Bilbao
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Frontalièr de | Alonsotegi, Arrigorriaga, Barakaldo, Basauri, Erandio, Galdakao, Sondika | |||||||||||
| País | ||||||||||||
| Situat dens | Bascoat | |||||||||||
| Còde telefonic | 944 | |||||||||||
| Còde postal | 48001 - 48015, 48001 | |||||||||||
| Zòna orària | UTC+01:00
|
|||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Bilbao. | ||||||||||||
| Comarca | Gran Bilbao[1] | ||
| Província | |||
| Comunautat autonòma | |||
| Estat | |||
| Localizacion dera comuna en Biscaia | |||
|---|---|---|---|
| Superfícia | 41,26 km² | ||
| Còde postau | 48001-48015 | ||
| Populacion | 352 700 (2011) | ||
| Bascofòn(a)s | 24,20% (2006) | ||
| Alcalde | Iñaki Azkuna Urreta (PNB) | ||
| Site oficiau | www.bilbao.net | ||
Bilbao (Bilbo en parlar locau deth dialècte biscaïn o Bilbao en basco, Bilbao en espanhòu) qu'ei ua comuna deth País Basco, en Biscaia.
Eths gentilicis respectius que son bilbotar entath basco e bilbaíno -a entar arromançat.
Era lenga tradicionau deth quartièr vielh e nuclèu originari dera vila situat sus er'arriba dreta de Nervión-Ibaizabal, qu'èra eth biscaïn (basco), ena sua varietat dialectau de Plentzia segon eras enquistas filologicas deth prince Loís Lucian Bonaparte.
En 1300, qu'obtiengó era sua carta de poblacion:
- « Be sàpian per aquesta carta, tots aqueths qui la vedèren o l'entenèren, que jo Diego López de Haro, senhor de Biscaia, conjuntament dab eth men hilh don[2] Lope Díaz e dab plaser de tots eths biscaïns, que hèi en Bilbao, partida de Begoña, navèra poblacion e vila qui'u disen eth pòrt de Bilbao (...) »[3][4].
En 1483, entà méter fin ara guèrra de bandas, eth representant deths Reis Catolics que dispausè onze ordonanças, ua deras quaus e decrèta que:
- « (...) d'ara endavant per tostemps eths ni nat d'eths non seràn pas jamei de bandas[5] ni de parcialitat, en aquesta dita Vila de Bilbao ni en tot eth Comtat de Biscaia dab eras Encartaciones, d'Oñaz ni de Gamboa »[6].
Qu'ei, despuish sègles, ua vila de grana activitat comerciau per'mor dera sua ria e deth son pòrt, via de sortida deth hèr biscaïn[7] e dera lana de Castelha e via d'entrada deras manufacturas deth nòrd d'Euròpa, deth carbon e dera merluça.
En 1870, Bilbao qu'annexè ua partida d'Abando, puish era comuna tota en 1890. Eth 1èr de genèr de 1925 qu'annexè Begoña e Deustua.
Nòtas [modificar]
- ↑ Bilbao qu'apartienèva istoricament ara merindad d'Uribe.
- ↑ Deth latin dominus 'senhor'.
- ↑ Sepan por esta carta cuantos la vieren y oyeren cómo yo Diego López de Haro, señor de Vizcaya en uno con mío hijo Don Lope Díaz y con placer de todos los vizcaínos, hago en Bilbao de parte de Begoña nuevamente población y villa cual dicen el puerto de Bilbao (...) (Carta de poblacion de Bilbao).
- ↑ Carta de poblacion de Bilbao
- ↑ En sens de "faccion".
- ↑ (...) de aquí adelante para siempre jamás nunca ellos nin alguno dellos serán de bandos ni de parcialidad en esta dicha villa de Bilbao nin en todo el condado de Vizcaya con las Encartaciones de Oñez nin de Gamboa. (Capitulat de Garci López de Chinchilla).
- ↑ Cfr. « Macbeth » (William Shakespeare): « Sir, in my heart there was a kind of fighting, that would not let me sleep. Methough I lay worse than the mutines in the bilboes », « the bilboes » valent a díder 'eths hèrs', eras cadeas tà ligar eths pès o eras mans deths presoèrs.