l'Euskaltzaindia. Èra a mai academician de la Reiala Académia Espanhòla, regidor e deputat al Congrès dels Deputats. Aguèt una produccion plan variada, dins fòrça genres: discorses e conferéncias, articles jornalistics, escriches politics, romans e contes, libres d'istòria, d'antropologia o sus de tematicas lingüisticas, virats de contunh cap a la meteissa tòca; consagrèt la vida a çò que se son "Euskalherriaren alde" (a favor d'Euskal Herria) e al restabliment de la foralitat de Navarra.

Òbras[modificar | modificar la font]

Espanhòl[modificar | modificar la font]

  • "Los orígenes del pueblo euskaldun. Iberos, celtas y vascos", 1879
  • "Ensayo acerca de las leyes fonéticas de la lengua vasca" 1883
  • "Gramática de los cuatro dialectos literarios de la lengua euskara" 1884
  • "El genio de Navarra" 1884-1888
  • "Pedro Mari", ipuina, 1895
  • "Blancos y Negros", 1898
  • "La bella Easo", eleberria, 1909
  • "El bardo de Itzaltzu" 1917
  • "El último tamborilero de Erraondo" 1918
  • "El rosario de las lavanderas", ipuina, 1924

Basc[modificar | modificar la font]

  • "Orreaga", balada escricha en divèrses dialèctes 1877
  • "Denbora Antxiñakoen Ondo-Esanak" 1881
  • "Okendoren Eriotza" 1883