Gensemin

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article

Lo mot gensemin (var. jansemin, jaussemin, jausemin, jaissemin, daissemin, gensemil) designa las plantas dicotiledonas apertenent al genre Jasminum. Lo gensemin es, amb la ròsa, dintre las espècia odorantas e capitosas, una de las doas flors reinas de la perfumariá. Lo seu nom ven de l'arabi yâsamîn, el meteis empruntat al persan. La flor mai sovent jauna o blanca rebrota d'un arbrilhon apertenent a la familha de las Oleacèas, subretot cultivada en China, que fòrça espècias ne son originàrias. Entre las mai de 200 espècias, los gensemins mai utilizats en perfumariá son Jasminum grandiflorum, Jasminum officinale e Jasminum odoratissimum. Las autras espècias son mai sovent cultivadas dins los òrts coma arbrilhon d'ornament.

Fòra Índia, l'un dels principals productors de gensemin totjorn foguèt China, qu'i es a vegadas utilizat per aromatizar lo . Mas l'arbre tanben s'adaptèt en Euròpa mediterranèa: Jasminum grandiflorum, e la vila de Grassa, dempuèi la mitat del sègle XVII, comencèt la cultura del gensemin. La recòlta del gensemin de Grassa (a l'ora d'ara venguda rara) se debana pendent lo mes d'agost. Lo cal culhir just abans l'alba e lo tractar lo mai rapidament possible.

Per obtenir un quilograma d'esséncia absoluda de gensemin, cal culhir environ sèt milions de flors. Per tant, lo gensemin natural es car, reservat als perfums de luxe, que preferisson alara emplegar una version sintetica.

Damasc es la vila del gensemin par excelléncia per la seuna flor qu'es cultivada dins cada ostal o al pè de cada immòble.

Donadas
v · d · m
gensemin
Icone botanique01.png
Jasminum polyanthum0.jpg
Flors de gensemin blanc (J. polyanthum)
Règne Plantae
Sosrègne Tracheobionta
Division Magnoliophyta
Classa Magnoliopsida
Sosclassa Asteridae
Òrdre Scrophulariales
Reng de precisar Oleaceae
Jasminum
L., 1753
Classificacion filogenetica
250px

Somari

Simbòls [modificar]

Vendeire de gensemin tunisian.

Dempuèi de sègles, lo gensemin es considerat en Orient coma lo simbòl de la beutat e de la temptacion feminina.

Lo gensemin blanc es de mai la flor emblematica de Tunisia: n'ofrir es una pròva d'amor.

En Índia, Kâma, lo dieu de l'amor, tocava las seunas victimas per de flèchas que las ligava amb de flors de gensemin.

Cleopatra seriá anada a l'encontre de Marc Antòni dins una nau que sas velas èran onchadas d'esséncia de gensemin.

Descripcion [modificar]

Las flors son de fotonastia negativa (se dubrisson de nuèch) de termonastia especifica (se dubrisson sonque a una temperatura superiora a 17°C).

Quimia [modificar]

Modèl:Aqueste passatge es redigit de manièra escura

Las doas moleculas jogant un ròtle major dins la sentor del gensemin natural que la jasmona jos la forma cis, atal que lo cisjasmonat de metil[1]. D'autres compausats participan a la sentor, coma l’acetat de benzil, l'alcòl benzilic, lo benzoat de benzil, lo benzoat de cis-3-exenil, lo N-acetilantranilat de metil, lo cresòl, l'indòl, l'eugenòl e lo linalòl[2].

Efièches terapeutics [modificar]

La cisjasmona e lo cisjasmonat de metil, los dos principals compausats odorants del gensemin, aumentan l'activitat dels receptors A del GABA e agisson doncas coma d'anxiolitics e de sedatius, quitament quand son absorbits per inalacion[3].

Lista d'espècias [modificar]

Segon Kew Garden World Checklist 7 de març de 2012:

Espècias amb de noms sinonims, obsolèts, amb lors taxons de referéncia [modificar]

Segon Kew Garden World Checklist 15 de març de 2012:


Vejatz tanben [modificar]

Commons-logo.svg
Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia sus Jasminum.

Ligam extèrne [modificar]

Nòtas e referéncias [modificar]

  1. ems>(fr)John Emsley; Guide des produits chimiques à l'usage du particulier; ed: Odile Jacob; París; junh de 1996; isbn 2738103847}}
  2. ems
  3. "pmid15388958">(en)Hossain SJ, Aoshima H, Koda H, Kiso Y; Fragrances in oolong tea that enhance the response of GABAA receptors; jornal: Biosci. Biotechnol. Biochem.; |vol: 68; n°9; p: 1842–8; 2004