Australopithecus afarensis

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Copia dels rèstas de Lucy, Musèu Nacional d'Antropologia, Ciutat de Mexic

Australopitecus afarensis qu'ei un ominid escandit que demorec enter hé 3,9 e 2,9 milions d'annades. Australopitecus afarensis qu'auia un cos plam prim coma era espécie més joena d'Australopithecus africanus. Se pensaua qu’Australopitecus afarensis ére encara més pròpleu ath genre Homo (qu'includís era espécie d'homo sapiens), coma un ancessor comun, més que non pas d'autes primats dera epòca.

Es fossils més famosi d'aguesta espécie son d'ua esqueleta pas sancèra aperada Lucy (hé 3,2 milions d'annades) trobada per Donald Johanson e sòns collegues qui tà celebrar er hét cantaren diuersi còps era cançon Lucy in the sky with Diamonds des Beatles.

Jadiments[modificar | modificar la font]

Australopitecus afarensis a estat discurbert en eth nòrd d'Africa. Maugrat que Laetoli auia estat un vilatge tà discurbir Australopitecus afarensis, es trobalhes més importants d'aguesta espécie se traparen en Hadar, ena region d'Afar, en Etiopia, includent era ja aperada "Lucy" atau coma ua prumèra familha trapada ena localitat d'AL 333. D'autes lòcs que tamben poden éster relacionadi damb AustralopitHecus afarensis son es trobalhes d'Omo, Maka, Fejej e Belohdelie en Etiopia e Koobi Fora e Lothagam en Kenya.

Caractièrs fisics[modificar | modificar la font]

Comparat damb es monards escandits o tamben es moderns, Australopitecus afarensis auia redusit es ulhals e es molars. Totun, encara èren més grani qu'es des umans moderns. Australopitecus afarensis tamben auia un tamanh de cerveth relatiuaments gran (380-430 cm3). Tamben auia ua faça pragnatica (damb es mandibules entà deuant).

Era imatge d'un ominid bipede damb un cervèth petit a ua faça primitiva siguec ua revellacion tath mond paleoantropologic dera epoca. Açò siguec atau pr'amor qu'auans se pensaua qu'un cervèth gran éra eth prumèr escambi en es ominids.

Auans des descorbiments d'Australopitecus afarensis en es annades 1970 se credeva qu'ua aumentacion deth tamanh deth cervèth éra auans que no pas ua marcha bipeda. Se credeva açò pr'amor qu'es ominids més ancians ja auien un cervèth relatiuaments gran (Homo rudolfensis, trapat quaques annades auans que no pas Lucy , auia ua capacitat cranial de 800 cm3).

Morfologia e locomocion[modificar | modificar la font]

S'a hét un debat plan prigond sus era locomocion e eth comportament d'Australopitecus afarensis. Quauques estudis prepausen que siguec bipede deth tot mentretant d'autes diden qu'aguesta creatura éra tamben arboricola.

Era anatomia des mans, es pès e es espatles afavoreishen més ben aguesta darrera tesi. En particular, era forma des escapules que sembla éster plan de primat e plan disparièra dera des umans moderns (6). Era corvatura des dets e des falanges des ossi ei més procha dera des monards d'aué dia e suggereish que podien pojar branques e arbes plan aisidament.

Totun, era pèrdua dera ductibilitat deth det gran deth pè e damb açò era abilitat de gahar causes damb eth pè (comun en toti es monards) hé pensar qu'Australopitecus afarensis ja non podiua escalar més (7).

Ua serie de caractièrs en Australopitecus afarensis e era sua esqueleta hé pensar en qu'éra bipede enquia un ponch que plan de recercaires an ditz qu'eth bipedalisme se desvolopéc plan auans d'Australopitecus afarensis (8). Era pelvis sembla plan coma era des umans moderns.

Es pales iliaques son cuertes e amples més eth sacrum ei ample e darrièr dera cincha, ua evidencia d'ua amassada plan horta des joelhs. Era pelvis non ei umana dau tot. Tot açò condusís a ua estructura remodelada d'ua forma radicau tà explicar un grad de bipedisme plan desvolopat.

Tamben ei plan important de díder qu'eth os femur se dirigeish entàs joelhs. Açò auria permetut ath pè de dar passes més cuertes e ei ua indicacion clara d'ua marcha bipeda. Aué qu'es orangutangs e es monards aranha an, damb es umans, era madeisha locomocion. Es pès tamben an grans dets e açò hé qu'ei malaisit senon imposible de pojar ben pes branques des arbes damb es pés.

