Fès

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
افـاس
Fès
País Flag of Morocco.svg Marròc
Superfícia  ? km²
Populacion 1 968 150 hab. (2010) (2010)
Latitud 34° 03' N
Longitud 4° 59' O
Localizacion de la vila en Marròc
Map of Morocco from CIA World Factbook.png

Fès ( فـاس [Fās] en arabi) es la tresena vila mai gran de Marròc, aprèp Casablanca e Rabat, amb una populacion de 1 968 150 abitants.

Se tròba dis la region de Fès-Boleman. Es una de las quatre vilas nomenadas imperialas, amb Marraquèsh, Meknès e Rabat. Es plan sovent considerada coma lo centre esperital de Marròc. L'universitat mai ancina del monde dubriguèt dins la ciutat en 859.

Fès gaudís d'un clima mai sovent continental, amb d'ivèrns plan fregs e secs, a causa de la proximitat de las montanhas del Rif e de l'Atlas Mejan.

Fondada al sègle IX per Idris II, Fès aculhís la Medina mai anciana de Marròc e una de las mai grandas de tot el Magrèb, declarada Patrimòni Mondial de l'Umanitat dempuèi 1981. La vila, divisada en tres zonas plan diferenciadas, consèrva de tradicions perdudas dins lo monde occidental coma lo tanatge artesanal de las pèls.

En realitat, Fès son tres vilas en una. La vila nòva, fondada pels franceses en 1920, Fès-el-Bali (Fès la Vièlha), la medina mai antica de la ciutat, e Fès-el-Jedid (Fès la Nòva), un agrandiment de la metropòli anteriora, realizada jol la dinastia dels benimerins al sègle XIII. Fès-el-Bali es un laberint medieval amb mai de 9400 carrièras. Los diferents còs professionals que coexistisson se distribuisson en diferents quartièrs, existís lo quartièr dels artesans, aquel dels terralhièrs, fabres, sastres... del monde arabi contemporanèu sonque los socs del Caire e Damasc despassan aquel de Fès-el-Bali.

En mai de venir en una veirina toristica de la vila, lo quartièr dels tanaires prepara la matèria primièra pels classics articles de marroquineria que fa la celebritat internacionala d'aquel país. Es una de las zonas mai celèbras e visitadas de Fès. Pel Marròc sonque i a doas vilas (Fès i Tetoan) que practican aquelas tecnicas de tantge e tintan las pèls mas aquel de la Medina de Fès es lo mai conegut.

La tanaria d'Al-Chauara es la mai importanta de la vila. A l'entorn d'un pati central onte se tròba fòça fòssas de brica, se situan los talhèrs de prapracion de las pèls. Los tanaires s'introduscan dins las fòssas de diversas colors per trampar, lavar e ruscar las pèls.

Istòria[modificar | modificar la font]

Article principal: Istòria de Fès

La medina de Fès es lo luòc que Molay Idris II va arribèt a la fin de sègle VIII per acabar l'òbra del seu paire: la creacion del Reialme Marrocan. La medina de Fès es un mitan natural ric e diversificat, amb de rius e fonts d'aigua abondants, amb abundància d'argila, de calcari e de gip, de bòscs de cèdres e casses de l'Atlàs Mejan, de tèrras fertilas e generosas, amb un clima sèc. Per resumir, lo necessari per bastir una ciutat coma Fès. Mas, calián d'òmes per çò far, los primièrs èran aqueles qu'avian recebut Molay Idris: los berbèrs.

Vista panoramica de la medina de Fes

Luòcs d'interés[modificar | modificar la font]

Tanaria de pèls a Fès

Pòrtas[modificar | modificar la font]

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Nòta[modificar | modificar la font]