Adolf Erik Nordenskiöld

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Retrach d'Adolf Erik Nordenskiöld.
Representacion dau naviri Vega.

Adolf Erik Nordenskiöld (18 de novembre de 1832, Helsingfors - 12 d'aost de 1901, Dalbyö) es un sabent e un explorator artic suedo-finlandés dau sègle XIX. Aguèt tanben una activitat politica de remarca e foguèt membre dau parlament suedés.

Originari de l'aristocracia suedo-finlandesa, intrèt a l'universitat de Helsinki en 1849 e ne foguèt diplomat en 1853. Anèt estudiar lei minas de fèrre e de coire de Nijni Taguil dins lei monts Orals. En 1856, foguèt nomat mèstre de conferéncia en mineralogia. Pasmens, per de rasons politicas, deguèt s'enfugir en Suècia tre l'an seguent en causa de sa proximitat amné lei liberaus anti-tsaristas.

I venguèt director dau departament de mineralogia dau Musuem suedés d'Istòria anturala e intrèt a l'Academia Reiala dei Sciéncias de Suècia. En 1863, se maridèt ambé Anna Maria Mannerheim. A partir de 1858, comencèt de s'interessar a l'exploracion artica. Participèt ansin a divèrsei missions dins lo corrent deis ans 1870-1880. En particular, fasiá partida de l'expedicion Vega que capitèt la premiera traversada dau Passatge dau Nòrd-Èst[1].

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Bertrand Imbert e Claude Lorius, Le grand défi des pôles, p. 53.