Ormisdas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Representacion dau papa Ormisdas.

Ormisdas (mòrt lo 6 d'aost de 523) foguèt lo 52en papa de la Glèisa Catolica Romana dau 20 de julhet de 514 au 6 d'aost de 523. Succediguèt a Simmac (498-514) e foguèt remplaçat per Joan Ièr (523-526).

Eissit d'un ostau aisat de la region de Roma, se maridèt e aguèt un fiu (que venguèt lo papa Silvèri entre 536 e 537) avans d'intrar au sen de la Glèisa. Durant l'esquisma de Laurenç, venguèt un dei caps dau clergat fidèu au papa Simmac. Aquò favorizèt son ascension dins la ierarquia crestiana e son eleccion foguèt fòrça aisada. Sa premiera preocupacion foguèt d'eliminar lei darrierei consequéncias de l'esquisma de Laurenç e lei darriers esquismatics foguèron tornarmai acceptats dins la Glèisa.

Pasmens, Ormisdas deguèt tanben rapidament s'ocupar deis afaires de la Glèisa d'Orient e de l'esquisma acacian acomençat ambé la publicacion de l'Henotikon per l'emperaire bizantin Zenon. Anastasi, successor de Zenon, mantenguèt lo document e se raprochèt dei tèsis monofisistas. Acomencèt tanben de persecucions còntra leis evesques fidèus dau concili de Calcedònia. Per renfòrçar sa posicion en fàcia dau poder imperiau, uneis evesques orientaus demandèron alora au papa de restablir l'unitat de la Glèisa. Pasmens, lei condicions d'Ormisdas, especialament la condamnacion dei tèsis acacianas, foguèron finalament pas acceptats. Enterin, una revòuta menada per lo generau Vitalian obliguèt l'emperaire d'acceptar la restauracion de l'unitat de la Glèisa e l'arbitratge de la papautat regardant lei divisions teologicas entre Constantinòple e leis autreis evesques orientaus. Pasmens, Anastasi voliá subretot ganhar de temps e lei negociacions s'acabèron sensa resultat. Après la desfacha de Vitalian, l'emperaire assaièt d'organizar una revòuta de Roma còntra Ormisdas mai lo Senat refusèt de sostenir lo movement. Aquò entraïnèt alora lo raliment au papa d'uneis evesques orientaus.

En matèria de disciplina dau clergat, Ormisdas adoptèt lo premier decrèt enebissent l'atribucion d'una carga de la Glèisa en cambi de privilègis ò de dons.

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]