Era perdua dera forma d'aguest pè tamben creéc un nau risc: es ninons poden quèir en pojar o baishar deth arbe, coma hen toti es monards. Atau qu'eth monard ninon se pot pas gahar ara sua mair e a d'éster gahat per aguesta. Eth problema de gahar er ninon se moltiplica se era mair a de pojar pes arbes. Es ossi deth pè tamben parlen de bipedisme (9)(10).

Es simulacions d'ordinator utilizen models dinamics d'esqueleta tà discorbir es sòns caractièrs iniciaus mos hé pensar qu'Australopitecus afarensis podia descaminar coma es umand moderns e que podia pas descaminar com es chimpanzes. Açò que l'auria pres plan d'energia (11)(12).

Australopitecus afarensis siguéc un bipede plan eficient que descaminava distancies cuertes. Er espaci enter es huelhes deishades en Laetoli indica que descaminaua a 1m/s qu'ei eth pàs des umans enes viles petites (13).

Totun, quauques cercaires an ditz qu'aguestes huelhes non son cap d'australopitecus (14). Plan de cercaires tamben dobten deth bipedisme e diden qu'australopitecus tot e que descaminaua damb es dus cames n'ac héia coma es umans (15)(16)(17).

Es huelhes trapades de Lucy confirmen eth sòn bipedisme

D'un aute costat, se poderia tamben pensar qu'era estructura des ossi héia qu'australopitecus afarensis descaminés apuant-se tamben en es nosadors (18). E coma qu'es sòns braçi èren tamben plan longs, se pensa qu'èra tà escalar es arbes. Ath delà, s'a trapat ua canau e un laberint ena morfologia deth crani que hé pas efecte ena locomocion bipeda.

Descaminar de forma bipeda se pensa qu'evolucionéc des d'era marcha damb es nosadors coma ac hen es chimpanzes e es gorilles més es esqueletas e fossils coma eth d'Orrorin tugenensis mos confirmen ua marcha bipeda ja hé enter 5 e 8 milions d'annades. Ei era epoca ena quau aguests primats e er òme divergien evolutiuaments.

Es estudis sus es orangutangs de Sumatra confirmen qu'aguests primats descaminen damb es quate pates sus branques estables e granes ,és ac hén de forma bipeda quan es branques an mens de 4 cm de diametre. Açò que les impedish de pojar encara més desús tà cuélher heruta o tà sautar tà un aute arbe.

Es escambis climatics qu'aueren lòch hé 11 enquia 10 milions d'annades afectaren es bosqui en Africa central e de l'est. Atau i auia periodes enes quaus i auia clari que permetien pas viatjar més pes arbes. Es ominids se poden auer adaptat tara marcha bipeda pendent qu'es ancessors de gorilles e chimpanzes s'especializaren més en viatjar a trauers de socs o lianas en tot marchar damb es nosadors. Açò duria Australopitecus afarensis tà marchar bipede e auer, ath còp, braci ben adaptats tà escalar arbes. Totun, es chimpanzes e es gorilles son era familha més pròplèu as umans (18)(19)(29)(21)(22)(23).

D'autes estudis suggereishen ua esquia plan recta e vertical. Esquies coma aguestes se trapen ja en primats tan ancians como Moropitecus bishosi deth Miocèu hé 21,6 milions d'annades, es primats més ancians des umans (24)(25).

Es australopitecids que son es ancessors més ancians des quaus es umans an gessut. Aguesta paraula includís tamben toti es fossils umans d'enter 7 a 2,5 milions d'annades e quauquuns tamben d'enter 2,5 a 1,4 milions d'annades. Aguest grop s'escandiguéc dempús d'aguesta epoca.

Caractièrs sociaus[modificar | modificar la font]

Era rebastida deth comportament sociau d'un fossil escandit ei tostemps malaisit, més era sua estructura sociau ei parièra ara des primats moderns s'auem en compde era diferencia deth cos enter es mascles e es hemelles (dimorfisme sexuau). Se cre atau qu'es mascles éren plan més grani qu'es hemelles. Quan s'aplique aguest dimorfisme e estructura sociau a Australopitecus afarensis, se pòt pensar qu'aguestes creatures demorauen en petits gropi damb un mascle dominant e un nombre indefinit de hemelles que criaven.

