Malautiá infecciosa

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Una malautiá infecciosa es la manifestacion clinica consequéncia d'una infeccion provocada per un microorganisme —coma la bacterias, fongi, virus, protozoari, ecaa.— o per prions. Dins lo cas d'agents biologics patogèns de grandor macroscopica, se parla pas d'infeccion, mas d'infestacion.

Generalitats[modificar | modificar la font]

Las malautiás infecciosas se caracterizan per l'apareisson de simptòmas coma fèbre, malèsser general e poiriment. Tota malautiá infecciosa passa per 4 estapas

  1. La contagion. Quand una persona malauta contamina una autra sana.
  2. Període d'incubacion. Temps comprès entre la dintrada de l'agent fins a l'apareisson dels seus primièrs simptòmas. Alara l'agent patogèn se pòt multiplicar e s'espandre dempuèi las zonas d'ataca. Lo temps depend de la malautiá.
  3. Periòde de desvolopament. Apareisson los simptòmas caracteristics.
  4. Convalescéncia. Quand la malautiá es vencuda e que l'organisme se remet.

Transmissibilitat[modificar | modificar la font]

Las malautias infecciosas se divison en transmissiblas e no transmissiblas. Las malautiás infecciosas transmissiblas se pòdon propagar dirèctament dempuèi l'individu infectat, mejans la pèl o las membranas mucosicas o, indirèctament, quand la persona infectada contamina l'aire mejans la respiracion, un objècte inanimat o un aliment. Per las malautiás infecciosas no transmissiblas Lo microorganisme es pas contagiós d'un individú cap a un autre, sonque se requerís de circumstàncias especialas, que sián mediambientalas, accidentalas, eca., per que se transmeten. Dins aqueles cases, las personas infectadas transmetan la malautiá.

Classificacion[modificar | modificar la font]

Una classificacion utila, e clinicament generalizada, regropa las malautiás infecciosas segon las caracteristicas biologicas de l'agent patogèn que los provòcan: Las infeccions fachas per de bacterias an pas de cura.

Infeccions bacterianas[modificar | modificar la font]

Malautiá Agent Principals simptòmas
Brucellòsi Brucella spp. Fèbre ondulanta, adenopatia, endocarditis, pneumonia
Antrax Bacillus anthracis Fèbre, papula cutanèa, sepsis.
Còlera Vibrio cholerae Fèbre, diarrèa, vòmits, desidratacion.
Difteria Corynebacterium diphtheriae Fèbre, amigdalitis, lesions de la pèl
Escarlatina Streptococcus pyogenes Fèbre, amigdalitis, eritèma
Erisipela Streptococcus spp. Fèbre, eritema, prusor, dolor
Febre Q Coxiella burnetii Fèbre nauta, cefalèa intensa, mialgia, confusion, vòmits, diarrèa
Febre tifoide Salmonella typhi, Salmonella paratyphi Fèbre nauta, bacteriemia, cefalalèa, estupor, tumefaccion de la mucosa nasala, lengua "torrada", ulcèrs del paladar; epatosplenomegalia, diarrèa], perforacion intestinala
Legionellòsi Legionella pneumophila Fèbre, pneumonia
Pneumonia Streptococcus pneumoniae, Staphylococcus aureus,
Klebsiella pneumoniae, Mycoplasma spp., Chlamydia spp.
Fèbre nauta, expectoracion jaunenca i/o sanguinolenta, dolor toracica.
Tuberculòsi Mycobacterium tuberculosis Fèbre, set, sudor nocturna; necròsi palmonària
Tetanós Clostridium tetani Fèbre, paralisi

Infeccions vericas[modificar | modificar la font]

