Economia de Tònga

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Tònga
Moneda pa'anga
Organizacions de comèrci OMC, Sparteca
Estatisticas[1]
PIB US$ 551,7 milions (2009)
reng PIB 210en [2]
creissença del PIB -0,5% (2009)
PIB per cápita 4600 (2009)
PIB per sector agricultura 25%, industria 17%, comèrci e servicis 57% (2006)
Inflacion 5,9% (2007)
Populacion jol lindal de pauretat 24% (2004)
Fòrça de trabalh 39 960 (2007)
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 31,8%, industria 30,6%, comèrci e servicis 37,6% (2003)
Caumatge 13% (2004)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 22 milions (2006)
Partenaris Estats Units 28,2%, Japon 11,4%, Nòva Zelanda 11,4%, Taiwan 9,5%, Fiji 6,8%, Samoa 5,7%, Austràlia 4,6%, Corèa del Sud 4,2%, Hong Kong 4,1% (2008)
Impòrts (US$) 139 milions (2006)
Partenaris Fiji 36,9%, Nòva Zelanda 24%, Estats Units 9,3%, Austràlia 8,9%, Republica Populara de China 5% (2008)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 80,7 milions (2004)
Revenguts (US$) 80,48 milions
Despensas (US$) 109,8 milions (2008)

Tònga a una pichona economia basada sus l'exportacion de produchs primaris, especialament d'agricultura. En i comprenent tanben lo peis, los produchs primaris representan lo 2/3 de las exportacions. Lo país impòrta una granda quantitat de noiduras, principalament de Nòva Zelanda[1].

Lo país depend tanben de las remesas de sòus de las comunitats tonganesas residentas en l'exterior per equilibrar lo sieu deficit comercial. Lo torisme representa la segonda font de revenguts del país: en 2006, 39 000 personas visitèron lo país[1].

Lo govèrn estimula lo desvolopament del sector privat, e incentiva especialament los investiments, mentre concentra las despensas publicas en santat e educacion. Tonga a una infrastructura basica rasonabla e un servici social desvolopat. L'anautita taxa de caumatge entre los joves, la creissença de l'inflacion, las pressions per de reformas democraticas e la creissença de las despensas en servicis socials son las principalas provocacions del govèrn[1].

Referéncias[modificar | modificar la font]