Lengas de Guyana

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

Guyana es un païs extremament multilingüe, tot ben que sa populacion trespasse pas 745 000 estajants en 2012.

Lo multilingüisme de Guyana es d'una riquesa excepcionala. L'estructura e la diversitat de sas lengas (lengas amerindianas, chinés, hindi, espanhòl...) se pòdon comparar sonque amb las de Surinam, lo seu vesin.

Guyana es un pasmens principalement païs creolofòne que lo creòl es particularament devalorizat. Levat l'anglés e lo creòl guyanés (las doás lengas recampant 85%/90% dels estatajants), las autras communautats jògan pas un ròtle màger e representan aperaquí 15% de la populacion.

Estatuts de las lengas[modificar | modificar la font]

L'anglés es la lenga oficiala, utilizada dins l'administracion e las escòlas.

Lo creòl guyanés gaudís d'un estatut mai o mens formal de lenga nacionala.

Las lengas amerindianas gaudisson d'un estatut de lengas protegidas dempuèi 2006 Tèxtes de lei originals

Lo portugués e l'espanhòl son l'objècte d'una promocion sostenguda.


Lengas en preséncia[modificar | modificar la font]

N. B. las fonts estatisticas son paucas e de còps contradictòrias. Un rencensament clar desfauta mas los organismes linguistics internacionals e las informacions localas dònan una idèa mai o mens clara de la situacion linguistica.

Anglés[modificar | modificar la font]

L'anglés es present dins Guyana tota. Es parlat segon dos varietats (British English and Guyanese English). L'anglés britannic es lo utilizat dins las situacions mai formalas, e l'anglés guyanés dins de situacion de la vida vidanta. Tot ben que aquò siá grossièrament verai, i a una infinitat de situacions intermediàrias que pòdon existir segon lo nivèl d'educacion dels locutors, lo contèxte, los interlocutors....

Segon lo SILrapòrt 2002, l'anglés es sovent imperfièchament mestrejat per la majoritat dels locutors del creòl, coma lo mostrèt l'estudi balhat en ligam. Lo nombre de locutors reals de l'anglés standard deu pas trespassar 60%. Coma lenga mairala l'anglés (guyanés o britannic) es pauc utilisat. Mens de 10% es probable.


Creòl guyanés[modificar | modificar la font]

Lo creòl guyanés es parlat coma lenga mairala pels Afroguyaneses e pels Indians guyaneses. 75% de la populacion l'auriá coma lenga mairala e mai de 80% l'entendon.

Es parlat mai que mai dins lo nòrd mas sos locutors pòdon èsser rescontrat dins Guyana tota.

Pasmens, lo creòl patís d'un fòrta devalorizacion sociala e d'un imatge negatiu.

Lengas amerindianas[modificar | modificar la font]

Segon lo recensament 2002, i aviá 68 675 Amerindians (9,2% de la populacion). Eran 40 343 al recensament de 1980. Se lor nombre créis, lor cultura se delita e s'aflaquís. Son victimas d'un procès de deculturacion. Las lengas amerindianas son amenaçadas e lo recent cambiament de 2006 es pas encara sufisent per assegurar la preservacion d'aquelas culturas. 50% dels Amerindians parlan sonque anglés o lo creòl guyanés. Qualques Amerindians parlan tanben espanhòl o portugués. Las lengas amerindianas son parladas bensai per 35 000 personas en 2012 (5% de la populacion).

Segon lo Joshua Project e lo SIL las lengas amrindianas èran en 2000:

- l'akawaio (4 500)

- l'arawak (1 500) mas 15 000 deculturats

- l'atoradà (pauques)

- lo carib (Galibi) (480 en 1991 mas 2 500 deculturats)

- lo macushi (9 500)

- lo mapidian (wapishanan) pauc nombroses

- Lo mawayanà (50 en 1986)

- lo patatomà (4 700 en 1990 e 300 deculturats)

- lo pemon (500 en 1990)

- lo waiwai (200 en 1990)

- lo wapishanà (6 000)

- lo warau (pauc parlat, la majoritat 5 000 es deculturada).

Hindi e Ordó[modificar | modificar la font]

Las doás lengas son pauc parladas, probablament per mens de 10% de la communautat indiana e mai que mai per d'ancians. Son encara utilizadas dins cèrtas occasions (religiosas o tradicionalas). Alara que la majoritat a adoptat lo creòl guyanés o l'anglés, i a tanben una redescobèrta de las originas que motiva l'estudi e la valorizacion de la lenga.

Autras lengas[modificar | modificar la font]

Lo portugués es la lenga mairala de 0,2% de la populacion mas es parlat per un nombre mai important pramor de la proximitat de Brasil.

La communautat chinesa es pauc importanta ( mens de 0,2%) e parla subretot anglés, creòl e cantonés.

L'espanhòl es parlat dins la region de la frontièra amb Venezuelà. Los Waraus lo practican fòrça (una partida dels Waraus demòra a Venezuelà).