Abadiá de Bon Luec

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Salta a la navegació Salta a la cerca

L'anciana abadiá cisterciana de Bon Luec[nom de verificar] se tròba a Peirat la Noniera, en Lemosin, dins l'actuau departament de Cruesa.

Fuguet fondada en 1121 au luec de Maseròlas, per daus monges venguts de l'abadiá de Dalon en Peiregòrd, sos lo govern dau benaürós Giraud de Salles (o de Salis), fondator de nombrosas abadiás dins lo nòrd-oest d'Occitània. Fuguet consacrada lo 26 d'octòbre de 1141 per Guy du Cluseau, evesque de Lemòtges, que li balhet lo nom de « Bonum Locum », Bon Luec, per amor de la via bona daus prumiers religiós. Los senhors locaus fagueren beucòp de dons a l'abadiá, sensiblament daus terrens. Aitau, l'abadiá comptava 17 bòrias o granjas. Fuguet restachada coma sa maire a l'Òrdre de Cisteu en 1162.

Fuguet saquejada per los anglés durant la Guerra de Cent Ans e per los uganauds durant las Guerras de Religion en França, puei destrucha a la Revolucion avans d'estre venduda en 1791.

Tres grands periòdes marqueren sa construccion:

  • lo segle XII que veguet la construccion de l'egleisa abadiala;
  • lo segle XV ente fuguet bastit lo donjon dessós de l'entrada de l'egleisa (caracteristic de l'arquitectura marchesa dau vesinatge - chasteus de Villemonteix, de la Chezotte, de Saint-Maixent, dau Mazeau, en mai de la lòtja de l'abat (pasmens fòrça remanejada au segle XVIII);
  • lo segle XVII que veguet la construccion de la bastissa principala.

Auei, se serva un donjon carrat que marca l'entrada de l'abadiá, la bastissa conventuala, lo chabeç de l'egleisa e son transsepte nòrd, transformat au segle XIX en chapela au cors de 'na restauracion.