Rinocèros lanós

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Eth rinocèros lanós (Coelodonta antiquitatis) ei una espècia escandida de rinocèros qu'ere comuna per Euròpa tota e eth nòrd d'Asia (1) pendent era epòca deth Pleistocèn e que subervisquec enquia era darrèra glaciacion. Eth genre Coelodonta que vòl díder dent damb horat. Eth rinocèros lanós ere ua bèstia qu'apartenhia ara megafauna deth Pleistocèn.

Evolucion[modificar | modificar la font]

Coma darrèr membre deth linhatge des rinocèros deth Pleistocèn, eth rinocèros era plan ben adaptat ath sòn entorn. Auia uns grans pòts atau coma plan de pèu tà poder víuer ena estèpa e era tondra que i auia ena ecozona paleartica pendent es glaciacions deth Pleistocèn.

Coma d'autes rinocèros, eth sòn cos qu'era morfologicaments conservador e adaptat, coma es prumèrs rinocèros que i auia en eth tardièr Eocèn. Un estudi de DNA de més de 40.000-70.000 ans plaça eth Rinocèros de Sumatra coma era sua familha més directa (2).

Descripcion[modificar | modificar la font]

Se sap coma eren peths individús trapats en Siberia atau coma pes pintures en baumes (3). Un rinocèros lanós heia enquia 3-3,8 metres de longada e pesaua enter 2.721 e 3.175 kg (1). Ere enquia dus metres de naut e eth tamanh deth sòn cos ere comparable damb eth rinocèros blanc (4).

Dus banes sus eth cran eren héts de queratina. Era bana més petita enter es uelhs (6). eth sòn pèu qu'era plan long, aurelhes petites, pates cuertes e un cos robust. Es pintures des baumes mos parlen d'ua banda enter es sòns pates més aquò ei pas universal e dubtós.

Era sua forma sonqu'ere coneguda pes pintures des baumes enquia se trapec un especimen ben conservat descurbit en Starunia, Polonha. Aguest, qu'era ua hemelha adulta ei adara en eth Museu d'Istòria Naturau de Cracòvia. Dempús s'an trapat diuersi individús més, eth darrèr en 2007 (7).

Comportament e abitat[modificar | modificar la font]

Es rinocèros lanósi utilisauen es sues banes tà defendér-se a tà atraire es hemelhes. Pendent era darrera dlaciacion (8), eth mar deth nòrd retrocediguec entath nòrd e eth nivèu dera mar baishec 125 metres. Es rinocèros lanósi demoraren en aguesta terra aperada Doggerland atau coma en eth nòrd europèu damb eth heired e eth desèrt anglés (9).

Era geografia deth sòn territòri creishia o pas segontes es cicles de heired e caud. Van coexistir damb d'autes bèsties dera megafauna coma eth Elasmotherium, que viuia mès ath sud.

En 2011 se discurbiguec eth fossil més ancian de rinocèros lanós en er Imalaia e eth planèr tibetan (3,6 milions d'ans). açò confirma que visquec tanben pendent ua bona e longa epòca cauda ena Tèrra. Se cre que migraren des deth Tibet tath nòrd europèu e asian quan era Edat de Gèu comencec (10). Es hemelhes auien un o dus petits cada neishement. (11).

Dieta[modificar | modificar la font]

Era controversia a seguit ara dieta e es preferencies de Coelodonta. Se cre que pasturaua e raufinhaua. Eth rebastiment climatic a arremercat que preferiá entorns heireds e shuts coma es dera tundra damb grani ervibòrs enes medeishes. Er analisi deth pollèn mostra èrba de diuerses classes.

Ua recerca sus eth cran, era dintadura e es dents d'un individú plan ben conservat d'Staffordshire rellevec uns musculs e dents qu'aimauen més raufinhar. Es musculs temporal e deth còth mostren qu'eren més horts tà poder mastegar plan d'erba deth terra.

