Livio Missir Mamachi de Lusinhan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Livio Missir Reggio Mamachi de Lusignan, naissut lo 27 d'abriu 1931 à Esmirna, es un escriveire e istorian bèlga, eissut d'una familha d'origina levantina que pretendriá venir d'Amalric II de Lusinhan, Rei de Chipre e de Jerusalèm (1194-1205).

Es istorian de l'Empèri Otoman, notadament de la Nacion Latina d'Orient.

Foguèt fonccionari europèu e participèt ai negociacion d'adesion de Grècia. Bailejèt l'accion culturala europèa e presidiguèt lo Centre d'informacion Robert Schuman de la Comission Europèa.

Foguèt encargat de cors dans plusioreis universitats d'Euròpa e d'America coma especialista dau drech dei minoritats, de relacions entre Glèisa e Estat e de l'Islam. Es conferencier e lingüista.

Afiliacions[modificar | Modificar lo còdi]

Sòci de :

  • la SEC (Societat europèa de la cultura), Venècia
  • la SIHMED (Societat internationala dei istorians de la Mediterranèa), Perusa
  • lo Collegio araldico (consultant), Roma.

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

  • Il regime giuridico degli enti ecclesiastici statunitensi, essai, Giuffrè, Milano, 1968
  • Arbre généalogique de la famille Missir de Smyrne, essai, Dembla, Bruxelles, 1969
  • Dix ans d'activité, essai, Dembla, Bruxelles, 1971
  • Le cimetière catholique latin de Kemer (Smyrne) (1867-1967), essai, Mikrasiatikà Chronikà, Athènes, 1972
  • Églises et État en Turquie et au Proche-Orient, essai, Dembla, Bruxelles, 1973
  • Le mystère de soi, essai, Nouvelle Europe, Luxembourg, 1974
  • Una fonte ignorata della storia ottomana : la genealogia delle famiglie latine d'Oriente e in particolare dragomannali, essai, Napoli, 1974, dans Atti del I Convegno internazionale di studi sulla Turchia preottomana e ottomana
  • Appunti familiari - Smirne, mio padre, Ernesto Buonaiuti, essai, Euroeditor, Luxembourg, 1974
  • Rome et les Églises d'Orient vues par un Latin d'Orient, essai, La Pensée universelle, Paris, 1976
  • Le dernier mot sur l'ascendance latine d'Orient d'André Chénier : sa grand-mère Mamaky de Lusignan, essai, F. Steiner Verlag, Wiesbaden, 1977, XIX Deutscher Orientalistentag Freiburg 1975
  • Introduction à l'histoire de la latinité ottomane, essai, F. Steiner Verlag, Wiesbaden, 1977
  • Introduction au droit civil ecclésiastique turc, essai, Steiner, Erlangen, 1977
  • Une famille de Scio, de Constantinople et de Smyrne : les Timoni, drogmans d'Angleterre, de l'Empire et de France, médecins au Sérail, négociants, écrivains et évêques, essai, Londres, 1978, 13e Congrès international de généalogie, Oxford, 1976
  • Les Lusignans de Scio, de Smyrne et de Constantinople dits « Mamaky de Lusignan », histoire des Latins d'Orient, Stuttgart, 1978, actes du 12e Congrès international de généalogie, Munich 1974
  • L'Europe avant l'Europe (Voyages belges en Orient-XIXe s.), essai, L. De Meyer, Bruxelles, 1979
  • Introduction aux Chénier, essai, Chez l'auteur, Bruxelles, 1979, notes généalogiques et bibliographiques
  • Le livre de raison de Nicorozis III de Portu (1729-1792), essai, K.M.S., Athènes, 1980
  • Le statut international d'une famille de Smyrne depuis Mahmoud 1er, essai, Dembla, Bruxelles, 1981, introduction à l'histoire de la nationalité ottomane
  • Les Cardona de Lusignan, histoire des Latins d'Orient, 1982, 15e Congrès international de généalogie, Madrid, 1980
  • L'ascendance orientale des Chénier, essai, Cahiers Roucher-Chénier, Rennes, 1983
  • Lamennais et le Proche-Orient, essai, Cahiers mennaisiens, Paris, 1984
  • La chiesa latina in Oriente, essai, Collegio Araldico, Rome, 1984
  • Les "Mémoires" de Georges de Chirico ou la fin d'une nation, essai, La Dryade, Virton, 1984
  • Le passé et le présent pour un écrivain méditerranéen, essai, Bruxelles, 1985
  • Épitaphier des grandes familles latines de Smyrne (Les pierres tombales de l'église française Saint-Polycarpe de Smyrne), essai, Chez l'auteur, Bruxelles, 1985
  • The Eastern Latin Genealogies since 1453, histoire des Latins d'Orient, 1986, 16e Congrès international de généalogie, Helsinki, 1984
  • L'environnement sacral chez les Latins d'Orient en Islam actuel, essai, Chez l'auteur, Bruxelles, 1986
  • La condition humaine des Latins d'Orient en 1986, essai, R.S.P.I., Florence, 1986
  • Archéologie et philosophie chez les Latins d'Orient aux XVIIe et XVIIIe siècles, essai, Peeters, Leuven, 1986
  • Introduction à l'histoire de la médecine chez les Latins d'Orient depuis 1453, 1988
  • Le principe de la répartition de travail dans l'Empire Ottoman, 1988
  • La condition humaine chez les Latins d'Orient en 1991, 1991
  • La tolérance et les nations ottomanes, 1992
  • La fête chez les Latins d'Orient, 1997
  • L'Europe : un exil mythique chez les Orientaux (notamment latins), 1998
  • La dimension du ciel chez les Latins d'Orient, 1999
  • La tradition chez les Latins d'Orient, 2000
  • L'animal dans la vie, la langue, la pensée des Latins d'Orient, 2001
  • La femme chez les Latins d'Orient (ill.), 2001
  • L'autre, l'étranger chez les Latins d'Orient, 2002
  • Les églises des Latins d'Orient en Turquie, 2003
  • Familles latines de l'empire ottoman, 2004, Istanbul, Éd. Isis, ISBN: 975-428262-5
  • La langue chez les Latins d'Orient, 2005

Distinccions[modificar | Modificar lo còdi]

  • PrèmiLa Pira, Pistoie, 1989
  • Prèmi Euròpa dau País Basc, Bilbao, 1991
  • Prèmi dau Poliglòta europèu, Hasselt, 1992

Es estat adobat coma Chivalier per lo rei AAlbèrt II de Belgica en 2008.