Apatita

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Sauter à la navigation Sauter à la recherche
Fotografia d'un cristau verd d'apatita.

L'apatita es un minerau incolòr a l'estat e jaune, brun, verd, violet e rarament blau ò roge. A una duretat de 5,0 e una densitat de 3,0-3,2. Es formada de clorofluorofosfat de calci (simbòl quimic : Ca5(PO4)3(OH, F, Cl)) cristallizat segon un sistèma exagonau de classa bipiramidala. Forma de cristaus exagonaus de dimension febla ò prismatics ò de massas granulàrias e d'agregats. Son esclat es veirenc ò subresinós.

Es un minerau accessòri de mai d'una ròca volcanica acidas ò basicas, dei venas pegmatiticas, dei venas idrotermalas, dei venas metamorficas e de certanei ròcas sedimentàrias (depaus organogèns e marins). Pòu èsser associada ambé la lepidolita, l'espodumena, lo bericle ò lo qüars. Es lo minerau principau per l'extraccion de fosfòr e de saus.

Liames intèrnes[modificar | modificar la font]

Bibliografia[modificar | modificar la font]

Nòtas e referéncias[modificar | modificar la font]