Ongla

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Onglas suls dets d'una man
Onglas suls artelhs d'un pè
Anatomia.

Podètz tanben consultar los articles seguents suls autres projèctes Wikimedia :

Definicion sul Wikiccionari.

Las onglas (o unglas), en anatomia, son d'estruturas compausadas de queratina (de natura cornèa) que servisson per revestir e protegir la partida terminala cap dels dets d'una part màger dels vertebrats terrèstres. Son producidas per de glandas que secretan de gròssas capas de queratina..

Los umans avèm vint unglas, a la fin de cada dit, aitant de las mans coma dels pès. Las onglas creisson a una mejana de 0,01 cm cada jorn, doncas una ongla se renovèla entièrament.

Las onglas tenon de formas e foncions diferentas segon las divèrsas espècias animalas. Jos la forma d'arpas, servisson per cavar o agafar um substrat o un aliment. Jos la forma de bata, absorbisson l'impacte dels membres pendent la correguda e tanben lo pes de l'animal. Per çò qu'es dels umans e de fòrça primats, las onglas son menudas e redondas, çò que permet d'aver de precision per manipular d'objèctes amb lo cap dels dets.