Grafia classica

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

La grafia classica es lo sistèma d'escritura de l'occitan qu'es lo mai ancian, lo mai tradicional e lo mai utilizat dins l'ensems d'Occitània, uèi lo jorn. La grafia classica, qu'a mai de mila ans, servís de basa a la nòrma classica apareguda en 1935.

Tèrmes[modificar | modificar la font]

La nocion de grafia classica se distinguís d'autras "grafias" concurrentas que tanben servisson a notar l'occitan, coma la grafia mistralenca, la grafia de l'Escòla dau Pò e la grafia bonaudiana. Las autras grafias reprenon sovent las règlas graficas del francés, mentre que la grafia classica es autonòma e autoctòna.


La grafia classica englòba un ensems de practicas d'escritura que son relativament convergentas dins lo temps. Dins aquela nebulosa dels usatges de la grafia classica, i cal distinguir:

  • La grafia istorica, tradicionala e autoctòna de l'occitan, dempuèi los primièrs escriches de la lenga (vèrs l'an Mila) e abans la codificacion de 1935.
  • La forma codificada de la grafia, o ortografia, apareguda dempuèi 1935 amb la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians de Loís Alibèrt, puèi gerida per l'Institut d'Estudis Occitans (de 1945 enlà) e enfin pel Conselh de la Lenga Occitana (dempuèi 1996-1997).
    • Remarca - Aquela ortografia classica es una partida de la nòrma classica (l'autra partida de es la nòrma orala).
  • Divèrsas formas non codificadas, o cacografias, distintas de l'ortografia. Las cacografias pòdon venir siá de las errors involontàrias dels usatgièrs (terrenh* en luòc de terren), siá de certanas practicas en rompedura volontària amb l'ortografia (càntan* o cànton* en luòc de cantan), siá de formas ortograficas abandonadas (realizar, passat a realisar* puèi tornarmai a realizar, consí* passat uèi a cossí).


Per designar la grafia classica, s'es prepausat d'autres sinonims, que son mens exactes ça que la:

  • Grafia alibertina se referís a l'òbra de codificacion d'Alibèrt, mas la grafia classica existissiá longtemps abans Alibèrt.
  • Grafia occitana implica que la grafia classica seriá mai "occitana" que d'autras grafias de l'occitan, pasmens las autras grafias tanben servisson per notar l'occitan e doncas son tanben, en absolut, de "grafias occitanas".
  • Grafia normalizada es un tèrme plan inadeqüat, ja que la grafia classica, a costat de l'usança normalizada (l'ortografia), coneis tanben d'usanças non normalizadas (non codificadas). En mai d'aquò, las grafias concurrentas (mistralenca, bonaudiana, de l'Escòla dau Pò) totparièr coneisson d'usanças normalizadas e non normalizadas.

A l'origina, la grafia de l'edat mejana[modificar | modificar la font]

Los primièrs ensages: Onorat e Ros[modificar | modificar la font]

La grafia Perbòsc/ Estieu[modificar | modificar la font]

Antonin Perbòsc e Prospèr Estiu prepausèron de restaurar la grafia trobarenca e comencèron un trabalh d'epuracion de la lenga.

Alibèrt e l'espandiment de la grafia classica[modificar | modificar la font]

Lo lingüista Loís Alibèrt contunhèt lo trabalh de normalizacion que se concretizèt per la publicacion en 1935-1937 de la Gramatica occitana segon los parlars lengadocians. L'Institut d'Estudis Occitans, fondat a Tolosa en 1945 perseguís son òbra aprèp sa mòrt.

Debat e practicas[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]