Lo Verdicte (novèla)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo Verdicte (títol original en alemand: Das Urteil) es una novèla de l'escrivan pragués de lenga alemanda Franz Kafka, publicada en 1913.

Redaccion[modificar | Modificar lo còdi]

Escricha dins la nuèch del 22 al 23 de setembre de 1912, de detz oras de vespre a sièis oras del matin[1], met en scèna un conflicte entre un filh, Georg Bendemann, e son père. Aquesta novèla remembra las relacions conflictualas que lo quite Kafka entreten amb lo sieu paire tot lo long de sa vida.

Publicacion[modificar | Modificar lo còdi]

Max Brod publica la novèla pel primièr còp dins la revista Arkadia, ein Jahrbuch für Dichtung a la prima de 1913, puèi en volum separat en setembre de 1916 dins la colleccion Der jüngste Tag de las edicions Kurt Wolff a Leipzig.

Resumit[modificar | Modificar lo còdi]

Un dimenge matin, Georg Bendemann acaba d'escriure una letra a un de sos amics d'enfança que s'èra establit a Sant Petersborg[2]. Los afars d'aqueste darrièr, qu'avián conegut un començament encoratjant, sembla alentir e capitar pas lo succès esperat. Georg sap pas tròp cossí li far saber son inquietud e esitar a li aprene sas recentas acordalhas amb Frieda Brandenfeld, una filha d'una rica familha. La dificultat es tant mai granda que los destins de Georg e de son amic semblan opausats: dempuèi la mòrt de sa maire, dos ans abans, los afars de Georg e son paire son benastradas. Al moment d'anar postar sa missiva, Georg passa dins una pèça ocupada per son paire, pèça ont gaireben jamai dintra, son paire e el partejant regularament lo repais de miègjorn.Georg es d'en primièr surprés per la vida reclaus que mèna son paire: pèça escura, finèstras tancadas, repai gaireben pas tocat, farda mal tenguda. Mai, lo paire, puslèu que de li far bona aumenança l'aclapa de repròchis. Acaba fins a dobtar de l'existéncia d'aqueste misteriós amic « rus ». Enseguida, partejat entre las remarcas plenas d'acrimoniá e una mena de deliri senil, rebuta que son filh s'ocupa d'el.

Lo paire li fa repròchi enseguida d'aver estat sedusit per una filha qu'a sabut l'afiscar e afirma aver jogat la comèdia, de conéisser melhor « l'amic petersborgés que el ». Après li aver reprochat d'èsser vengut madur tardièrament, conclutz sa diatriba per « E es perqué, sàpia aquò: te condamni a aqueste instant a la negada. » Georg, bandit de la cambra, sortís de l'ostal e, desesperat, passa la parabanda e se daissa caire dins l'aiga: « Cars parents, vos ai amat sempre pasmens ! » e se daissa càser dins lo void. A aqueste moment, un flus ininterroput circulava sul pont ».

Fin[modificar | Modificar lo còdi]

La fin de la novèla pausa un problèma de traduccion gaireben insurmontable, a causa de l'emplec volontàriament ambigú del mot « Verkehr » dins la darrièra frasa del raconte (« A aqueste moment, la circulacion sul pont èra veraiament incessanta »), que a l'encòp pòt significar « Trafic » e « rapòrt » (que siá social o sexual). Al subjècte, Franz Kafka escriguèt a Max Brod, son biograf e amic: « Sabes çò que significa la frasa finala? Ai pensat en l'escrivant a una fòrta ejaculacion », çò que dona mai de pes a l'ipotèsi d'una fin de lectura dobla.

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]