Agast

Acer

Fuelha d'agast

Classificacion APG III (2009)

Règne	Plantae
Clade	Angiospèrmes
Clade	Eudicotiledonèas
Clade	Rosideae
Clade	Malvideae
Òrdre	Sapindales
Familha	Sapindaceae

Genre

Acer
L.

Reparticion geografica

Reparticion mondiala del genre Acer

Leis agasts (var. aserau, aseron, aseròu), son d'aubres e d'aubrilhons dau genre Acer que desenant apartènon a la familha dei Sapindacèas (e autre temps a aquela deis Aceracèas), dins l'òrdre dei Sapindales. Existisson aperaquí 128 espècias, que la màger part son originàrias d'Asia, e e qualques uns apareisson tanben en Euròpa, en Africa del Nòrd e en America del Nòrd. Una sola espècia, Acer laurinum, s'estend a l'emisfèri sud. L'espècia tipe del genre es Acer pseudoplatanus, l'espècia d'agast mai comuna en Euròpa. Los agasts an de fuèlhas palmadas facilament reconeissablas e de fruits ailats distinctius. Los pus pròches parents dels agasts son los marronièrs d'Índia.

Terminologia

Aquesta seccion es voida, pas pro detalhada o incompleta. Vòstra ajuda es benvenguda !

• agast, ajast, aiast [e *aiaste?]. Segon los diccionaris, pòt referir a A. monspessulanum (TdF e DGO) o al genre Acer en general (DLOAPN; sinonimia e defincions del TdF e DGO). Lo nom ven del grèc άχαστος (akastos).

• agar (sustot entre Guiana e Castrés, depts 46, 47, 81, 82) o aiar (a Vaciu de Vercòrs), de *akaros.

• argelabre (var. arsalabre, arjalabre, arjulabre, argelèbre, arfalabre, alesabe, jarabre, arabre, arable, rable, iserabla, avasabre) descriu, segon Mistral, l'espècia A. campestre.

• aserau, asarau, auseral, auseran, asaròt, auseròt, variantas prononciadas ausaròt, auserat, auseròl, auseròu, auseron, aseraut, aseròl, aseròu, aseròt, aseron, auselar, auserau, *ouseral, *ouserau, *ouseralh, *ouserar, *oserlhar, *oserau significa A. campestre o A. pseudoplatanus.

• asedur significa A. campestre o "érable commun" (fr).

• blasèra, blasera, blhasera (sustot en Septimània; depts 09, 11, 34, 66), del latin platănus.

• erable, considerat coma un gallicisme per qualques occitanistas, se confond/mescla sovent amb las variantas d'argelabre, per exemple rable, arable (gallicismes segon Thesoc; variantas de argelabre segon lo TdF); autras variantas darable, erabre, irable, verèbre, verable. De mai, la paraula "erable" existís en catalan e se referís a un arbre del genre Acer, en particular Acer platanoides.

• escarroèr /eskarːwˈɛ/ - Acer campestre, en gascon

• lador - Acer apulifolium, en gascon

• mat, segon los diccionaris, es un tèrme que pòt significar "aseron (Acer campestre) ; argelabre (Acer pseudo-platanus) ; agast (Acer monspessulanum)". Lo Tresaur dau Felibritge l'identifica amb lo francés érable, emplegat "en Roergue", donc es probablament un tèrme general roergat pels arbres del genre Acer.

• platana (sustot en Hauts Pirenèus), del latin platănus

• plai, blai, blàsi, bladre Segon lo TdF, ven del latin platănus. Malgrat aquò, lo Thesoc menciona pas d'etimologia.

• plaime, plaume sembla significar Acer platanoides en gascon, segon Palai. L'identifica tanben amb "platana" e "sicomòr".

• violonièr o violonier designa en particular l'espècia A. monspessulanum.

