Cigne (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Constellacion dau Cigne.

La constellacion dau Cigne (Cygnus en latin) es una constellacion de l'emisfèri nòrd. Segon la mitologia grèga, representa l'eròi Orfèu que foguèt transformat en cigne e plaçat a proximitat de sa lira.

Aquela constellacion a una forma caracteristica de crotz e contèn plusors estelas lusentas. En particular, son estela principala, Deneb, fa partida deis estelas pus poderosas que son conegudas a l'ora d'ara amb una massa de 25 massas solaras. Se situa a 1 500 ans lutz. Lo Cigne assosta tanben plusors nebulosas, amàs dubèrts e nebulosas planetàrias. L'amàs dubèrt M39 es relativament aisat d'observar amb un pòrtavista.

Enfin, la constellacion es famosa per la preséncia d'una fònt de raionament X dicha Cygnus X-1. Descubèrta en 1965, es considerada coma un sistèma binari constituit d'una estela e d'un trauc negre dempuei 1971. Foguèt ansin lo premier objècte clarament identificat coma un candidat trauc negre

Liames intèrnes[modificar | Modificar lo còdi]

Bibliografia[modificar | Modificar lo còdi]

Nòtas e referéncias[modificar | Modificar lo còdi]



Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge