Amanita muscaria
|
Mojòla fòla
| |
|---|---|
| |
| Classificacion sistematica | |
| Règne | Fungi |
| Division | Basidiomycota |
| Classa | Homobasidiomycetes |
| Sosclassa | Agaricomycetidae |
| Òrdre | Agaricales |
| Familha | Amanitaceae |
| Espècia | Amanita muscaria |
La Mojòla fòla (en latin: Amanita muscaria, (qu'a la proprietat de paralizar las moscas) es un campairòl verinós e psicoactiu del genre Amanita.
Descripcion
[modificar | Modificar lo còdi]- Capèl de 8 a 20 cm a maturitat, ovoïde puèi emisfèric cambia de forma amb la maturacion per venir de mai en mai espotit, roge viu, cobèrt de nombrosas verrugas blancas, vestigis del vel universal, envelopa qu'apara lo campairòl jove. La color roja se pòt ateunar amb la pluèja e venir iranja quora lo campairòl ven vièlh.
- Lamas liuras e blancas. Espòras ovalas blancas, mesurant 9-13 per 6,5-9 micromètres, son non amiloïdas, çò que significa que se coloran pas de blau amb lo reactiu de Melzer.
- Pè blanc de 5 a 20 cm de naut, de textura fibrosa e leugièrament brenosa.
- La Volva pòrta de rèstas del vel universal jos la forma d'un o dos anèls concentrics.
- L'anèl es blanc.
- Odor de la tèrra.
Distribucion e abitat
[modificar | Modificar lo còdi]
Amanita muscaria es una espècia cosmopolita, que se trapa per los bòsques de conifèrs o de ramats de las regions temperadas e borealas de l'emisfèri nòrd, e de zonas enauçadas de latitudas pus caudas coma l'Hindu Kush, la Mediterranèa o l'America centrala. Un estudi molecular recent mostrèt que Amanita muscaria teniá una origina ancestrala en Siberia–Beringia pendent lo periòde Terciari, abans que s'espandisca en Asia, Euròpa e America del Nòrd.
Toxicitat
[modificar | Modificar lo còdi]
Los empoisonaments per Amanita muscaria arriban amb de mainatges joves o de personas en recerca d'experiéncia allucinogèna. Ocasionalament es ingerada per error pr'amor que de còps que i a las tacas blancas del capèl son deslavadas per la pluèja e lo campairòl pòt alavetz ressemblar a Amanita caesarea.
Amanita muscaria conten mai d'un compausats biologicament actius, que un d'entre eles, lo muscimol, es conegut per èsser psicoactiu. Un autre, l'acid ibotenic, es una neurotoxina que servís de prodròga al muscimol, e que aperaquí 10–20% se convertís en muscimol aprèp ingestion. La dòsi toxica per un adult es de 6 mg de muscimol o 30 a 60 mg d'acid ibotenic; es aperaquí çò que se trapa dins un capèl d'Amanita muscaria. La dòsi de compausats biologicament actius contenguts per campairòl es cambiadissa en foncion de la sason e de la region. Los campairòls de prima e d'estiu sont reputats per conténer 10 còps mai d'acid ibotenic que los de la davalada.