Economia de Botan

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article
Donadas
d · m
Economia de Botan
Moneda Ngultrum
Organizacions de comèrci SAFTA
Estatisticas[1]
PIB US$ 3 789 milions (2008)
reng PIB 167ena granda[2]
creissença del PIB 6,6% (2008)
PIB per cápita 5 600 (2008)
PIB per sector agricultura 22,6%, industria 37,9%, comèrci e servicis 39,8% (2006)
Inflacion 4,9% (2008)
Populacion jol lindal de pauretat 31,7% (2003)
Fòrça de trabalh cap d'informacions
Fòrça de trabalh per ocupacion agricultura 63%, industria 6%, comèrci e servicis 31% (2004)
Caumatge 2,5% (2004)
Partenaris comercials[1]
Expòrts (US$) 350 milions (2006)
Partenaris Índia 58,6%, Hong Kong 30,1%, Bangladèsh 7,3% (2007)
Impòrts (US$) 320 milions (2006)
Partenaris Índia 74,5%, Japon 7,4%, Suècia 3,2% (2007)
Finanças publicas[1]
Deute extèrne US$ 713,6 milions (2006)
Revenguts (US$) 272 milions
Despensas (US$) 350 milions (2005)

Botan es una de las economias pus flacas del mond, amb un fòrt deute extèrne. Se basa en lo sector primari e la venda d'energia electrica a l'Índia. Als darrièrs ans i a agut un aument del torisme, centrat en l'alpinisme e en seguir los passatges del del bodisme. Cal remarcar que lo govèrn limita la preséncia estrangièra dins unas paucas zònas del país. Las culturas principalas son lo ris, lo blat, lo milhòc, los fruches e las ortolalhas.

La balança comerciala es negativa. Impòrta sustot combustible e de produches industrials. Gaireben 90% dels escambis se fan amb l'Índia. Los seguents sòcis en importància son Hong Kong, Bangladèsh e Japon. D'Euròpa, lo país amb mai relacions es Suècia[1] (informacions de l'an 2007).

La manca d'infrastructuras, a causa de l'orografia, e la manca d'accès a la mar an dificultat o desvolopament del país. La devisa nacionala, lo ngultrum, depend totalament de la ropia indiana, gaireben cooficiala.

Referéncias[modificar | modificar la font]