Benasqués

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Localizacion deu benasqués (en roge). Lo maine de l'aragonés es en blau clar, lo catalan es a l'èst en blau encre e l'occitan gascon es au nòrd.

Lo benasqués, aperat en benasqués "patués", es l'idiòma de la Vath de Benás o Vath de Benasc, dens los Pirenèus e dens la comunautat autonòma d'Aragon. Qu'es un grop de parlars de transicion enter lo catalan e l'aragonés, tienent tanben quauques elements de l'occitan gascon. Los parlars benasqués s'aplegan en duas varietats : la varietat septentrionau qu'ei parlada en cinc vilatges mes amont: Saunc (oficiau: Sahún), Benàs, Grist (oficiau: Eriste), Ansils (oficiau: Ancilles) e Sarllé (oficiau: Cerler) mentre que la varietat meridionau qu'aplega los parlars de Solana, Castejón e deus autes vilatges dinca Bissagori (oficiau: Basauri) de parlar quasi catalan[1]. En la varietat septentrionau deu benasqués, en continuacion dab los parlars gascons vesins de Luishon e d'Aran [2] las a deus pluraus e de bèras formas verbaus que vaden e, com en catalan e en asturian centrau (Benasqués septentrionau: Les franseses se'n tornen ta París, Benasqués meridionau: Las francesas se'n tornan ta París). Lo vèrbe cantar (cantà) que's conjuga atau au present de l'indicatiu:

Benasqués septentrionau: canto, cantes, cante, cantem, cantetz, canten

Benasqués meridionau: canto, cantas, canta, cantam, cantatz, cantan

En luishonés e aranés: canti, cantes, cante, cantam, cantatz, canten.


Classificacion[modificar | modificar la font]

Los lingüistas non son pas completament d'acòrd per saber se cau classificar lo benasqués dens la lenga aragonesa o dens la lenga catalana [3]. Quauques lingüistas ne hèn ua microlengua (1000 a 2000 locutors) ni aragonesa ni catalana[4].

La populacion benasquesa, ara per ara, que’s sent plan aragonesa e pas briga catalana. Lo combat deus Benasqués tà poder parlar e escríver en patués que s’a hèit aragonés e non pas catalan. Escrivans d’expression benasquesa coma Chusé Maria Ferrer e la professora d'aragonés Carmen Castán que son membres deu Consello d’a fabla aragonesa (Conselh de la Lenga Aragonesa) e los Benasqués son plan representats a l’Academia de l’Aragonés(Acadèmia de l'Aragonés) dont lo son president lo filològ Manuel Castán ei benasqués. Las sesilhas publicas de l’Acadèmia de l'Aragonés que son tostemps conhidas de mond a Benàs com enlòc mes. E qu’ei plan en contèxte de l’arrenavida de l’aragonés que la literatura en benasqués an podut desvolopà’s.

Literatura benasquesa[modificar | modificar la font]

Lo prumèr libe en aragonés benasqués contemporanèu que parescó en 1985. Que s’ageish d’un recuelh de poèmas escriut per Chusé Maria Ferrer e qu’estó publicat per O consello d’a fabla aragonesa a Òsca. Dens lo son poèma titolat Son palabras d’aquel Aragon d’allá galto, l’autor i escriu:

Palabras d’Aragon, ta charrá de montañas, de mainadas y d’ausensias

Palabras, fillas de pay y may latins

Primas del catalán, del castellano, del fransés

Y que queren cantà ta Aragón


(Paraulas d'Aragon tà parlar de montanhas, de mainadalhas e d'abséncias / Paraulas, hilhas de pair e mair latins / Cosias deu catalan, deu castelhan, deu francés, E qui vòlen cantar tà Aragon)

Aqueth obratge qu’estó seguit per pèças de teatre. Las prumèras La Roqueta, de Rafael Solana, e Pequeño teatro, d' Ángel Subirá que parescón en 1987 dens un recuelh titolat “Teyatro en aragonés benasqués”. Tanben en 1987 que’s comencè la publicacion de libes tà mainats: La tornada de Diana (1987), La selba encantada (1993), La singardalla sabia (1997). L'Associacion Guayén publiquè Resetas antiguas de la Ball de Benás (1993). Carmen Castán, guanhadora de prèmis Guayén e Lo Grau per las soas novèlas cortas en benasqués, qu’obtiengó lo prèmi Arnal Cavero de 1997 per la soa novèla Cuan l´odio esbatega pe´l aire (Quan l’òdi e’s debat per l’aire) e un aute prèmi Arnal Cavero en 2002 per la soa auta novela "La descordada bida de Sinforosa Sastre" (La vita desbrombada de Sinforosa Sastre). D'autes autors en patués que son lo filològ e president de la Sociedat de Lingüística Aragonesa Xusé Antonio Saura, e d'autes coma María Mur, María Luisa Arnal, Chusé Manuel Carrera, Manuela Fernández Mora, Xonás Pallás Gabás, Antonio Merino, Josefa Corne, María Paz Estop etc.

Vejatz tanben[modificar | modificar la font]

Ligams intèrnes[modificar | modificar la font]

Ligams extèrnes[modificar | modificar la font]


Bibliografia[modificar | modificar la font]

  • Babia, Antoni (1997). La Franja de la Franja : la parla de la Vall de Benasc, on el català és patuès. Barcelona: Empúries (387 p.) [ISBN 84-7596-551-2]
  • Ballarín Cornel, Ángel (1978). Diccionario del benasqués. Saragossa: Talleres gráficas La Editorial. (523 p.) [ISBN 84-85-077-08-3]
  • Ballarín Cornel, Ángel (1976). Elementos de gramática benasquesa. Saragossa: Talleres Gráficos La Editorial. (88 p.) [ISBN 84-8507711-3]

Nòtas[modificar | modificar la font]

  1. Segon lo professor Xosé Antonio Saura, vej. aquiu
  2. SAURA A.J. 2003 Elementos de fonética y morfosintaxis benasquesas, (Zaragoza, Gara d'Edizions-Institución Fernando el Católico.)
  3. Los tanhents de la catalanitat deu benasqués, com lo lingüista Joan Coromines, que son tots catalans, totun que cau senhalar d'autes lingüistas catalans com Antoni M. Badia Margarit, au contra, que son partidaris de considerar lo benasqués com aragonés
  4. Que lo benasqués sia ua lenga autonòma qu'ei l’avís, en particular, de la Sociedat de Lingüística Aragonesa (SLA) e deu son president, lo filològ (benasqués) Xosé Antonio Saura, professor a l’Universitat de Saragòssa. La SLA qu’ei ua societat scientifica, fondada lo 20 de març de 2004 a Graus, (Òsca). Qu’ei compausada d’ un vintenat de personas, originaris en la soa majoritat de las zonas aragonesofònas. “Que son filològs e filològas, escrivans e escrivanas, qui comparteishen ua vision en comun e un interès entà l’estudi scientific e la dignificacion deus dialèctes qui constitueishen l'aragonés, e entau benasqués. Las lengas de tribalh de la revista de la Societat, titolada De lingua aragonensis, que son “l’aragonés, lo benasqués, lo catalan, l’occitan, lo castelhan e lo francés.” segon çò que i podem léger suu pròpi site web de la SLA

Bendèl d'Aragon Aragon