Bilbao

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Bilbao
Bilbo
Bilbao-collage.jpg
Flag of Bilbao.svg Escudo heráldico de Bilbao.svg
Comarca Gran Bilbao
Província Bandera de Vizcaya 2007.svg Biscaia (capitau)
Comunautat autonòma Flag of the Basque Country.svg Comunautat Autonòma Basca
Estat Espanha Espanha
Localizacion dera comuna en Biscaia
Bizkaia municipalities Bilbao.PNG
Superfícia 41,26 km²
Còde postau 48001-48015
Populacion 349 356 (2013)
Bascofòn(a)s 24,20% (2006)
Alcalde Iñaki Azkuna Urreta (PNB)
Site oficiau www.bilbao.net

Bilbao (Bilbo en parlar locau deth dialècte biscaïn o Bilbao en basco, Bilbao en espanhòu) qu'ei ua comuna der'anciana merindad d'Uribe, en Biscaia e en País Basco.

Eths gentilicis que son bilbotar entath basco e bilbaíno -a entar arromançat.

Era lenga tradicionau der'anciana comuna de Bilbao, correspondent ath quartièr vielh situat sus er'arriba dreta der arriu de Nervión-Ibaizabal, qu'èra eth basco biscaïn, ena sua varietat dialectau de Plentzia segon eras enquistas filologicas deth prince Loís Lucian Bonaparte.

En 1300, qu'obtiengó era sua carta de poblacion:

« Be sàpian per aquesta carta, tots aqueths qui la vedèren o l'entenèren, que jo Diego López de Haro, senhor de Biscaia, conjuntament dab eth mèn hilh don[1] Lope Díaz e dab plaser de tots eths biscaïns, que hèi en Bilbao, partida de Begoña, navèra poblacion e vila qui'u disen eth pòrt de Bilbao. ».[2][3]

En 1483, entà méter fin ara guèrra de bandas, eth representant deths Reis Catolics que dispausè onze ordonanças, ua deras quaus e decrèta que:

« D'ara endavant per tostemps eths ni nat d'eths non seràn pas jamei de bandas[4] ni de parcialitat, en aquesta dita Vila de Bilbao ni en tot eth Comtat de Biscaia dab eras Encartaciones, d'Oñaz ni de Gamboa ».[5]

Qu'ei, despuish sègles, ua vila de grana activitat comerciau per'mor dera sua ria e deth son pòrt, via de sortida deth hèr biscaïn[6] e dera lana de Castelha e via d'entrada deras manufacturas deth nòrd d'Euròpa, deth carbon e dera merluça.

En 1870, Bilbao qu'annexè ua partida de la comuna d'Abando, puish tota era comuna en 1890. Eth 1èr de genèr de 1925 qu'annexè las comunas de Begoña e Deustua.

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Deth latin dominus 'senhor'.
  2. Sepan por esta carta cuantos la vieren y oyeren cómo yo Diego López de Haro, señor de Vizcaya en uno con mío hijo Don Lope Díaz y con placer de todos los vizcaínos, hago en Bilbao de parte de Begoña nuevamente población y villa cual dicen el puerto de Bilbao . (Carta de poblacion de Bilbao).
  3. Carta de poblacion de Bilbao
  4. En sens de "faccion".
  5. De aquí adelante para siempre jamás nunca ellos nin alguno dellos serán de bandos ni de parcialidad en esta dicha villa de Bilbao nin en todo el condado de Vizcaya con las Encartaciones de Oñez nin de Gamboa. (Capitulat de Garci López de Chinchilla).
  6. Cfr. « Macbeth » (William Shakespeare): « Sir, in my heart there was a kind of fighting, that would not let me sleep. Methough I lay worse than the mutines in the bilboes », « the bilboes » valent a díder 'eths hèrs', eras cadeas tà ligar eths pès o eras mans deths presoèrs.