Poecilia reticulata

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


Lo Guppy (Poecilia reticulata) es una espècia de peisses d'aiga doça tropicala. Primièra importacion en Euròpa en provenença de Barbados : 1861, E.A. Von Tremezzo; en Alemanha: 1908, Carl Siggelkow, Amborg. (o en 1860, pel doctor Robert John Lechmere Guppy (?).

Originas[modificar | modificar la font]

Es originari d'America del Sud (Brasil, Veneçuèla, Guaianas), America Centrala : Trinidad, Illa Leeward, Barbados. Uèi se tròba dins gaireben totas las aigas caudas de la planeta ont es estat introduit per lutar contra lo paludisme en se noirissent de las larvas de moissals, vectors de la malautiá.

Descripcion[modificar | modificar la font]

Talha adulta : 2,5 a 4 cm (mascle) 6 a 8 cm (femèla). De forma fòrça variable. Lo còs a una basa argentada, mas se colora sovent segon la varietat. Las caudalas son verdas, blavas, rojas, multicoloras, mai o mens alongadas o en plumacho. Femèla brun-jaunàs. Las formas amb de velas seleccionadas per Paul Hahnel, a Nòva York, son estadas mostradas en 1954, a l'ocasion de la primièra exposicion internacionala de Guppies d'Anòvra. Lo Guppy salvatge es pas gaire colorat, amb de nadarèlas cortas.

Dimorfisme sexual : Femèla 2 a 3 còps mai granda e netament mens colorada que lo mascle, amb una marca de gestacion escura a l'arrièr de l'abdomèn. Gonopòde (nadarèla anala modificada en organ copulatòri) pel mascle.

Reproduccion[modificar | modificar la font]

ovovivipar (falsament apelat vivipar): i a pas de ligam (cordon ombilical) entre la maire e los pichons que tiran lors substàncias vitalas de lor sac vitellin. Reproduccion fòrça aisida entre 24 °C e 28 °C. Un mascle per 3 o 4 femèlas. Lo peis garda sos uòus dins una pòcha especiala de son abdomèn e fa nàisser fins a 250 (generalament de 50 à 100) pichons entièrament formats e pron gròsses aprèp 4 a 6 setmanas de gestacion ; a 24 °C, dura 30 jorns ; es pus rapida amb una elevacion de la temperatura. Los espermatozoïdes demòran qualques jorns vivents dins los oviductes de la femèla, aquò li permet d'aver mai d'una portada sens rencontrar cap de mascle. Preveire una vegetacion densa (Cabomba, Myriophylle, Ceratophyllum) per far d'abrics als peissonets o utilizar un pondeiròl per evitar que los pichons sián manjats. Los peissonets manjan d'aliments fins, vivents, artificials e vegetals al cap d'una quinzena de jorns. Maturitat sexuala a 3 meses.

Installacion en aqüari[modificar | modificar la font]

Zònas d'aiga plena per la nada liura. 30 litres minimum.

Aiga : Doça a mièja dura 7-17° TH; pH 7-8; 20-28 °C (optimum: 23 °C). Li agrada l'aiga leugièrament salada (1 culhierat a cafè de sal per 10 litres d'aiga). Pòt viure en aiga saumastra.

Noiridura : Omnivòr. Viventa, congelada, flòcs liofilizats. Li agrada las artemias, e sustot las larvas de moissals. Apòrts vegetals de temps en temps.

Compòrtament : Viu en grop. Es un peis viu, totjorn en movement.

Compatibilitat : Peis fòrça pacific. Aqüari d'ensemble acceptat. S'acòrda amb totas las espècias se lor servís pas de preda...

Particularitats : Sa nada es maladreita a causa de l'ipertrofia de sa caudala. La femèla pòt fa nàisser fòrça portadas aprèp una sola inseminacion. Existís diferentas varietats : coa redonda, coa de lira, espasa nauta o espasa bassa, delta vela, coa de vela.

Longevitat : dos ans.

Basas taxinomicas[modificar | modificar la font]