Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.


|
|
Kurt Wüthrich
{{{Títol_politic}}}
Quimista |
|
|
|
 |
|
|
|
| Naissença |
4 d'octobre de 1938
Aaberg, Soïssa |
| Decès |
|
| Luòc d'enterrament |
|
| País |
|
| |- style="display:none;" |
Paire |
|
| Maire |
|
| Conjunt |
|
| Enfants |
|
| Mestressas |
{{{mestressas}}} |
| Religion |
|
|
|
| Profession |
Quimista |
| Estudis |
|
| Títol |
({{{començamentderenhe}}} - {{{finderenhe}}})
{{{títol2}}} |
| Dinastia |
{{{dinastia}}} |
| Servici |
de {{{començamentdecarrièra}}} a {{{findecarrièra}}} |
| Grad militar |
{{{gradmilitar}}} |
| Arma |
{{{arma}}} |
| Coronament |
{{{coronament}}} |
| Investitura |
{{{investitura}}} |
| Predecessor |
{{{predecessor}}} |
| Successor |
{{{successor}}} |
| Conflictes |
{{{conflicte}}} |
| Comandament |
{{{comandament}}} |
| Faches d’armas |
{{{faitsdarmas}}} |
| Distincions |
|
| Omenatge |
|
| Autras foncions |
|
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn1}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor1}}} |
| Successor: |
{{{Successor1}}} |
| {{{Títol_politic2}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn2}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor2}}} |
| Successor: |
{{{Successor2}}} |
| {{{Títol_politic3}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn3}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor3}}} |
| Successor: |
{{{Successor3}}} |
| {{{Títol_politic4}}} |
| Periòde de govèrn: |
{{{Periòde_govèrn4}}} |
| Predecessor: |
{{{Predecessor4}}} |
| Successor: |
{{{Successor4}}} |
| Partit politic: |
{{{Partit}}}
|
Identificacions d'autoritats
|
| VIAF |
79093200 |
| GND |
125775873 |
| ISNI |
[1] |
| LCCN |
[2] |
| ULAN |
|
| BNF |
[3] |
| SUDOC |
[4] |
| CALIS |
|
| CiNii |
|
| NDL |
|
| ISO standard |
|
 |
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Kurt Wüthrich. |
Kurt Wüthrich (n. en 1938) es un quimista soís. A recebut lo Prèmi Nobel de Quimia en 2002 per son trabalh sus l'aplicacion de la RMN a la biologia estructurala.
Nasquèt lo 4 d'octobre de 1938 a Aaberg, vila situada dins lo canton de Bèrna. Estudièt quimia, fisica e matematicas a l'Universitat de Bèrna, e l'an 1964 realizèt lo doctorat en quimia a l'Universitat de Basilèa
Entre 1965 e 1967 agrandiguèt los sieus estudis a l'Universitat de Berkeley als Estats Units, e posteriorament als Laboratòris Bell de Nòva Jersey fins en 1969. Aquel an tornèt en Soïssa e acceptèt la carga de professor de biofisica a l'Escòla Politecnica Federala de Zuric.
Recèrca scientifica [modificar]
Durant los sieus estudis la siá recèrca versèt sus la ressonancia paramagnètica electronica aital coma la catalisi sus compostos de coire. Pendent lo sieu sojorn a Berkeley comencèt a trabalhar amb l'espectroscopia de la ressononcia magnetica nucleara (RMN) per estudiar l'idrataccion dels complèxes metalics, en estudiant posteriorament pendent lo sieu sojorn als Laboratòris Bell l'estructura e la dinamica de las proteïnas.
Quand retornèt a Soïssa inicièt las siás collaboracions amb Richard R. Ernst Per desvolopar los primièrs doas experiéncias de RMN dimensionals, e establiguèt efièch nuclear de Overhauser coma manièra convenenta de mesurar de distàncias dins de las proteïnas.
L'an 2002 foguèt premiat amb la mitat del Prèmi Nobel de Quimia, del temps que l'autra mitat del prèmi foguèt pel quimic nòrd-american John Fenn e lo japonés Koichi Tanaka. Los tres quimics foguèron premiats pel desvolopament de metòdes d'identificacion e d'analisi estructurala de macromolèculas biologicas, se plan Wüthrich foguèt especialament premiat pel desvolopament del espectroscopia de ressonancia magnetica nucleara per determinar l'estructura tridimensional de macromolècules biologicas en una solucion.
|
|
| 1901: van 't Hoff
02: E.Fischer 03: Arrhenius 04: Ramsay 05: von Baeyer 06: Moissan 07: Buchner 08: Rutherford 09: Ostwald 10: Wallach 11: Curie 12: Grignard, Sabatièr 13: Werner 14: Richards 15: Willstätter 18: Haber 20: Nernst 21: Soddy 22: Aston 23: Pregl 25: Zsigmondy 26: Svedberg 27: Wieland 28: Windaus 29: Harden, von Euler-Chelpin 30: H.Fischer 31: Bosch, Bergius 32: Langmuir 34: Urey 35: F.Joliot-Curie, I.Joliot-Curie 36: Debye 37: Haworth, Karrer 38: Kuhn 39: Butenandt, L. Ružička 43: de Hevesy 44: Otto Hahn 45: Virtanen 46: Sumner, Northrop, Stanley 47: Robinson 48: A. Tiselius 49: W. Giauque 50: Diels, K. Alder 51: E. W. McMillan, Seaborg 52: Martin, Synge 53: Staudinger 54: Pauling 55: du Vigneaud 56: Hinshelwood, Semionov 57: Todd 58: Sanger 59: Heyrovský 60: Libby 61: Calvin 62: Perutz, Kendrew 63: Ziegler, Natta 64: Hodgkin 65: Woodward 66: Mulliken 67: Eigen, Norrish, Porter 68: Onsager 69: Barton, Hassel 70: Leloir 71: Herzberg 72: Anfinsen, Moore, Stein 73: E.O.Fischer, Wilkinson 74: Flory 75: J. Cornforth, V. Prelog 76: Lipscomb 77: Prigogine 78: Mitchell 79: Brown, Wittig 80: Berg, Gilbert, Sanger 81: Fukui, Hoffmann 82: Klug 83: Taube 84: Merrifield 85: Hauptman, Karle 86: Herschbach, Lee, Polanyi 87: Cram, Lehn, Pedersen 88: Deisenhofer, Huber, Michel 89: Altman, Cech 90: Corey 91: Ernst 92: Marcus 93: Mullis, Michael Smith 94: George Olah 95: Crutzen, Molina, Rowland 96: Curl, Kroto, R. E. Smalley 97: Boyer, Walker, Skou 98: Kohn, Pople 99: Zewail 2000: Heeger, MacDiarmid, Shirakawa 2001: Knowles, Noyori, Sharpless 2002: Fenn, Tanaka, Wüthrich 2003: Agre, MacKinnon 2004: Ciechanover, Hershko, Rose 2005: Grubbs, Schrock, Chauvin 2006: Kornberg 2007: Ertl 2008: Chalfie, Shimomura, Tsien 2009: V. Ramakrishnan, Steitz, Yonath 2010: Heck, Negishi, Suzuki 2011: Shechtman
2012: Lefkowitz e Kobilka |