Estructura dei proteïnas

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'estructura dei proteïnas es un ensems de proprietats espacialas dei moleculas de proteïnas dependentas derivadas de lor natura en sequéncia d'aminoacids, lei caracteristicas fisicas de son environament e la preséncia de compausats, simples o de complèxes, que condusiscan a un plegament especific, distint de l'espontanèu. Per aiçò, deriva de sa composicion, es a dire, de la pròpria estructura deis aminoacids, de coma interagisson quimicament aquests, de forma organizada e especifica, e, evidentament, es en relacion amb la foncion de complir dins la cellula.

Nivèus d'estructuracion d'una proteïna (en espanhòu)

Nivèus d'estructuracion[modificar | modificar la font]

I a quatre nivèus d'estructuracion:

L'estructura primària[modificar | modificar la font]

Es simplament la sequéncia d'aminoacids jonchs linearament per de liames peptidics.

L'estructura segondària[modificar | modificar la font]

I a dos motius principaus d'estructuracion segondària:

L'eliç alfa[modificar | modificar la font]

Lo fulhet beta[modificar | modificar la font]

L'estructura terciària[modificar | modificar la font]

Es la maniera en que la cadena polipeptidica se plega dins l'espaci, es a dire, coma s'enròtla o se plega una proteïna determinada, siá globulara o fibrosa. Es la disposicion dei domenis dins l'espaci. L'estructura terciària se realiza de sòrta que leis aminoacids polars se plaçan vèrs l'interior e lei polars vèrs l'exterior dins lo mitan aigós. Aquò provòca una estabilizacion per d'interaccions idrofòbas, de fòrças de van der Waals e de ponts disulfurs (covalents, entre doas cisteïnas ben orientadas) e mejançant de liames ionics.

L'estructura quaternària[modificar | modificar la font]

L'estructura quaternària deriva de la conjoncion de divèrsei cadenas peptidicas que, associadas, forman una entitat, un multimèr, que possedís de proprietats distintas d'aquelei dei monomèrs que lo compausan. Aquesteis sosunitats s'assòcian gràcias a d'interaccions non covalentas, coma pòdon èsser de ponts idrogèn, d'interaccions idrofòbas o de ponts salins. Dins lo cas d'una proteïna constituida per dos monomèrs, un dimèr, aqueste pòt èsser un omodimèr, se lei monomèrs constituents son parièrs, o un eterodimèr, se o son pas.