Afar Sacco e Vanzetti

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vanzetti (esquèrra) e Sacco (drecha).

L’afar Sacco e Vanzetti es lo nom d'una controvèrsia judiciària se debanant dins los ans 1920 als Estats Units d'America, al subjècte d'anarquistas d'origina italiana Nicola Sacco e Bartolomeo Vanzetti que foguèron condamnats a mòrt e executats. Lor culpabilitat es fòrça controversiada que siá a l'epòca o mai tard, e fòrça òbras artisticas lor faguèron omenatge.

Contèxte[modificar | Modificar lo còdi]

Coma en Euròpa, los ans 1919-1920 son dificils als EUA: cal reconvertir l'economia de guèrra e far fàcia a l'inflacion. La fin del dirigisme estatic realizat en 1917 e la pujada del sindicalisme provòcan fòrça caumas per tot lo país. En 1919, se compta 4,1 milions de caumaires qu'exigisson de salars melhors e una reduccion del temps de trabalh. Las caumas tornan en violéncias e resultan d'afrontaments dins mai d'una grandas vilas, coma a Boston[1].

Fàcia a aquel climat social, l'an 1925 es marcat per fòrça atemptats anarquistas: los responsables politics son tocats, coma lo conse de Seattle o aquel Cleveland, qu'a çò d'eles peta una bomba. Los burèls de la banc Morgan a Wall Street sont bufadats  per un atemptat que fa 38 mòrts et 200 ferrits[2]. Las autoritats prenon de mesuras de repression contra los anarquistas mas tanben contra los comunistas e los socialistas dels EUA. Unes son emprisonats, d'autres constrench de s'exiliar. L'opinion publica mescla los caumairess, los estrangièrs e « los Roges ». Crenh la progression del bolchevisme en Euròpa, lo terrorisme d'esquèrra e se mesfisa dels imigrats recentament venguts que parlan gaireben pas l'anglés. Aquel periòde se conéis jol nom de « Paur roja ».

Començament de l'afar[modificar | Modificar lo còdi]

En 1920, doas atacas se debanan dins lo Massachusetts: la primièra contra una fabrica de cauçuduras per un gang motorizat a Bridgewater lo 24 de decembre de 1919, l'autra a South Braintree lo 15 d'abril de 1920. Aquela darrièra faguèt dos mòrts: Frederic Parmenter, caissièr de la manufactura de cauçaduras Slater and Morril, e son garda del còrs Alessandro Berardelli. Son tuats amb revòlver per dos òmes dins la carrièra màger. Los 15 000 $ correspondon a la paga dels obrièrs son panats[3].

Las suspicion de la polícia sul còp se pòrtan sus anarquistas italians. Pasemens se Nicola Sacco nimai Bartolomeo Vanzetti ajant d'antecedents penals, las autoritats los coneisson coma de militants radicals favorables al terrorisme revolucionaris que lo representant màger es l'avocat Luigi Galleani. La polícia liga los crimes recents al corrent galleanista, especulant que los panaires son motivats per la necessitat de financiar lors atacas. Suspectan entre autre Ferruccio Coacci, obrièr italian qu'aviá trabalhat per ambedoas manufacturas e que se trapa a son ostal de cartochas 7,65 × 17 mm Browning identicas a aquelas trapadas pels còrs dels dos carrejaires[4].

Lo brigadièr de polícia de Bridgewater Michael E. Stewart sustecta eli Mario Boda, colocatari de Ferruccio Coacci e proprietari d'una veitura supausada aver èssr utilizada pendent l'ataca de South Braintree. Lo 5 de mai de 1920, la polícia ensag de prene Mario Buda e tres autres òmes (mai tars identificats coma Sacco, Vanzetti e Riccardo Orciani), alara qu'anavan tornar prene lo veïcul en reparacion dins un garatge de la region, lo garagista avent avertit la polícia que la placa de matriculacion èra falsa. Ensajan de fugir mas la polícia capita a prene Sacco e Vanzetti, tenent d'armas de fuòc, que son inculpats per ambedoas atacas[3].