Adara se sap que Coelodonta auia un estomac plan gran tanben. Atau, auia d'extraire es elements rics en cellulòsa e tanben es proteines. aguesta digestion auia besonh de plan de minjar (12).

Escandiment[modificar | modificar la font]

Er rinocèros lanós s'escandiguec damb plan d'auta megafauna ena medeisha epoca. Es caçaires umans e neanderthals i ajudaren (13). D'autes teories son sus un cambi climatic, era retirada deth gèu o era ipotesi d'hypermalaudies (14).

Eth radiocarbon ditz adara qu'es individús que subervisqueren a aguest escandiment generau, demoraren en Siberia enquia -8000 aC. Totun, se pot pas díder qu'açò ei ua vertat absoluta. Er escandiment coincidish pas damb eth fin dera glaciacion.

Referencies[modificar | modificar la font]

1.- ^ a b c d "Woolly Rhino (Coelodonta antiquitatis)". International Rhino Foundation. Retrieved October 30, 2011.

2.- ^ Orlando, L.; Leonard, J. A.; Thenot, A. L.; Laudet, V.; Guerin, C.; Hänni, C. (2003). "Ancient DNA analysis reveals woolly rhino evolutionary relationships". Molecular Phylogenetics and Evolution 28 (3): 485–499. doi:10.1016/S1055-7903(03)00023-X. PMID 12927133. edit

3.- ^ "Frozen Fauna of the Mammoth Steppe". ^ Krause, Hans (2011). "HKHPE 07 02". hanskrause.de. Retrieved July 12, 2012.

4.- ^ Haines, Tim; Chambers, Paul (2005). "Coelodonta". The complete guide to prehistoric life (First ed.). Buffalo, N.Y.: Firefly Books. p. 203. ISBN 978-1-55407-181-4. |accessdate= requires |url= (help)

5.- ^ Fortelius, Mikael (1983). "The morphology and paleobiological significance of the horns ofCoelodonta antiquitatis(Mammalia: Rhinocerotidae)". Journal of Vertebrate Paleontology 3 (2): 125–135. doi:10.1080/02724634.1983.10011964. ISSN 0272-4634.

6.- ^ Boeskorov, G. G. (2012). "Some specific morphological and ecological features of the fossil woolly rhinoceros (Coelodonta antiquitatis Blumenbach 1799)". Biology Bulletin 39 (8): 692–707. doi:10.1134/S106235901208002X. edit

7.- ^ Jacobi, Roger M.; Rose, James; MacLeod, Alison; Higham, Thomas F.G. (2009). "Revised radiocarbon ages on woolly rhinoceros (Coelodonta antiquitatis) from western central Scotland: significance for timing the extinction of woolly rhinoceros in Britain and the onset of the LGM in central Scotland". Quaternary Science Reviews 28 (25–26): 2551–2556. doi:10.1016/j.quascirev.2009.08.010. ISSN 02773791.

8.- ^ Ian Rolfe, W. D. (1966). "Woolly rhinoceros from the Scottish Pleistocene". Scottish Journal of Geology 2 (3): 253. doi:10.1144/sjg02030253.

9.- ^ "Ice Age giants may have evolved in Tibet". CNN. 1 September 2011. Retrieved 2 September 2011.

10.- ^ Walker, Matt (6 December 2012). "Prehistoric rhino reveals secrets". BBC News.

11.- ^ SAS Bulletin, Volume 26, number 3/4, Winter 2003 from the Society for Archaeological Sciences

12.- ^ Diamond, Jared (1997). Guns, Germs and Steel. New York: Vintage. ISBN 0-09-930278-0.

13.- ^ Grayson, D. K.; Meltzer, D. J. (2003). "A requiem for North American overkill". Journal of Archaeological Science 30 (5): 585–593. doi:10.1016/S0305-4403(02)00205-4.

14.- ^ "engraved bone/antler". British Museum.