Tahiti

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Mapa de Tahiti e Mo’orea

Tahiti es l'illa mai granda de Polinesia Francesa, situada dins l'archipèla de las illas de la Societat al sud d'Oceania. Istòricament es coneguda tanben coma Otaheite. La capitala es Pape’ete, situada sus la costa nòrd-oèst de l'illa.

Es l'illa pus poblada de la Polinesia Francesa, amb 69% de la populacion totala. Dispausa de l'aeropòrt internacional de Faaa. La lenga oficiala es lo francés, e lo tahitian o reo mā’ohi la lenga autoctòna.

Geografia[modificar | modificar la font]

Plaja d'arena negra a Tahiti

Tahiti a una largor maximala de 45 km, amb 132 km de còsta e una superfícia de 1043 km2. Lo punt culminant de l'illa es lo mont Orohena amb 2241 m.

L'illa es formada de doas partidas centradas sus de volcans espandits e units per l'istme de Taravao. La part nòrd-occidentala se nomena Tahiti Nui, o granda Tahiti, e la sud-orientala es Tahiti Iti, o pichona Tahiti. Sonque la franja costièra es abitada amb una penetracion maximala que passa pas los dos quilomètres. Mentre que Tahiti Nui es densament poblada, subretot a l'entorn de Papeete, e dispausa de bonas infrastructuras e d'una forta influéncia de la metropòli francesa, Tahiti Iti es demorada pus isolada en mantenir la cultura tradicionala polinesiana. Lo clima es tropical, caud e umid tot l'an. Sonque i a doas sasons: la seca e l'umida, dita tanben sason de las pluèjas, de novembre a abril. La durada dels jorns e de las nuèits se manten sensiblament constanta tot l'an, independentament de las sasons.

Istòria[modificar | modificar la font]

Ostals de natius

La populacion nativa es polinesiana, e se pensa que s'es establida dins l'illa vers 300 aC, durant las migracions e colonizacions primerencas de tot l'espaci polinesian a partir de Tònga e Samoa.

Lo sòl fertil e la pesca abondanta an provesit aisidament de noiridura als abitants. La percepcion del caractèr tranquil e alègre dels natius e la caracterizacion de l'illa coma un paradís an impressionat los primièrs explorators europèus, establissent un mite romantic e utopic en Occident que dura encara fins a uèi. L'anglés Samuel Wallis descobriguèt l'illa, en 1767, la nomenant illa del Rei Jòrdi (King George III Island). Louis Antoine de Bougainville faguèt Tahiti famosa en Euròpa amb la publicacion del raconte del seu viatge. La nomenant Nova Citera, en referéncia a l'illa grèga de Citèra ont nasquèt Vènus, descriguèt l'illa coma un paradís sus tèrra amb un pòble que viu aürós e dins l'innocéncia, luenh de la corrupcion de la civilizacion. Las seunas descripcions illustravan lo concèpte del nòble salvatge de Jean-Jacques Rousseau, e an influits los pensaments utopics de filosòfs coma Denis Diderot.

Lo capitani James Cook visitèt Tahiti mantun còp dins los seus tres viatges entre 1769 e 1779. La seuna basa principala foguèt la baia de Matavai, ont bastiguèt lo fòrt Vènus per observar lo trajècte de la planeta. Encara uèi lo luòc se ditz Punta Venus. En 1842 lo reialme de Tahiti foguèt declarat protectorat francés. En 1880 lo rei Pōmare V (18421891) abandonèt la sobeiranetat a França.

Lo pintor francés Paul Gauguin visquèt a Tahiti entre 1891 e 1901 s'inspirant dels païsatges e dels modèls polinesians; un pichon musèu li es dedicat a Papeari. Dempuèi 2004, Tahiti amb la Polinesia Francesa, ten l'estatut de país d'otramar.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]