Procés[modificar | Modificar lo còdi]

Manifestacion en favor de Sacco e Vanzetti.

Lo primièr procés comença lo 22 de junh de 1920. Un de  testimònis a carga que vegèron l'ataca que de lenh afirman aver « reconeguts » d'Italians, qu'un portant una mostacha coma aquela de Vanzetti, lo debat portant sus la longor d'aquela mostacha. Los testimònis a descarga, d'immigrats italians supausats en relacion amb los mejans anarqustas, son ignorats alara que donavan un alibí a Vanzetti[1].

Lo 16 d'agost de 1920, Vanzetti sol es condamnat per la primièra ataca de 12 a 15 ans de prison, Nicola Sacco avent podut probar qu'aviá puntat a l'usina lo jorn d'aquela primièra ataca.

Lo segond procés que se debana a Dedham del 31 de mai al 14 de julhet de 1921 utiliza subretot l'expertisa en balistica, encara tartalhanta a l'epòca, Vanzetti portant segon l’accusacion un pistolet de calibre 38 que seriá una de las victimas e Sacco un Colt automatic de calibre 32 que las quatre balas trapadas suls luòcs de l'ataca avián tirat per un pistolet de meteis calibre. Aquel segond procés los condamna ambedos a la pena capitala pels crimes de South Braintree, dins la banlèga de Boston, malgrat la manca de pròvas formalas. Carlo Tresca e Aldino Felicani (vièlh amic de Vanzetti), dos militants de l'Industrial Workers of the World e unes representants de la borgesia liberala bostoniana lançan una campanha mediatica nacionala e internacionala en lor favor, mostant a partir del 9 de mai un comitat de defensa que capitarà a levar pendent 7 ans un fons de 300 000 dolars, fons ont posarà lor avocat californian Fred Moore, especializat dins los procés politics, per realizar las lors enquestas[5]. Alara, de comitats de defensa se realizant pel mond entièr per sensibilizar l'opinion sus aquela injustícia: lo quita Benito Mussolini pren lor defensa[6]. Coma Sacco en 1923, Vanzetti es plaçat al començament de 1925 en espital psiquiatric. Lo 12 de mai de 1926, lor condamnacion a mòrt es confirmada. En novembre de 1925, un sacramand nomenat Celestino Madeiros, ja condamnat a mòrt dins un autre afar[7], avoa de sa prison èsser l'autor, amb de membres del gang de Joe Morelli, de l'ataca de South Braintree, mas lo jutge Webster Thayer (en) Catégorie:Article contenant un appel à traduction en anglais , vielh Americain de soca blanca qu'amava ni los Italians, ni los anarquistas[6], refusa de tornar al subjècte. Malgrat una mobilizacion internacionala intensa[8] e l'ajornament mai d'un còp a l'execusion Nicola Sacco, Bartolomeo Vanzetti e Celestino Madeiros son executats per cadièra la nuèch del 22 al 23 d'agost de 1927, a la Prison de Charlestown dins la banlèga de Boston, pel celèbre borrèl Robert G. Elliott[9], provocant una immensa reprobacion.

Seguidas[modificar | Modificar lo còdi]

De galleanistas reagiguèron violentament los ans seguents, se venjant en plaçant de bombas al domicili dels participants al procés, qu'un jurat del procés de Dedham, un testimòni a carga, lo borèl Robert G. Elliott, e lo jutge Thayer. Lo 27 de setembre de 1932, un fais de dinamita roïna l'ostal de Thayer a Worcester, Massachusetts. Thayer ne demorèt indemne, mas sa femna e un portièr foguèron ferrits[10].

Le 23 d'agost de 1977, exactament 50 ans jorn per jorn après lor exécution, lo governaire de Massachusetts Michael Dukakis absòlv los dos òmes, los reabilita oficialament et declara que "totes los desonors deurián èsser levat de lors noms per sempre"[11]. L'escrivan american Francis Russell, s'apiejant sus una enquesta de balistica realizada en 1961, defend la tèsi que sol Sacco èra copable. Selon cf. F. Russel, op. cit. en bibliografia).

