Vejatz lo contengut

Arthropoda

Tièra de 1000 articles que totas las Wikipèdias deurián aver.
Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Arthropoda
Descripcion d'aqueste imatge, tanben comentat çaiaprèp

Arthropòdes de diferentas classas : un trilobit, un euripterid, un escorpion, un crustacèu, un miriapòde e un insècte.

Classificacion
Règne Animalia
Sosrègne Bilateria
Infrarègne Protostomia
Superembr. Ecdysozoa

Embrancament

Arthropoda
Latreille, 1829

Sosembrancaments de reng inferior

Los artropòdes (arthropoda, de grèc ἄρθρον, "articulat", e ποδός, "pè") constituisson l'embrancament (filum) mai grand d'animals e incluson, entre autres, insèctes, aracnids e crustacèus. La seuna diversitat es extraordinària; mai del 80% de las espècias animalas conegudas son d'artropòdes[1], es a dire, un milion d'espècias existentas descritas e un registre fossil que remonta fins l'èra proterozoïca.

Los artropòdes se son adaptat tant al mitan aqüatic (marin e aiga doça), coma al mitans terrèstre e aerian. Incluson totes tipes de formas de vida, tanben de formas simbiòticas e parasitas.

Estructura basica dels artropòdes

[modificar | Modificar lo còdi]

Malgrat aquesta granda diversitat los artropòdes presentan una estructura generala fòrça omogenèa. Se caracterizan per:[2]

  • La preséncia d'un exosqueleta dur, la cuticula, facha principalament de quitina, un tipe de polisacarid, que provesís proteccion fisica e resisténcia a la dessecacion.
  • La possession d'un còs segmentat, es a dire, format per divèrses segments o metamèrs.
  • La preséncia d'un parelh d'apendix articulats a cada metamèr, qu'es caracteristic e baila lo nom al grop.
  1. Anna Thanukos;https://web.archive.org/web/20130821165924/http://evolution/.berkeley.edu;The Arthropod Story;University of California, Berkeley
  2. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I".