Agla (constellacion)

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar


L'Agla (Aquila en latin) es una constellacion de l'emisfèri nòrd. Compausada d'estèlas lusentas, foguèt definida tre lo sègle III avC per Aratus de Soles. Segon la mitologia grèga, representa siá l'aigla de Zèus siá l'aigla de Caucàs que sa mission èra de secutar Prometèu.

Istòria[modificar | modificar la font]

Aquila faguèt partida dei 48 constellacions descrichas au sègle II per Claudi Ptolemèu e foguèt ja identificada per Aratos au sègle III avC. Es probablament basada sus la constellacion babiloniana de l'Aigla.

Estèlas principalas[modificar | modificar la font]

Visibilitat nocturna de la constellacion de l'Aigla.
Fotografia d'Altair.

α Aquilae (Altair)[modificar | modificar la font]

Exquisite-kfind.png Veire l'article: Altair.

α Aquilae es dicha Altair. Son nom es d'origina aràbia (Al-Nasr al-taïr) e significa « l'Aigla en vol ». Amb una magnitud egala a 0,76, es la 12en estèla pus lusenta dau cèu terrèstre. Forma un alinhament de tres estèlas, ambé β e γ Aquilae, qu'es dich leis Alas de l'Aigla e qu'es de còps confondut ambé la Cencha d'Orion. Es una estèla dobla de la Sequéncia Principala de tipe A7 situada a 16,7 annadas lutz de la Tèrra.

β Aquilae[modificar | modificar la font]

β Aquilae es dicha Alshain (« La Balança » en arabi). Es una estèla dobla situada a 44,7 al e de magnitud 3,71. Maugrat son nom, es la 8en estèla pus lusenta de la constellacion. Pasmens, a la notacion β gràcias a son alinhament de remarca amb α e γ Aquilae.

γ Aquilae[modificar | modificar la font]

γ Aquilae es dicha Tarazed o Reda. Son nom es d'origina pèrsa e significa lo « Flèu de la Balança ». Es una estèla giganta 2 960 còps pus lusenta que lo Soleu e 110 còps pus granda. Se situa a aperaquí 460 al de la Tèrra e es la segonda estèla pus lusenta de la constellacion.

ε Aquilae[modificar | modificar la font]

ε Aquiale es dicha Deneb Al Okab Borealis. Es una estèla giganta de tipe K e de magnitud 4,02 situada a 155 al de la Tèrra. Compausa la Coa de l'Aigla ambé ζ Aquilae.

ζ Aquilae[modificar | modificar la font]

ζ Aquilae es dicha Deneb Al Okab Australis. Es la tresena estèla pus lusenta de la constellacion amb una magnitud egala a 2,99. Situada a 83 al de la Tèrra, es una estèla blanca de la Sequéncia principala. Compausa la Coa de l'Aigla ambé ε Aquilae.

Autreis estèlas de remarca de la constellacion[modificar | modificar la font]

  • η Aquilae (dicha Bezek) es una estèla variabla supergiganta de tipe cefeida situada a 1 200 al de la Tèrra. A una magnitud evolucionant entre 3,5 e 4,4 amb un periòde de 7,2 jorns.
  • ρ Aquilae (dicha Tso Ke) es una estèla situada a aperaquí 153 al. En 1992, intrèt dins la constellacion de Dalfin.
  • 15 Aquilae es una estèla dobla optica compausada d'una estèla de magnitud 5,4 situada a 325 al de la Tèrra e d'una estèla de magnitud 7,0 situada a 550 al.
  • 57 Aquilae es una estèla dobla compausada d'una estèla blava de magnitud 5,7 e d'una estèla blanca de magnitud 6,5. Lo sistèma es situat a aperaquí 350 al de la Tèrra.
  • R Aquilae es una estèla variabla giganta roja de tipe Mira que sa magnitud varia entre 6 e 12 amb un cicle de 9 mes.
  • FF Aquilae es una estèla supergiganta blanca situada a 2 500 al de la Tèrra. Es una variabla de tipe cefeida.









Las 88 constellacions modèrnas
AglaAltarAndromèdaAqüariAretAusèl de paradísBalançaBalenaBoièrBossòlaBurinCabeladura de BerenitzCameleonCàncerCans de caçaCapricòrneCarenaCassiopèaCefèaCentaureCigneCochièrColombaCompàsCopaCòrbCorona australaCorona borealaCrotz del SudDalfinDauradaDracErculesEridanEscorpionEscultorEscut de SobieskiFènixFlèchaFornGeminisGirafaGrand CanGranda OrsaGruaIdraIdra mascleIndianLausèrtLèbreLeonLinxLiraLopMaquina pneumaticaMicroscòpiMoscaOctantOphiuchusOrionPavonPegàsPeis australPeis volantPeissesPersèuPichon CanPichon CavalPichon LeonPichon RainalPichona OrsaPintrePopaRèglaRelòtgeReticulSagitariSèrpSextantTaulaTaureTelescòpiTocanTriangleTriangle australUnicòrnVelasVerge