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Fàcia a aquel climat social, l'an 1925 es marcat per fòrça atemptats anarquistas: los responsables politics son tocats, coma lo conse de Seattle o aquel Cleveland, qu'a çò d'eles peta una bomba. Los burèls de la banc Morgan a Wall Street sont bufadats  per un atemptat que fa 38 mòrts et 200 ferrits[12]. Las autoritats prenon de mesuras de repression contra los anarquistas mas tanben contra los comunistas e los socialistas dels EUA. Unes son emprisonats, d'autres constrench de s'exiliar. L'opinion publica mescla los caumairess, los estrangièrs e « los Roges ». Crenh la progression del bolchevisme en Euròpa, lo terrorisme d'esquèrra e se mesfisa dels imigrats recentament venguts que parlan gaireben pas l'anglés. Aquel periòde se conéis jol nom de « Paur roja ».


Notas[modificar | Modificar lo còdi]

  1. 1,0 et 1,1 André Kaspi, « Affaire Sacco et Vanzetti », émission L'heure du crime sur RTL, 29 mars 2013
  2. A. Kaspi, Les États-Unis au temps de la prospérité, 1919-1939, 1994, p. 40
  3. 3,0 et 3,1 Pierre Milza, « Sacco et Vanzetti : autopsie d'une affaire (1921-1989) », L'Histoire, no 126,‎ , p. 18
  4. (en) Paul Avrich, Anarchist Voices : An Oral History of Anarchism in America, AK Press, (ISBN 1-904859-27-5), p. 132-133
  5. (en) Bruce Watson, Sacco and Vanzetti : The Men, The Murders, and the Judgment of Mankind, Viking, , p. 64
  6. 6,0 et 6,1 A. Kaspi, Les États-Unis au temps de la prospérité, 1919-1939, 1994, p. 46
  7. Aquela confession tardièra pòt far pensar qu'esperava un autre procés per retardar son execucion.
  8. Una peticion en lor favor reculhís tres milions de signaturas.
  9. (fr) « Robert Greene Elliott », sur www.worldlingo.com (consulté en 27 octobre2010)
  10. New York Times: "Bomb Menaces Life of Sacco Case Judge", September 27, 1932, accessed Dec. 20, 2009
  11. font sus schoolnet.co.uk
  12. A. Kaspi, Les États-Unis au temps de la prospérité, 1919-1939, 1994, p. 40

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Sacco et Vanzetti, Itinéraire : une vie, une pensée, no 2, décembre 1987, 36 pages, notice.
  • Franck Thiriot et Ronald Creagh, Sacco et Vanzetti, Graine d'ananar, éditions du Monde libertaire, 2014.
  • Ronald Creagh, L'affaire Sacco et Vanzetti, Lyon, Atelier de création libertaire, 2004.
  • Pierre Duchesne, Sacco et Vanzetti, Paris, Presses de la Cité, 1971.
  • Luigi Botta, Sacco e Vanzetti: giustiziata la verità, prefazione di Pietro Nenni, Edizioni Gribaudo, Cavallermaggiore, 1978 (free download).
  • André Kaspi, Les États-Unis au temps de la prospérité, 1919-1939, Hachette, Paris, 1980, 1994, (ISBN 978-2-01-235102-8)
  • Francis Russell, L'affaire Sacco-Vanzetti, Paris, Robert Laffont, 1964.
  • John Dos Passos, Devant la chaise électrique, Sacco et vanzetti: histoire de l'américanisation de deux travailleurs étrangers, Arcades Gallimard, 2009, (ISBN 978-2-07-012111-3).
  • Michel Ragon, Dictionnaire de l'Anarchie, Albin Michel, 2008, page 386.
  • (it) Dizionario di Storia, Istituto dell'Enciclopedia Italiana, 2011 : Sacco et Vanzetti, notice.

Articles connèxes[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]