Sant Joan d'Acre
|
Venètz de demandar una traduccion de Sant Joan d'Acre
Creatz (exemple detalhat) la sospagina qu'assegurarà lo seguiment del processús de traduccion en clicant sus Projècte:Traduccion/Sant Joan d'Acre.
|
Acre o Sant Joan d'Acre (nom tradicional per las populacions crestianas; en arab: عكّا, ʻAkkā e en ebrèu: עַכּוֹ, Akko) es una ciutat de Palestina qu'es uèi compresa dins lo Districte Nòrd de l'Estat d'Israèl.
La vila, poblada dempuèi l'Antiquitat, foguèt primièr una ciutat grèga, puèi romana, bizantina e finalament musulmana a partir de 638. En 1104 foguèt presa pels crestians e venguèt part del Reialme de Jerusalèm senhorejat per Baudoïn Ièr. Foguèt la capitala d'aquel reialme, e mai son pòrt principal, fins que foguèt pres pels mameluks musulmans en 1291, çò que marquèt la fin del reialme latin d'orient. Mantuns òrdres religioses crestians qu'i demorèron pr'aquò. En 1918 que cabussèt dins la tempsada del mandat britanic fins a 1947 quand a partir del plan de partatge de Palestina que l'auriá deguda autrejar als arabs, foguèt refusat per aquestes darrièrs e Acre foguèt alavetz conquestada per Israèl.
Somari |
[modificar] Istòria
[modificar] Antiquitat
Acre es una dels endreches mai ancians d'abitacion continua de l'estat d'Israèl.[1] Lo nom Aak, que figura sus las listas de tribut de Totmòsi III (cap al sègle XVI abans Crist), podriá se referir a Acre. Las letras d'Amarna mençonan tanben un endrech sonat Akka,[2] as well los tèxtes de l'Execracion, que son anteriors.[3] Dins las Bíblia ebrèa, (Jutges 1:31), Akko es un dels lòcs qu'a partir d'el los israelitas fòragetèron pas los cananeans. Es descrich mai tard coma essent dins lo territòri de la tribú d'Asher e segon Josephus, èra dirigida per un dels governadors provincials del rei Salomon. Del temps de la dominacion israelita, foguèt politicament e culturalament ligada amb Fenicia. A l'entorn de 725 abans Crist, Akko, Sidon e Tir se jonhèron dins una revòlta contra Shalmaneser V.[4]
[modificar] Los periòdes grèc e roman
Los istorians grècs refer de la vila coma Ake, que significa "cura". Segon un mite grèc, Heracles i trobèt d'èrbas curative per heal sas nafras.[5] Josephus la sonava Akre. Son nom foguèt cambiat per Antiochia Ptolemais qualque brieu aprèp la conquesta d'Alexandre lo Grand, e puèi a Ptolemais, probablament per Ptolemy Soter, aprèp la particion del reialme d'Alexandre.[6] Modèl:Infobox World Heritage Site Estrabon refers a la vila coma once un ponch de joncion pels Pèrsas dins sas expedicions contra Egipte. A l'entorn de 165 abans Crist Judas Maccabeus defeated los seleucids dins divèrsas batalhas en Galilèa, e drove them into Ptolemais. Cap a 153 abans Crist Alexandre Balas, lo filh de Antiochus Epiphanes, contesting la corona seleucida amb Demetrius, s'apoderèt de la vila, que li aviá dobèrt las pòrtas. Demetrius offered many bribes als macabèus per tal d'obtenir lo supòrt dels jusieus contra son rival, including the revenues of Ptolemais for the benefit del Temple in Jerusalem, mas de badas. Jonathan Maccabaeus threw in his lot with Alexandre, e en 150 abans Crist foguèt recebut by him amb great honour a Ptolemais. Qualques ans mai tard, pasmens, Trifon, un oficièr dels seleucids, who had grown suspicious dels macabèus, enticed Jonathan a Ptolemais e quand aqueste i arribèt treacherously lo faguèron presonièr.
La ciutat foguèt presa per Alexandre Jannaeus, Cleopatra VII d'Egipte e Tigranes II d'Armenia. Here Herod bastiguèt un gymnasium, ae here los jusieus met Petronius, sent to set up estatuas de l'emperador dins lo Temple, e lo persuadiguèt him to turn back. Sant Pau passèt un jorn a Ptolemais (Acts 21:7). Una colonia romana foguèt fondada dins la vila, Colonia Claudii Cæsaris.Modèl:Citation neededAprèp la division definitiva de l'Empèri Roman en 395 CE, Akko passèt jos l'administracion de l'Empèri Roman d'Orient.