Malautiá Agent Principals simptòmas
Dengue Flavivirus Fèbre, dolor intensa de las articulacions e dels muscles, inflamacion dels ganglion limfatics e erupcion ocasionala de la pèl
Fèbre jauna Flavivirus Fèbre nauta, ictericia, sagnament del nas e bòca, vòmit nègre, bradicardia malgrat la fèbre, desidratacion
Fèbre emorragica d'Ebola Filovirus Fèbre nauta, postracion, mialgia, artralgias, dolor abdominala, cefalèa, erupcions cutanèas emorragicas per tot lo còrs.
Gripa Influenzavirus Fèbre, astenia, cefalèa, malèsser general, tos sèca, dolor de gòrja; gastroenteritis, vòmits, diarrèa.
Epatitis A, B, C, G A: Enterovirus (VHA); B: Orthohepadnavirus (VHB); C: Hepacivirus (VHC); G:VHG Inflamacion del fètge; fèbre, fatiga, nausèaa, diarrèa
Erpès Herpesvirus Bofiga dins la bòca (erpès labial), dins las partidas genitalas (erpès genital) o sus la pèl (erpès zoster)
Mononucleòsi Virus d'Epstein-Barr Fèbre, faringitis, inflamacion dels ganglions limfatics, fatiga
Gautissons Paramixovirus Fèbre, cefalèa, dolor e inflamacion de las glandulas salivàrias
Pèsta porcina Pestivirus Fèbre, leucopenia, tremolors, paralisi, mòrt
Poliomielitis Enterovirus Inflamacion neuronalas motoras de la colomna vertebrala e del cervèl que provòca la paralisi e atrofia musculara
Ràbia Rhabdovirus Fèbre, vòmits, confusion, agressivitat, allucinacions, convulsions, parelisi, diplopia, idrofobia, Comà e mòrt
Raumàs Rinovirus, Coronavirus, Ecovirus, Coxsackievirus Esternuts, secrecion, congestion i picament nasal, dolor de gòrja, tos, cefalèa, malèsser general
Rubeòla Rubivirus Fèbre, cefalèa, erupcions a la pell, malestar general, envermelliment dels ulls, faringitis, inflamació dolorosa de ganglis al voltant del clatell
Sarrampiu Morbillivirus Fèbre, erupcion cutanèa, tos, rinitis; diarrèa, pneumònia, encefalitis
Varicèla Varicela-zoster Fèbre, cefalèa, malèsser general, erupcion cutanèa en forma de bofigas
Veròla Orthopoxvirus Fèbre nauta, malèsser, cefalèa, fòrta erupcion cutanèa en forma de pustulas, que daissan de gravas crètas sus la pèl

Infeccions fongicas[modificar | modificar la font]

Infeccions per protozaris[modificar | modificar la font]

Las mai importantas son:

Infeccions per prions[modificar | modificar la font]

Mortalitat[modificar | modificar la font]

L'Organizacion Mondiala de la Santat (OMS) enregistra l'informacion sus las mòrts globalas segon la Classificacion internacionala de malautiás (ICD, pels sigles angleses). La taula seguenta rebat las malautiás infecciosas que causarián mai de 100 000 disfoncions pendent una estimacion facha en 2002. Tanben s'encluson las donadas de 1993 per poder las comparar.

Mortalitat mondiala a causa de malautiás infeciosas[1]
Classificacion Causa de la mòrt Mòrts en 2002 Percentatge sus
totas las mòrts
Mòrts en 1993 Classificacion en 1993
N/A Totas las malautiás infecciosas 14,7 milions 25,9% 16,4 milions 32.2%
1 Infeccions de las vias respiratòrias baissas[2] 3,9 milions 6,9% 4,1 milions 1
2 VIH/sida 2,8 milions 4,9% 0,7 milions 7
3 Gastroenteritis[3] 1,8 milions 3,2% 3,0 milions 2
4 Tuberculòsi (TB) 1,6 milions 2,7% 2,7 milions 3
5 Malària 1,3 milions 2,2% 2,0 milions 4
6 Rubeòla 0,6 milions 1,1% 1,1 milions 5
7 Cacarucha 0,29 milions 0,5% 0,36 milions 7
8 Tetanós 0,21 milions 0,4% 0,15 milions 12
9 Meningitis 0,17 milions 0,3% 0,25 milions 8
10 Sifilis 0,16 milions 0,3% 0,19 milions 11
11 Epatitis B 0,10 milions 0,2% 0,93 milions 6
12-17 Malautiás tropicalas (6)[4] 0,13 milions 0,2% 0,53 milions 9, 10, 16-18
Nota: Autres causas de mòrt encloson de malautias maternalas e perinatalas (5,2%), deficiéncias nutricionalas (0,9%), malautiás no contagiosas (58,8%) e feridas (9,1%).

Referéncias[modificar | modificar la font]

  1. The World Health Report - 2004 Annex taula 2 Document-pdf.svg [pdf]} e 1995 Taula 5 Document-pdf.svg [pdf]
  2. L'infeccion de vias respiratòrias baissas enclusís pneumòniaa, influenzas e bronquitis.
  3. Les gastroenteritis son causadas per diferents microorganismes, soma lo còlera, lo botulisme, e l'E. coli, entre autres
  4. Las malautiás tropicalas encluson: la malautiá de Chagas, dengue, filariòsi, leishmaniosi, oncocerciasi, esquistosomòsi e tripanosomòsi.
  • (en)H. Krauss, A. Weber, M. Appel, B. Enders, A. v. Graevenitz, H. D. Isenberg, H. G. Schiefer, W. Slenczka, H. Zahner, 2003. Zoonoses. Infectious Diseases Transmissible from Animals to Humans, 3rd Edition. ASM Press, American Society for Microbiology, Washington DC., USA, 456 pp. ISBN 1-55581-236-8

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]