Pendent un long periode de temps no s'associauen otís de pèira damb Australopitecus afarensis e es paleoantropològs pensauen qu'es prumèrs otís de pèira eren de hé 2,5 milions d'annades (26).

Totun, en 2010, un estudi suggeriguec qu'aguesta especie d'ominid minjaua carn en tot raubar carcasses d'animaus damb pèiras. Açò hé qu'es otís més ancians des ominids siguen adara de hé 3,4 milions d'annades (27).

Varis[modificar | modificar la font]

Es australopitecids tamben utilizaven de pèires

Es fossils trapats ena region d'Afar son aperats "AL", que vol díder "Afar Locality". Era esqueleta tipe ei LH4 e eth prumèr joelh discurbert siguec en 1973 per Donald Johanson e Maurice Taieb, Yves Copens e Tim White. Una annada dempús era equipa de Donald Johanson discurbec en Hadar prep de 200 especimens fossils de 13 individús adulti e joeni. Eth lòch ei conegut com AL··· e ei aperat era prumèra familha. Se cre que morigueren toti ath còp.

AL 444-2 ei teh crani d'un mascle trapat en Hadar en 1992(30) . quan siguec discurbit éra eth prumèr crani complet d'Australopitecus afarensis (31).

En er an 2000 se trapéc ua esqueleta de tres annades. Se l'aperéc coma Baby Lucy o Selam (que vòl díder Patz en lengua etiopica).

En 2011 se discurbec un os en Hadar de 3,2 milions d'annades (32)(33). aguest os confirma qu'era especia auia arcs en sòns pés e atau descaminava drecha (34). Quan se traperen més trobalhes en Afar Johanson e White confirmaren que marchar drech siguec pas un hét des ominids d'Afar més que tamben passéc damb es ominids de Koobi Fora.

En 2001 Meave Leaky prepauséc ua naua especie Kenyanthropus Platyops damb ua faça plana més plan parièr a Australopitecus afarensis. Més sonque se trapéc aguest individú (36). Ua auta especie, aperada ''Ardipitecus ramidus'', siguec tamben trapat per Tim White e sòns collegues en 1992. Aguest desmarchava drech enter hé 4,4 tà 5,8 milions d'annades més pareish qu'era un vesin d'Australopitecus en un mitan boscòs. Es recercaires estimen era sua capacitat craniana en de 300 a 350 cm2 (37).

Referéncies[modificar | modificar la font]

1.- Prins, Harald E. L; Walrath, Dana; McBride, Bunny (2007). Evolution And Prehistory: The Human Challenge, by William A. Haviland, Harald E. L. Prins,Dana Walrath,Bunny McBride. ISBN 9780495381907.

2.- Cartmill, Matt; Fred H. Smith, Kaye B. Brown (2009). The Human Lineage. Wiley-Blackwell. p. 151. ISBN 978-0-471-21491-5.

3.- Johanson & Maitland 1981, pp. 283–297

4.- Johanson, D.C. (2009). "Lucy (Australopithecus afarensis)". In Michael Ruse & Joseph Travis. Evolution: The First Four Billion Years. Cambridge, Massachusetts: The Belknap Press of Harvard University Press. pp. 693–697. ISBN 978-0-674-03175-3.

5.- a b Wood, B.A. (1994). "Evolution of australopithecines". In Jones, S., Martin, R. & Pilbeam, D. The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution. Cambridge, U.K.: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-32370-3. Also ISBN 0-521-46786-1 (paperback).

6.- a b Green, D. J.; Alemseged, Z. (2012). "Australopithecus afarensis Scapular Ontogeny, Function, and the Role of Climbing in Human Evolution". Science 338 (6106): 514–517. doi:10.1126/science.1227123. PMID 23112331. edit 7.- Latimer, Bruce; C. Owen Lovejoy (1990). "Hallucal tarsometatarsal joint in Australopithecus afarensis". American Journal of Physical Anthropology 82 (2): 125–33. doi:10.1002/ajpa.1330820202. PMID 2360609.

8.- Lovejoy, C. Owen (1988). "Evolution of Human walking". Scientific American 259 (5): 82–89. Bibcode:1988SciAm.259e.118L. doi:10.1038/scientificamerican1188-118.

9.-Weiss, M. L.; Mann, A. E. (1985). Human Biology and Behaviour: An anthropological perspective (4th ed.). Boston: Little Brown. ISBN 0-673-39013-6.

