Artemisia vulgaris

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L’Artemisia comuna (Artemisia vulgaris) es una espècia de plantas erbacèas vivaças de la familha de las Asteracèas. Comuna dins las regions temperadas, a vegada cultivada coma ornemantala, s'agrada aquesta planta per son supèrbe fulham descopat e sas proprietats medicinalas. Aquesta planta es coneguda dempuèi l'Antiquitat. Los Galleses la nomenavan « ponema », mas son genre ven del nom latin de la divesa Artèmis, qu'aviá tanben per ròtle de protegir las femnas malautas.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Artemisa comuna
Fulham de prima
planta en flor

L'artemisa comuna es una planta erbacèa que pòt mesurar de 60 cm a 2 m de naut.

Ten una tija quilhada fòrça ramuda e prima sens estolons sovent de clor roja violacèu.

Son fulham es verd sorn, sas capitulas duvetosa son quichada e fòrça nombrosas sus las ramas. Sas fèlhas son basalas, longament petioladas e penadas de 5 a 8 cm de long.

La partida sosterranha es un rizòma orizontal ramificat, a vegada fòrt en diamètre e sas flors jaunencas o porpradas amb una odor fòrta (percebuda desagrabla per d'unes). La florason se debana de julhet a octobre. Las fuèlhas trissada exalant una odor similara a celle de l'aussint.

Los fruchs son d'aquènas sens tufa e mesuran 2 mm, una sola planta ne pòt produire de desenas de milièrs.

Distribucion e abitat[modificar | modificar la font]

L’artemisa buta naturalament dins las zonas de climat temperat coma en Euròpa centrala, en Africa del Nòrd e un pauc en Asia[1].

Cultura[modificar | modificar la font]

Las artemisas comunas vivon subretot per las talvèras, escombres, broas, èrms. Agrada los sòls rics en azòt, pòdon butar fins a una altitud de 1600 m e suportar de temperaturas fins a -15 degrés. Son presentas partot en Euròpa.

Lista de las varietats[modificar | modificar la font]

Segon Catalogue of LifeCatalogue of Life (28 septembre 2015)[2]:

  • varietat Artemisia vulgaris var. indica
  • varietat Artemisia vulgaris var. vulgaris
  • varietat Artemisia vulgaris var. xizanensis Ling & Y.R.Ling

Artemisia vulgaris e l'Òme[modificar | modificar la font]

Usatge culinari[modificar | modificar la font]

L'Artemisa (Artemisia vulgaris) èra utilizada autrescòps per atendrir las polalhas que la carn èra tròp dura. Uèi ven perfumar las polalhas mas tanben de còcas sucrats o salats.

Al Japon, dintra dins la composicion d'unes daifuku, de dessèrts a basa de ris viscós. Aqueste tipe de còca se trapa tanben en China (caobing).

Usatge terapeutic[modificar | modificar la font]

L'Artemisa (Artemisia vulgaris) es una analòga de l'Aussint (Artemisia absinthum). Atal presenta fòrta dòsi un caractèr toxic. De proprietats li son reconegudas: tonica, febrifuga, antispasmodica, vermifuga e estomaquica. En infusion, regulariza lo cicle de las menstruacions a la menopausa. S'utiliza tanben per curar las infeccions urinàrias. Plaçasa dins las cauçaduras, aquesta planta auriá coma vertut de demesir la fatiga pendent la caminada. Abans, èra utilizada per aromatizar la bièra e per farcir lo piòt. Ten un gost amar e sucrat, çò que se reconeis al gost de la vianda o del lach dels animals que ne manjan. Aquesta plantas pòdon tanben s'utilizar en cas d’epilepsia. Los brots son tendres e sucrats e se pòdon mesclar dins d'ensaladas o d'aperitius

En medecina chinesa, s'utiliza per far de moxas: bastonets d'artemisa secada que se fa brutlar près dels punts dels meridians per los caufar. Aqueste principi es utilizat en moxibustion e es una alternativa à l'acupunctura e l'acupression.

Al jardin[modificar | modificar la font]

En aiga de femorièr (maceracion longa fins a la bolida), l'artenisa, que conten de tujòna, es un repulsiu eficaç contra los insèctes, rosegaire, cagaraulas e limaces

Usatge tradicional[modificar | modificar la font]

  • estimulacion de la secrecion dels chucs gastrics en cas de pèrda d'apetit[3].
  • solaç de las flatuléncias e de las sensacions d'estirada.
  • tractament de la dismenorèa.
  • agent antibacterian e antifongic.

Usatge esperital[modificar | modificar la font]

Los Aztècas e autres indians de las Americas utilizavan l'artemisa per de rituals e la medecina. Dempuèi de temps alunhats en Euròpa l’èrba èra un remèdi contra la fatiga e per protegir los viatjaires contra los mals esperits e los animals salvatges. Los indians utilizan l’artemisa sempre coma ‘sàlvia’.Utilizan l’èrba per la purificacion esperitala, per caçar de mals esperits e de las energias negativas. De fais de fuèlhas de Calamus amb l’artemisa son encara utilizat coma de talisman pendent lo festenal de la naus dragon.

se dich que l’artemisa es utila per l'induccion de sòmis lucids e del viatge astral. Fumar o consomar d’artemisa jos forma de planta o en solucion abans de dormir poiriá intensificar los sòmis o lor contraròtle e ajudar a se'n sovenir. Al Mexic, l’èrba es sovent fumada coma substitut de la marijuana[4].

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]