Terrassa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Terrassa
comuna d'Espanha‎
Terrassa Spain.svg Escut de Terrassa.svg
MNACTEC Vapor Aymerich.JPG
[[Imatge:|250px]]
Descripcion de la bandièra
Descripcion dau blason
Descripcion deu sagèth
Latitud
Longitud
Generalitats
Partida de
Sosclassa de
Nomenat d'aprèst
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Situat dens Barcelona
País Espanha
Sit oficial
Escudo de Terrassa.svg
Flag of Terrassa.png


Geografia fisica
Carte de localisation de Terrassa


Superfícia | {{{km²}}} km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala |
 
m
{{{alt mej}}} m
m
Geografia politica


País Espanha Espanha
Municipalitat Terrassa
Primièr cònsol
Mandat en cors


Geografia umana
Populacion (INE)
({{{data-sens}}})
{{{sens}}} ab, ab.
Densitat {{{dens}}} ab./km²
Autras informacions
Gentilici
Còde postal {{{cp}}}
Còde INE [1]
Sit web {{{sitweb}}}


Identificants
BNE


ULAN


DOI
RKDimages
Rijksmonument
KGS
Historic Places identifier
ID d'artista de MusicBrainz
ID album de MusicBrainz
ID d'òbra de MusicBrainz


Legislator
Identificant BHL
Identificant ITIS
Identificant IUCN
Identificant NCBI
Identificant TPDB
Identificant GBIF
Identificant WoRMS
Numèro EE
Indicatiu
Còde AITA
Còde OACI
Còde mnemonic
Identificant JPL Small-Body Database
Còde de l'observatòri Minor Planet Center
Identificant Structurae
Identificant Emporis
Numèro CAS
numèro EINECS
SMILES
InChI
InChIKey
Còde ATC
Numèro E
Identificant UNII
Numèro RTECS
Identificant ChemSpider
Identificant PubChem (CID)
Numèro ZVG
Identificant ChEBI
Numèro ONU
Còde Kemler
Identificant Drangbank
Mencion de dangièr SGH
Identificant Wine AppDB
Identificant d'un satellit NSSDC
SCN
Commons-logo.svg Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Terrassa.

|província= Barcelona Armas de Barcelona |Comarca= Valés Occidental |cp= 08.22x |cònsol= Pere Navarro (PSC) |mandat= 2007-2011 |alt mej= 277 |ectaras= |km²= 53,65 |sens= 202 136 |data-sens= 2007 |dens= 2 698,48 |nomab= terrassenc, -enca
egarenc, -enca |sitweb= www.terrassa.cat |localizacion= Localització_de_Terrassa.png }}

Bastissa modernista der ajuntament

Terrassa ei ua ciutat catalana deth Valés Occidental qu'exercís era capitalitat dera comarca amassa damb Sabadell. Eth sòn airau d'influéncia arribe ath quatau de milion de persones. Er an 2005 comportèc entara ciutat arribar ara chifra de 200 000 abitants, damb era quau causa passèc a èster era prumèra ciutat en abitants de Valés.

Situacion geografica[modificar | modificar la font]

Terrassa se trape plaçada ad a eth sud deth massís de Sant Llorenç del Munt sus era riera des Arenes, a 277 m sus eth nivèu dera mar e a 41° 33' 40" latitud nòrd e 2° 0' 29" longitud èst. A 28 km de Barcelona e a 20 km de Montserrat. Era part septentrionau deth municipi s'intègre laguens eth Parc Naturau de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.