10.- Latimer, B.; Lovejoy, C. O. (1989). "The calcaneus of Australopithecus afarensis and its implications for the evolution of bipedality". American Journal of Physical Anthropology 78 (3): 369–386. doi:10.1002/ajpa.1330780306. PMID 2929741.

11.- "BBC – Science & Nature – The evolution of man". Mother of man – 3.2 million years ago. Archived from the original on 12 October 2007. Retrieved 2007-11-01.

12.- "PREMOG – Research". How Lucy walked. Primate Evolution & Morphology Group (PREMOG), the Department of Human Anatomy and Cell Biology, the School of Biomedical Sciences at the University of Liverpool. 18 May 2007. Archived from the original on 2007-10-25. Retrieved 2007-11-01.

13.- "PREMOG – Supplementry Info". The Laetoli Footprint Trail: 3D reconstruction from texture; archiving, and reverse engineering of early hominin gait. Primate Evolution & Morphology Group (PREMOG), the Department of Human Anatomy and Cell Biology, the School of Biomedical Sciences at the University of Liverpool. 18 May 2007. Archived from the original on 2007-07-17. Retrieved 2007-11-01. 14.- Wong, Kate (1 August 2005). "Footprints to fill: Flat feet and doubts about the makers of the Laetoli tracks". Scientific American. Retrieved 2010-12-05.

15.- Shipman, P. (1994). "Those Ears Were Made For Walking". New Scientist 143: 26–29.

16.- Susman, R. L; Stern, J. T (1983). "The Locomotor Anatomy of Australopithecus Afarensis". American Journal of Physical Anthropology 60 (3): 279–317. doi:10.1002/ajpa.1330600302. PMID 6405621.

17.- Beardsley, T. (1995). "These Feet Were Made for Walking – and?". Scientific American 273 (6): 19–20. doi:10.1038/scientificamerican1295-19a.

18.- Richmond, B. G.; Begun, D. R.; Strait, D. S. (2001). "Origin of human bipedalism: The knuckle-walking hypothesis revisited". Am. J. Phys. Anthropol. Suppl. 33: 70–105. doi:10.1002/ajpa.10019. PMID 11786992.

19.- Kivell, T. L.; Schmitt, D. (2009). "Independent evolution of knuckle-walking in African apes shows that humans did not evolve from a knuckle-walking ancestor". Proc. Natl. Acad. Sci. U.S.A. 106 (34): 14241–6. Bibcode:2009PNAS..10614241K. doi:10.1073/pnas.0901280106. PMC 2732797. PMID 19667206.

20.- Zonneveld, F.; Spoor, F.; Wood, B. (1994). "Implications of early homonid morphology for evolution of human bipedal locomotion". Nature 369 (6482): 645–648. Bibcode:1994Natur.369..645S. doi:10.1038/369645a0. PMID 8208290.

21.- Ian Sample, science correspondent (June 1, 2007). "New theory rejects popular view of man's evolution – Research – EducationGuardian.co.uk". The Guardian (London). Archived from the original on 24 November 2007. Retrieved 2007-11-05.

22.- "BBC NEWS – Science/Nature – Upright walking 'began in trees'". BBC News. 31 May 2007. Archived from the original on 9 October 2007. Retrieved 2007-11-05.

23.- Thorpe S.K.S.; Holder R.L., and Crompton R.H. (24 May 2007). "PREMOG – Supplementry Info". Origin of Human Bipedalism As an Adaptation for Locomotion on Flexible Branches. Primate Evolution & Morphology Group (PREMOG), the Department of Human Anatomy and Cell Biology, the School of Biomedical Sciences at the University of Liverpool. Archived from the original on 2007-07-17. Retrieved 2007-11-01.

23.-Aaron G. Filler (December 24, 2007). "Redefining the word "Human" – Do Some Apes Have Human Ancestors? : OUPblog". Archived from the original on 29 December 2007. Retrieved 2007-12-27.

24.- Aaron G. Filler (October 10, 2007). "PLoS ONE: Homeotic Evolution in the Mammalia: Diversification of Therian Axial Seriation and the Morphogenetic Basis of Human Origins". Archived from the original on 27 December 2007. Retrieved 2007-12-27.

