Picard

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Lo picard es siá una lenga romanica que fa partida de las lengas d'oïl, siá, segon una autra concepcion mai anciana e passada, un dialècte de la lenga d'oïl coma o es lo francés. Una error fòrça espandida es de considerar lo picard coma un dialècte del francés. Es pas lo cas, seriá coma considerar que lo lengadocian es un dialècte de l'auvernhat o del gascon. Lo fach que l'aranés e lo francés sián de lengas oficiaus a pas de cambiar lor classificacion per rapòrt a las autas varietats de lenga d'oïl e de l'occitan: fa pas de l'auvernhat un dialècte de l'aranés ni del picard un dialècte del francés.

Denominacions[modificar | modificar la font]

La lenga a divèrsas denominacions en picard e en francés estandard coma picart, patois du nord (patés del nòrd), chtimi, chti o rouchi. Aquel es un dialècte picard, considerat sovent coma una lenga d'oïl diferenta, parlada en Enaut Occidental, entre Mons e la linha Tournai-Soignes-Ath-Mouscron.

Localizacion[modificar | modificar la font]

Se parla a las regions francesas de Picardia (levat del sud d'Oise e d'Aisne) e Nòrd-Pas de Calais (levat de la zòna de Dunquèrca, de lenga neerlandesa flamenca) e en Belgica dins la màger part de la província d'Enaut, entrò La Louvière a l'èst (entre Mons e Charleroi).

picard



Locutors[modificar | modificar la font]

Existisson pas d'estatisticas globalas ni fisablas. Ça que la, una enquèsta facha a Amians (1980-1981) mostrava que 46% dels òmes e 29% de las femnas nascudas en 1942 declaravan parlar picard.

Normativizacion[modificar | modificar la font]

I a pas cap de nòrma generalament acceptada. Pasmens, d'un ponch de vista ortografic, una part importanta dels autors son d'acòrdi amb una seria de principis que pòdon tendre a una cèrta normativizacion:

  • Represa del còde ortografic francés, en respectant las particularitats foneticas del picard.
  • Utilizacion rasonada de letras mudas o de variantas graficas per permetre una corrècta identificacion dels mots. Aquel usatge pòt téner un maxim entre los escrivans tradicionals, pus pròches de l'ortografia francesa, e practicament desaparéisser entre los partidaris de metòdes fonetistas. En una situacion intermediària s'i trobariá l'adaptacion del sistèma Feller pel picard facha per Fernand Carton.
  • Tendéncia a escafar las particularitats localas per permetre una màger comprension pels locutors de las divèrsas variantas. E mai, qualques autors utilizan d'archigrafèmas que permeton de lecturas multiplas.

Estatut legal[modificar | modificar la font]

Reconeguda coma lenga regionala endogèna en Belgica, segon un decret de l'executiu de la Comunautat francesa adoptat en 1990. Benefícia, sustot per la preséncia als mèdias de comunicacion, de las accions del Burèu de las Lengas Regionalas Endogènas.

Dins l'Estat francés, benefícia pas de cap de legislacion al nivèl general e la ratificacion de la Carta Europèa de las Lengas Regionalas o Minoritàrias demòra blocada.

Formacion[modificar | modificar la font]

Dins l'Estat francés es reconegut pel Ministèri de l'Educacion Nacionala e s'ensenha als IUFMs de la region e se pòt estudiar de manièra facultativa.

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]

Audio[modificar | modificar la font]

http://ches.diseux.free.fr/sons/d85.mp3
http://ches.diseux.free.fr/diri/dir85.htm
Centre de Ressources pour la Description de l'Oral (CRDO) ( http://www.language-archives.org/language/pcd )