Queratina
La queratina es una proteïna fibrosa o escleroproteïna, sintetizada per de nombroses èssers vius coma element d'estructura; es la substància constitutiva fondamentala dels pels e de las onglas en çò de l'òme, e de las plumas, las banas, e las batas en çò dels animals. La queratina es insolubla, e se pòt trapar sus l'epidèrma d'unes animals, coma los mamifèrs, çò que lor dona una pèl impermeabla. De còps que i a, quand se produsís una friccion tròp fòrta, la queratina se desvolopa a la superfícia de la pèl : es la còrna. Las cellulas que produsisson la queratina morisson e son remplaçadas de longa. Los tròces de queratina que se tròban correntament dins los pels son apelats pelliculas.
La molecula de queratina es elicoïdala e fibrosa, s'enròda a l'entorn d'autras moleculas de queratina per formar de filandras intermediàrias. Aquelas proteïnas contenon una proporcion enauçada d'aminoacids constituits a basa de sofre, mai que mai la cisteïna, que i forma de ponts disulfuras entre las moleculas, que balhan la rigiditat a l'ensems. La cabeladura umana es constituida per 14 % de cisteïna.
I a doas formas principalas de queratina : l'alfaqueratina, o α-keratin, presenta en çò dels mamifèrs, e la betaqueratina, o β-keratin, que se trapa en çò dels reptils e dels aucèls. La betaqueratina es mai resistenta que l'alfaqueratina.
En çò dels mamifèrs, se tròban encara doas familhas dins las alfaqueratinas : las queratinas epitelialas o citoqueratinas, e las queratinas que forman los pels, sonadas exoqueratinas. Se pòt encara devesir caduna d'aiçestas en citoqueratinas de tipe I e exoqueratina de tipe I (acidas) o citoqueratinas de tipe II e exoqueratinas de tipe II (basicas a neutras).
Referéncia[modificar | Modificar lo còdi]
- World Book Encyclopedia (1998)
