Vejatz lo contengut

Alemands de Dobrogea

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Los Alemands de Dobroja (Dobrogea en romanés) son una minoritat, uèi praticament desaparaguda, que visquèt en Dobrogea (Dobroja romanesa) entre 1840 e 1945.

Après 1945, un grop plan reduch d'Alemands (mens de 750) demorèt dins la region. Fins a 1989, capitèron de se manténer mas dempuèi la fin del regime de Ceaucescu, una partida d'aquela communautat a emigrat. La mitat dels membres d'aquesta communautat vivon ara a Constanța.

Colonias alemandas de Dobrogea

Los primièrs Alemands arribèron dins la region en 1840. Venián de Bessarabia, en majoritat, e s'installèron dins la region entre 1841 e 1856 per de rasons economicas.

Dobrogea foguèt restacada a Romania en 1878. Una partida dels Turcs e dels musulmans que poblavan la region emigrèron e lo govèrn romanés fa, tornarmai, apèl a d'immigrants. I aguèt alara doas ondadas suplementàrias d'immigracion: 1873-1883 e 1890-1892.

Segonda Guèrra mondiala e anequeliment de la minoritat

[modificar | Modificar lo còdi]

L'anequeliment d'aquesta minoritat es deguda a mai d'un factor:

- volontat de Hitler de repatriar aqueles Alemands (accòrdi signat lo 20 d'octobre de 1940). 16 000 Alemands de Dobrogea foguèron desplaçats en Polonha e Checoslovaquia per colonizar de novèlas regions.

Un pauc mai de 1 000 escapèron a aquesta migracion forçada. 3 000 foguèron repatriats en 1945.

- La deportacion en URSS pels Sovietics de nombroses Alemands ( de consultar: deportacion dels Allemands de Romania en URSS) en 1945. Los darrièrs Alemands de Dobrogea foguèron deportats en URSS o emigrèron dins los países occidentals.

- 1 500 (10%) foguèron tuats pendent la guèrra.

1880[1] 1899[1] 1913[2] 19301[3] 1956[4] 1966[4] 1977[4] 1992[4] 2002[4]
2,461 (1.7%) 8,566 (3%) 7,697 (2%) 12,023 (2.75%) 735 (0.12%) 599 (0.09%) 648 (0.08%) 677 (0.07%) 398 (0.04%)

Situacion presenta

[modificar | Modificar lo còdi]

Un centre cultural situat dins l'anciana escòla evangelica (carrièra Sarmizegetusa, a Constanța) existís encara.

I aviá 197 Alemands en 2002 a Constanța[5].

Nòtas e referéncias

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 et 1,1 G. Dănescu, Dobrogea (La Dobroudja). Étude de Géographie physique et ethnographique
  2.  {{{títol}}}. Demetrescu, A. OCLC 80634772. 
  3. Calculated from results of the 1930 census per county, taken from  {{{títol}}}. OCLC 1983592. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 et 4,4 Calculated from statistics for the counties of Tulcea and Constanţa from (PDF).
  5. https://web.archive.org/web/20100612040552/http://recensamant.referinte.transindex.ro/?pg=3&id=899