25.- Jones, S., Martin, R. & Pilbeam, D., ed. (1994). The Cambridge Encyclopedia of Human Evolution. Cambridge: Cambridge University Press. ISBN 978-0-521-32370-3. Also ISBN 0-521-46786-1 (paperback)

26.- McPherron, Shannon P.; Zeresenay Alemseged, Curtis W. Marean, Jonathan G. Wynn, Denne Reed, Denis Geraads, Rene Bobe, Hamdallah A. Bearat (2010). "Evidence for stone-tool-assisted consumption of animal tissues before 3.39 million years ago at Dikika, Ethiopia". Nature 466 (7308): 857–860. Bibcode:2010Natur.466..857M. doi:10.1038/nature09248. PMID 20703305.

27.- Walter, R. C., 1993, "Age of Lucy and the First Family, Geology, vol 22, pp 6-10

28.- Larry L Mai; Marcus Young Owl; M Patricia Kersting (2005). The Cambridge Dictionary of Human Biology and Evolution. Cambridge & New York: Cambridge University Press. p. 45. ISBN 978-0-521-66486-8 29.- Reconstruction of the Maxillary Dental Arcade of Garusi Hominid 1, http://www.academia.edu/362900/Garusi_Hominid_1_variability_and_specialization_of_early_hominids_in_their_masticatory_apparatus._Part_II

30.- Nancy Minugh-Purvis (May 2005). "Review of "The Skull Of Australopithecus afarensis" by William H. Kimbel, Yoel Rak and Donald C. Johanson".

31.- "Description of "The Skull Of Australopithecus afarensis" by William H. Kimbel, Yoel Rak and Donald C. Johanson".

32.- Wong, Kate (2006-09-20). "Lucy's Baby: An extraordinary new human fossil comes to light". Scientific American.

33.- Ward, C. V.; Kimbel, W. H.; Johanson, D. C. (2011). "Complete Fourth Metatarsal and Arches in the Foot of Australopithecus afarensis". Science 331 (6018): 750. Bibcode:2011Sci...331..750W. doi:10.1126/science.1201463. PMID 21311018. edit

34.- Amos, Johnathan (10 February 2011). "Fossil find puts 'Lucy' story on firm footing". BBC News (BBC Online). Archived from the original on 13 February 2011. Retrieved 13 February 2011.

35.- Silvey, Janese (10 February 2011). "Fossil marks big step in evolution science". The Columbia Daily Tribune. Retrieved 13 February 2011.

36.- Leakey, M. G., et al (2001). New hominin genus from eastern Africa shows diverse middle Pliocene lineages, Nature, Volume 410, pgs. 433-440

37.- Jump up ^ Suwa, G et al; Asfaw, B.; Kono, R. T.; Kubo, D.; Lovejoy, C. O.; White, T. D. (2 October 2009). "The Ardipithecus ramidus skull and its implications for hominid origins". Science 326 (5949): 68, 68e1–68e7. Bibcode:2009Sci...326...68S. doi:10.1126/science.1175825. PMID 19810194.

Australopiteus que descaminaua ja drech hé més de 3 milions d'annades

Tà liéger més[modificar | modificar la font]

º Mckie, Robin (2000). BBC – Dawn of Man: The Story of Human Evolution. Dorling Kindersley. ISBN 0-7894-6262-1.

º Barraclough, G. (1989). Stone, N. (ed.), ed. Atlas of World History (3rd ed.). Times Books Limited. ISBN 0-7230-0304-1.

º Australopithecus afarensis from The Human Origins Program at the Smithsonian Institution

º Delson, E., I. Tattersall, J.A. Van Couvering & A.S. Brooks (eds.), ed. (2000). Encyclopedia of human evolution and prehistory (2nd ed.). Garland Publishing, New York. ISBN 0-8153-1696-8.

º Johanson, D.C.; Maitland, A.E. (1981). Lucy: The Beginning of Humankind. St Albans: Granada. ISBN 0-586-08437-1.

Pàgines web[modificar | modificar la font]

º Asa Issie, Aramis and the origin of Australopithecus

º Lucy at the American Museum of Natural History in Manhattan

º Lucy at the Institute of Human Origins at Arizona State University Asfarensis

º Anthropological skulls and reconstructions

º Becoming Human: Paleoanthropology, Evolution and Human Origins National Geographic "Dikika baby"

º MNSU

º Archaeology Info

º Australopithecus afarensis – The Smithsonian Institution's Human Origins Program

º Washington State University – Australopithicus afarensis: The story of Lucy

º Australopithecus afarensis - Science Journal Article