Musica tradicionala occitana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
La flaüta a tres traucs e le tamborin de còrdas son plan utilisats per las musicas a dançar.

La musica occitana tradicionala es l'ensemble de las cançons e dels aires que se jògan tradicionalament en Occitània. Es una partida de la musica occitana.

Instruments utilisats[modificar | Modificar lo còdi]

La puspart dels instruments utilisats dins la musica tradicionala occitana son pas especifics e s'emplègan tanben dins autras regions d'Euròpa e del monde. Podèm citar

Una Boha.

Si i a pas cap d'instrument especific a tota Occitània, i a pasmens d'instruments que son especifics a sas regions. Podèm citar

  • las flaütas a tres traucs utilisadas ambe'ls tamborins provençals e bearnés.

Repertòri[modificar | Modificar lo còdi]

Le repertòri de las musicas tradicionalas occitanas es plan divèrs.

Se compausa (lista non-exaustiva)

Se conèis pas de musica que siá tradicionala d'Occitània tota a l'excepcion notabla del Se Canta[2].

Çaquelà, coma pels instruments, i a d'estiles e de musicas que son especifics de cèrtas regions coma la borrèia d'Auvèrhne

Istòria[modificar | Modificar lo còdi]

Originas[modificar | Modificar lo còdi]

Si cèrtas tradicions se pòden datar precisament (coma l'associacion de la cabreta e de l'acordeon dins las musicas a dançar, qu'aparèis al sègle XX[3]), d'autras semblan mès ancianas e lor origina istorica imprecisa. Es le cas dels sauts bearnés e bascs per citar un exemple.

una particion d'una cançon de Cyprien Despourrins.

Localament, de cançons escritas per autors identificats son passadas dins le repertòri de la cançon tradicionala en occitan. Es le cas per òbras de Cyprien Despourrins pel cant polifonic bearnés e de Nicolas Saboly pels nadalets provençals.

Menaças de disparicion[modificar | Modificar lo còdi]

Al sègle XX, principalament après la segonda guèrra mondiala, fòrça tradicions musicalas perdèren lors practicaires e d'unas manquèren de desaparèisser. Es le cas de la boha landesa.

Renavida e ibridacion amb autres estiles[modificar | Modificar lo còdi]

A la fin del sègle XX etnomusicològs e musicaires d'Occitània s'interessan de mès en mès a las tradicions de lors países, coma es le cas dins fòrça regions d'Euròpa. Le nombre de musicaires tradicionals torna créisser e s'organisa de bals e de concèrts.

Le grop Lo Dalfin jòga rock e musica tradicionala occitana.

Unes artistas d'aquesta generacion nòva van essajar de perpetuar las tradicion d'un biais le mès fidèl possible mes d'autres van crosar lors influéncias tradicionals amb las musicas pop, rock, jazz, electronica o encara metal.

Véser tanben[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Referéncias[modificar | Modificar lo còdi]

  1. Exemple : una cançon polifonica en francés tradicionala de la Vath d'Aussau https://www.youtube.com/watch?v=fd1ciaIqU4w
  2. https://www.youtube.com/watch?v=8YTkzUOG2ao
  3. https://www.youtube.com/watch?v=FJotjXDqm9Q&list=PLFXJMSL52oQISleKgvROBDYglz4AHoTRi&index=28&t=0s