[modificar] Las dominacions dels arabs e dels crosats
En seguida de la desfacha de l'armada bizantina de Heraclius per l'armada sarrasina de Khalid ibn al-Walid a la Batalha de Iarmok, e la capitulacion de la ciutat crestiana de Jerusalèm al calif Umar, Acre passèt jos la dominacion del Arab califat arab que comencèt tre 638. La conquèsta araba generèt un reviure de la vila d'Acre, que venguèt lo pòrt principal de Palestina del temps dels omaiads e dels abassids that followed, e mai encara quand passèt jol contraròtle dels crosats durant lo sègle XIII.[1] It was captured pel rei Baldoïn I de Jerusalèm en 1104 durant la Primièra Crosada e los Crusaders tanben made the town son chief pòrt en Palestina.[7] Cap a 1170 venguèt lo pòrt mai important de la Mediterranèa occidentala, e lo Reialme de Jerusalèm was regarded in the west coma una entitat immensament rica e subretot per encausa d'Acre. Segon lo testimoniatge d'un contemporary anglés, it provided more for the Crusader crown que la totalitat de revenues del rei d'Anglatèrra.[8] It was re-taken per Saladin en 1187, and unexpectedly assetjada per Guy de Lusignan reinforced by Pisan naval e ground forces at first, en agost de 1189. But it was not captured until July 1191 per Ricard I d'Anglatèrra, Felip de França, Leopold of Austria, the spearhead Swabian and German armies and the rest de l'armada dels crosats. It then became the capital of the remnant of the Reialme de Jerusalèm en 1192. En 1229 foguèt plaçada jol contraròtle dels Knights Hospitaller. Los crosats sonèron la vila "Acre" o "Sant Joan d'Acre" since they mistakenly identified it amb la filistins vila d'EkronModèl:Citation needed, in northern Philistia, now southern Israel. It was the final fortalesa de l' Crusader l'estat, e tombèt jos las atacas del mameluks d'Egipte durant un bloody sètge en 1291.
[modificar] Lo periòde otoman
Los otomans under Sultan Selim I capturèron la vila en 1517, after which it fell into almost total decay. L'academic anglés Henry Maundrell en 1697 found it a ruin, en defòra for a khan (caravanserai) qu'èra ocupat per qualques merchants franceses, una mosquèa e a few poor cottages.[9]
Cap a la fin del sègle XVIII jos la dominacion de Dhaher al-Omar, lo sheik local, reviscolèt. Son successor, Jezzar Pasha, lo governador de Damasc, improved a la fortifiquèt, mas by heavy imposts secured for himself all the benefits derived from his improvements. Cap a 1780 Jezzar peremptorily banished la colonia French trading, malgrat las protestacions del govèrn francés, e refused de recebre a consul.
En 1799 Napoleon, in pursuance de son scheme for raising una rebellion dels sirians contra la dominacion turca, appeared before Acre, mas aprèp un sètge de dos meses (March–May) was repulsed pels turcs, ajudats per Sir Sidney Smith and a force of British sailors. Having lost his siege cannons to Smith, Napoleon attempted to lay siege to the walled city defenduda per las tropas otomanas lo 20 de març de 1799, using only his infantry e small-calibre cannons, una estrategia que fracassèt e portèt to his retreat dos meses mai tard, lo 21 de mai.
Jezzar was succeeded aprèp sa mòrt per son filh Suleiman Pasha, under whose milder rule the town advanced in prosperitat till his death in 1819. Aprèp sa mòrt, Haim Farhi, qu'èra estat son conselhièr, paguèt a huge sum in bribes per s'assegurar que Abdullah Pasha (lo filh d'Ali Pasha, the deputy de Suleiman Pasha), que coneissiá had known from joventut, will be appointed as ruler. Abdullah Pasha ruled Acre fins a 1831, quand Ibrahim Pasha besieged and reduced the town and destroyed its buildings. Durant la Crisi orientala de 1840 it was bombarded lo 4 de novembre de 1840 per las allied British, Austrian and French squadrons, e l'an seguent restored to Turkish rule.
[modificar] Referéncias
- ↑ 1,0 1,1 Andrew Petersen (February 6, 2002). A Gazetteer of Buildings in Muslim Palestine: Volume I (British Academy Monographs in Archaeology) (Pt.1) (Hardcover). British Academy, 68.
- ↑ Burraburias II a Amenophis IV, letter No. 2
- ↑ Aharoni, Yohanan (1979). The land of the Bible: a historical geography. Westminster John Knox Press, 144–147. ISBN 9780664242664. Retrieved on October 18, 2010.
- ↑ Becking Bob (1992) The Fall of Samaria: An Historical and Archaeological Study BRILL, ISBN 9004096337 pp 31–35
- ↑ The Guide to Israel, Zev Vilnay, Ahiever, Jerusalem, 1972, p. 396
- ↑ Error de parametratge de {{Ligam web}} : los paramètres
urletítolson obligatòris. - ↑ Error de parametratge de {{Ligam web}} : los paramètres
urletítolson obligatòris. - ↑ Error de parametratge de {{Ligam web}} : los paramètres
urletítolson obligatòris. - ↑ Maundrell, Henry (1836). A Journey from Aleppo to Jerusalem: At Easter, A.D. 1697. S. G. Simkins, 90. Retrieved on October 20, 2008.