Istòria[modificar | modificar la font]

Es prumères notícies dera actuau Terrassa provien dera epòca des romans, que fondèren era ciutat d'Ègara bròc eth torrent de Vallparadís pròp d'un antic poblat ibèric, Egosa, deth quau s'an trapat quauqui rèstes ceràmiques e monedes. Pes volts deth torrent de Vallparadís tanben se i an trapat quauqui rèstes paleolítiques, pròp d'a on actuaument i a er ensems des glèises de Sant Pere e eth castèth cartoixa de Vallparadís. Recentament, a fin deth 2005, s'a descurbit un important jadiment ath Parc de Vallparadís damb rèstes umans d'ua antiquitat d'enter 800 000 e 1 000 000 ans. Se tracte deth jadiment damb preséncia umana, detectada per industria lítica e mèrques as uassi des animaus, mès antic de Catalonha e probablament dera Peninsula Iberica e d'Euròpa.

Pendent eth sègle XIX Terrassa siguec ua des ciutats catalanes a on era revolucion industriau i auec ua major incidéncia, damb un gran nombre de fabrices e industries dedicades ath tetxil. Aué en dia encara perviuen fòrça bastisses modernistes d'aquera epòca, coma era Vapor Aymerich, Amat e Jover, actuau Musèu dera Sciéncia e dera Tecnica de Catalonha (1907), era Masia Freixa (1907), era Casa Alegre de Sagrera (1911), era bastissa der Ajuntament (1902), era Escòla Industriau (1904), eth Gran Casinò (1920), eth Teatre Principau (1920) e eth Parc de Desinfecció (1920), entà citar-ne sonque es mès destacadi.

Er ensems monumentau des glèises de Sant Pere de Terrassa[modificar | modificar la font]

Er ensems monumentau des glèises de Sant Pere de Terrassa lo formen es glèises romaniques de Sant Pere, Sant Miquel e Santa Maria. Son er ensems artistic mès important dera ciutat e ua des jòies der art romanic catalan. Es tres glèises se bastiren bròc er emplaçament dera antica Ègara romana coma sedença deth bisbat d'Ègara, constituit cap ar an 450 e que va perdurar enquiara ath sègle VIII. Se sap eth nom de quauqui uns des sòns bisbes (com ara eth prumèr, Ireneu) e se i amassèc un concili provinciau dera Tarraconense er an 614. Er ensems episcopau seguís eth modèu bizantin dera antiquitat, damb dues glèises (Sant Pere e Santa Maria) e un baptisteri (Sant Miquel). Dempús d'un long procès constructiu, es glèises quedèren alestides segontes era forma actuau cap as sègles XI e XII e son de factura romanica, edificades sus antiques bastisses preromaniques dera epòca visigotica.

Cultura[modificar | modificar la font]

Era ciutat, hereva d'un ric auviatge medievau, modernista e industriau, compde damb un vast hilat de bibliotèques (enter es quaus era modèrna Bibliotèca Centrau de Terrassa, que recuelh eth legat, enter d'autes, dera istorica Bibliotèca Soler e Palet), archius (coma er Archiu Tobella e er Archiu Istoric Comarcau) e musèus.

Castèth Cartoixa de Vallparadís

Musèus[modificar | modificar la font]

  • eth Musèu de Terrassa, de titolaritat municipau, que compde damb diuèrses seccions:
    • Castèth Cartoixa de Vallparadís, ath Parc de Vallparadís
    • Ensems Monumentau des Glèises de Sant Pere
    • Casa Alegre de Sagrera, casa modernista en carrèr dera Font Vella
    • Torre del Palau, ena plaça Vella, unic vestigi deth castèth palais des reis catalans a Terrassa
    • Centri d'interpretacion dera vila medievau de Terrassa
    • Convent de Sant Francesc, en qué destaque eth claustre decorat damb plafons ceramics
  • eth Musèu dera Sciéncia e dera Tecnica de Catalonha, installat ena antica Vapor Aymeric, Amat e Jover, administrat pera Generalitat de Catalonha
  • eth Centre de Documentacion e Musèu Texil dera Deputacion de Barcelona
  • eth Musèu Parroquiau deth Sant Esperit, laguens era Catedrala, ena plaça Vella
Monastèri romanic ara cresta dera Mola (1107 m), eth punt mès naut deth Parc Naturau de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac

Ligams[modificar | modificar la font]