Anticiclòn dels Açòres

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

L’anticiclòn de l'Atlantic Nòrd, mai conegut jols noms d’anticiclòn de las Bermudas als EUA e d’anticiclòn dels Açòres en Euròpa e en Africa designa una granda region subtropicala semipermanenta situada dins l’ocean Atlantic Nòrd, a l'entorn de 30 °N, ont en mejana s'encontra una zòna de nauta pression atmosferica, o un anticiclòn[1]. Aquò vòl pas dire que la posicion e l'intensitat d'aquestes anticiclòns sián permanents, mas que s'i encontra un anticiclòn sus las mapas descrivent la mejana mensuala de la pression.

Aquesta zòna de nauta pression fa partit de la cencha anticiclonica subtropicala nomenada crèsta subtropicala. L'anticiclòn de l'Atlantic Nòrd, fasent partit de la crèsta subtropicale dirigís d'alisis, e a dire los vents dominants de las regions tropicalas que son al començament pro secs mas que lèu venon umids passant al dessús de l'Ocean Atlantic, e tanben de vents d'oèst, los vents dominants de las latituds mejanas que, eles tanben, son d'en primièr secs puèi venon fòrça umids en fin de percors. Lo sistèma influéncia la meteorologia et la climatologia de grandas regions coma l'Èst dels EUA, l'Euròpa de l'Oèst o tanben l'Africa del Nòrd. Lo centre d'aqueste sistèma se desplaça sasonièrament entre las Bermudas (estiu-automne) e los Açores (printemps-ivèrn), d'ont sos diferents noms. En estiu, quand l'anticiclòn de l'Atlantic Nòrd s'enfòrça, la pression atmosferica en son centre e a l'entorn de 1024 hPa.

Diagrama del principi de las ondas tropicalas e de la circulacion a l'entorn de l'anticiclòn subtropical al dessús de l'ocean

Formacion[modificar | Modificar lo còdi]

Las cellulas de Hadley transportan calor e umiditat dels tropics cap a las latituds mejanas.

Dins la region de las latituds dels cavals, es a dire la region mai sovent entre 30 e 35 gras de latitud nòrd o sud, se trapa una zòna ont de nautas pressions predominan largament pendent una partida importanta de l'annada. Sus las mapas de mejana de pression mensuala, es possible de veire de centres anticiclonics mas la posicion centrala reala pòt variar de cada jorn. Es çò que se nomena d'anticiclòns semipermanents.

Aquesta region marca la partida davalanta de las cellulas de Hadley. En efièch, près de l'equator, ont la fòrça de Coriolis es pro fèbla, una circulacion atmosferica dirècta de l'aire s'establís. Dins los nivèls basses de l'atmosfèra, la diferéncia de temperatura entre l'equator e las regions mai al nòrd mens caufadas realiza zòna de convergéncia intertropicala ont l'aire mai caud s'auça a cause de la convergéncia e del principi d'Arquimèdes. en seguida, l'aire ven freg en altitud e torna davalar mai al nòrd e al sud. L'anticiclòn dels Açòres es un d'aquestes sistèmas que lo centre mejan varia entre los Açores e las Bermudas segon las sasons.

Efièch e temps associat[modificar | Modificar lo còdi]

La dinamica atmosferica provòcan de modulacions dins las constantas meteorologicas de las regions influenciadas per aqueste anticiclòn es nomenat oscillacion nòrd atlantica.

Còsta Èst dels EUA[modificar | Modificar lo còdi]

En periòde estival, l'anticiclòn de l'Atlantic Nòrd pren le nom d'anticiclòn de las Bermudas quand s'apròcha d'aquestas illas e s'espandís mai sovent cap a la Còsta Èst dels EUA estirant una crèsta barometrica mai sovent après lo solstici d'estiu. La preséncia de l'anticiclòn i garantís un temps largament solelhat mas son influéncia s'arrèsta pas aquí. En efièch, l'anticiclòn de las Bermudas dona de calor e d'umiditat que transpòrta d'aire tropical maritim venent de las Antilhas sus son flanc nòrd. Aquò explica los episòdis de canicula prevalent sus l’èst de l’America del Nòrd unas setmanas pendent l'estiu. Sus son flanc sud, ont los vents son d'èst, las ondas tropicalas sortissentt d'Africa pòdon generarr de ciclòns tropicals que tocaràn las Antilhas e las Americas centralas e del Nòrd.

Euròpa de l'Oèst[modificar | Modificar lo còdi]

L'anticiclòn de l'Atlantic Nòrd, mai conegut en Euròpa jol nom d'anticiclòn dels Açòres, se desplaça de l'ivèrn al printemps cap a peninsula Iberica mas a vegada en estiu tanben. Aquò rebuta las depressions mai al nòrd en estiu çò que pòrta a las regions anant de l'Anglatèrra al centre de l'Euròpa un temps solelhat. Mena tanben l'aire tropical vengut de las Antilhas que subís un leugièr refregiment a la basa en passant sus l'Ocean Atlantic.

L'anticicl jòga tanben un ròtle important per la meteorologia de l'Euròpa en ivèrn, que pòt mermar lo refregiment. Alara mai al sud, pòrta d'aire maritim saturat jos una inversion de temperatura dins la bassa troposfèra cap a las còstas europèas. Lo cèl es alara puslèu gris (tubas e/o nívol basses), accompanhadas d’un pauc de plovina o unes borrilhs.

Africa del Nòrd[modificar | Modificar lo còdi]

L'anticiclòn dels Açòres influéncia tanben la meteorologia e la climatologia de l'extrèma Nòrd de l'Africa. Al nòrd-oèst, dirigís sus la còsta occidentala del continent dels corrents d'aire maritim: l'alisi atlantic[2]. Es en partida responsable de l'ariditat de l'oèst del Sahara e de la secada estivala caracteristica del Bacin mediterranèu.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Richard Leduc et Raymond Gervais, Connaître la météorologie, Montréal, Presses de l'Université du Québec, , 320 p. (ISBN 2-7605-0365-8, lire en ligne), p. 72 (section 3.6 Les grands traits de la circulation générale)
  2. H. Isnard, « Le mécanique du climat de l'ouest africain », L'information géographique, Persee, vol. 16, no 3,‎ , p. 98-100 (DOI 10.3406/ingeo.1952.1159, lire en ligne [PDF])

Vejatz tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

  • Meteorologia de l'Euròpa