Parlament de Tolosa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Restabliment del Parlament de Tolosa en 1469.

Lo Parlament de Tolosa foguèt mes en plaça a Tolosa en 1443 per Carles VII.

Aqueste Parlament es una cort de justícia represa sul modèl del de París; foguèt creat per sant Loís per jutjar en apelacion al nom del rei. Lo Parlament de Tolosa deu fòrça a l'accion menada pels Estats de Lengadòc, que dempuèi longtemps lo reclamavan, al nom de l'alunhament del Parlament de París e de l'especificitat del drech meridional.

Lo Parlament de Tolosa serà doncas lo primièr del genre creat en "província". Espandís al començament son ressòrt de Ròse a l'Atlantic, dels Pirenèus al Massís Central, mas la creacion del Parlament de Bordèu, en 1462, li lèva Guiana, una partida de Gasconha, las Lanas, Agenés, Vasadés e Peiregòrd.

Lo 4 de junh de 1444, lo Parlament novèl de Tolosa s'installa dins una sala del Castèl Narbonés, mas sa dintrada solemna aurà luòc pas que l'11 de novembre seguent. Tractarà d'afars civils, criminals e eclesiastics nombrós coma per exemple l'Afar Calàs. Lo 9 de març de 1762, Joan Calàs es condemnat a mòrt pel Parlament de Tolosa.

Amb la Revolucion Francesa, lo Parlament de Tolosa desapareis coma los Capitols de Tolosa.