Aladèrn de fuèlha estrecha

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca
Phyllirea angustifolia

L'aladèrn de fuèlha estrecha (Phillyrea angustifolia) es un arbuste de la familha de las oleacèas. Aparten al genre Phillyrea que compren tres espècias, las autras essent l'aladèrn de fuèlha larga e lo Phillyrea media.

Es un arbrilhon mediterranèu anemofil, pro pròches de l'Olivièr e que l'abitat naturel estde tipe garriga.

Rcentament foguèt montrat per aquela espècia un sistèma de reproduccion « novèl » [1].

Sistèma de reproduccion particular[modificar | modificar la font]

Aquela espècai comprend un taus naut de mascles en mescla amb d'ermafroditas (que las flors, fertilas, pòrtan d'organs mascles e femes). Pr'amor existisson do grops morfologicament a priori absoludament identics e los individus de cada grop son esterils entre eles, alara que son fertils amb los individus de l'autre grop. D'autre biais lo pollen dels ermafroditas podon fecondar sonqu'un individu su dos alara que lo pollen dels mascles dels dos grops pòt fecondar quin que siá ermafrodita d'ambedos grops, aquó permet que los mascles siá pas desavantatjats e que sián pas desaparegut per seleccion naturala.

  • Aquó explicariá que los mascles sián demorats tan nombroses al respècte dels ermafroditas (fins a 50 % dels poplaments) ; Pels vegetals, per se mantenir dins una populacion contenent tanben d'ermafroditas, los mesles devon un avantatge en fertilitat al mens doble d'aquel dels ermafroditas, e encara mai naut se coma es le cas amb Phillyrea angustifolia L. los ermaphroditas s'autofecondant aisidament. Las espècias androdioïcas semblan fòrça raras a cò dels angiospèrmas ;
  • Tanben aquó mòstra que l'evolucion podèt permetre lo passatge de l'ermafrodisme cap a la dioecia (androdioecia ; coexisténcia de mascles e d'ermafroditas dins una mèsma poplicion es un sistèma de reproducion fòrça rare, al contrari de la ginodioecia).

Abitats e espandiment[modificar | modificar la font]

L'espècia espèce es presenta dins lo bacin mediterranèu e Ociitània tota en mescla amb l'euse.

Espècias pròches[modificar | modificar la font]

  • Phillyrea latifolia - Aladèrn de fuèlh alarga
  • Phillyrea media
  • Olea europaea

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Articles connèxes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Commons-logo.svg

Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Aladèrn.

Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Tèsi (fr): Évolution et maintien de l'androdioécie. Etude théorique et approches expérimentales chez Phillyrea angustifolia L. ; Thèse de Doctorat Biologie et Génétique des populations, Universitat Lila I, 1999, 123p. + annèxes.
  • (en)Saumitou-Laprade P., Vassiliadis C., Epplen J.T., Hardt C., 2000. Isolation of microsatellite loci for paternity testing in Phillyrea angustifolia L. (Oleaceae). Molecular Ecology 9 : 107-118.
  • (en)Vassiliadis C., Valero M., Saumitou-Laprade P., Godelle B. 2000. A model for the evolution of high frequencies of males in an androdioecious plant based on a cross-compatibility advantage of males. Heredity 85 : 413-422.
  • (en)Vassiliadis C., Saumiou-Laprade P., Lepart, J., Viard F. High male reproductive success of hermaphrodites if the androdioecious Phillyrea angustifolia. Evolution 56(7) : 1362–1373.
  • (en)Vassiliadis C., Lepart J., Saumitou Laprade P., Vernet P. 2000. Self incompatibility and male fertilization success in Phillyrea angustifolia (Oleaceae). International Journal of Plant Science 161(3) : 393-402
  • (fr)Vassiliadis C. 1995. Étude du succès reproducteur mâle chez une espèce androdioïque : Phillyrea angustifolia. Efficacité de pollinisation et recherche de marqueurs moléculaires. Memòri de D.E.A. Evolution et Ecologie. Universitat Montpelhièr II, Universitat de las Sciéncuas e Tecnicas del Langadòc, Montpelhièr, 29p.

Notas[modificar | modificar la font]

  1. Estudis del laboratòri de Genetica e evolucion de las populacions vegetalas (CNRS/Universitat de Lila 1) e del Centre d'ecologia foncionala e evolutiva (CNRS/Universitat de Montpelhièr 1, 2 e 3/ENSA Montpellier/CIRAD/Ecola practica dels nauts estudis) publcats en 2010 dins la revista Science