Tèrmes de mai recercar

• *agàssa /aɡˈasœ/ (a Saut)
• agast *sauvatge/*sauvatgier /aɡˈast sɔwvˈadʒʲe/ (a Mons)
• argimouele(masc.) - espècia de Acer conegut dins Var. Mistral pensa qu'es probablament nomenat per oposicion a l'asedur.
• /aliɣˈe/ (a Tria)
• *armòl /armˈɔl/ (a Sòrbs)
• *arpalhut' /arpajˈyt/ (en Erau), /arpaʎˈyt/ (en Avairon)
• *bèth d'ausèth
• *bòsc de chabra o *bòsc de cabra
• /brekˈy/ o /brukˈy/
• durbec [ò *durbèc?] (a Romeièr) Dins d'autres parlars, durbèc o durbec descriu un ausèl, Coccothraustes coccothraustes.
• /kukumjˈe/
• /kṵŋfrˈeʲ̴ᵑ/
• grasal
• /ˈodʒa/
• /tʃœkæmˈo/

Lista d'espècias

• Acer acuminatum
• Acer albopurpurascens
• Acer argutum
• Acer barbinerve
• Acer buergerianum
• Acer caesium
• Acer campbellii
• Acer campestre, dich argelabre, aseron, aserau, aseròt, etc.
• Acer capillipes (Syn. Acer pensylvanicum subsp. capillipes)
• Acer cappadocicum
• Acer carpinifolium
• Acer caudatifolium
• Acer caudatum
• Acer cinnamomifolium
• Acer circinatum
• Acer cissifolium
• Acer crassum
• Acer crataegifolium
• Acer davidii -
• Acer decandrum
• Acer diabolicum
• Acer distylum
• Acer divergens
• Acer erianthum
• Acer erythranthum
• Acer fabri
• Acer garrettii
• Acer glabrum
• Acer grandidentatum
• Acer griseum
• Acer heldreichii
• Acer henryi
• Acer hyrcanum
• Acer ibericum
• Acer japonicum
• Acer kungshanense
• Acer kweilinense
• Acer laevigatum
• Acer laurinum
• Acer lobelii
• Acer lucidum
• Acer macrophyllum
• Acer mandshuricum
• Acer maximowiczianum
• Acer miaoshanicum
• Acer micranthum
• Acer miyabei
• Acer mono
• Acer mono
• Acer monspessulanum, dich agast
• Acer negundo o Acer negondo
• Acer ningpoense
• Acer nipponicum
• Acer oblongum
• Acer obtusifolium
• Acer oliverianum
• Acer opalus
• Acer palmatum
• Acer paxii
• Acer pectinatum
• Acer pensylvanicum
• Acer pentaphyllum
• Acer pentapomicum
• Acer pictum
• Acer pilosum
• Acer platanoides
• Acer poliophyllum
• Acer pseudoplatanus
• Acer pseudosieboldianum
• Acer pubinerve
• Acer pycnanthum
• Acer rubrum
• Acer rufinerve (Syn. Acer pensylvanicum subsp. rufinerve)
• Acer saccharinum
• Acer saccharum
• Acer sempervirens
• Acer shirasawanum
• Acer sieboldianum
• Acer sinopurpurescens
• Acer spicatum
• Acer stachyophyllum
• Acer sterculiaceum
• Acer takesimense
• Acer tataricum - (Acer tataricum subsp. tataricum
• Acer tegmentosum
• Acer tenuifolium
• Acer tetramerum
• Acer trautvetteri
• Acer triflorum
• Acer truncatum
• Acer tschonoskii
• Acer turcomanicum
• Acer ukurunduense
• Acer velutinum
• Acer wardii
• Acer ×peronai
• Acer ×pseudoheldreichii}}

• Acer ginnala (Syn. Acer tataricum subsp. ginnala)
• Acer leucoderme (Syn. Acer saccharum subsp. leucoderme)
• Acer nigrum (Syn. Acer saccharum subsp. nigrum
• Acer tutcheri

fossils :

• Acer alaskense
• Acer chaneyi
• Acer douglasense