Alh cultivat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar
Còde QRpedia d'estampar per un accès dirècte a aquèth article


Donadas
v · d · m
Allium sativum
Espècia
Icone botanique01.png
All Garlic Ail Ajo.jpg
Caps e grans d'alh
Règne Plantae
Sosrègne Tracheobionta
Division Magnoliophyta
Classa Liliopsida
Sosclassa Liliidae
Òrdre Liliales
Familha Liliaceae
Genre Allium
Allium sativum
L., 1753
Òrdre Asparagales
Familha Alliaceae
230px
Identificacions d'autoritats
Symbole-faune.png
BNFC 21839
GND [1]
ISNI [2]
LCCN [3]
ULAN
BNF [4]
SUDOC [5]
CALIS
CiNii
NDL
ISO standard
link=//commons.wikimedia.org/wiki/Category:Allium_sativum?uselang=oc Alh cultivat Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alh cultivat.
Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia:
AlphaHelixSection (blue).svg
Symbole-faune.png
Salmobandeau.jpg
PCN-icone.png
Icone botanique01.png
P agriculture.png
Patates.jpg
Extracted pink rose.png


L'alh (var. alhet) (Allium sativum) es una planta bulbosa cultivada de la familha de las liliacèas. S'emplega mai que mai coma condiment, mas s'utiliza tanben amb una tòca terapeutica per las proprietats que li an atribuit la sciéncia e las tradicions popularas.

Per encausa de sa cultura tanta espandida sas originas son un pauc foscas. S'es pensat que veniá de Siberia sudoccidentala o benlèu de Sicília o de Calàbria, ont nais espontanèament. Es parent de la ceba.

L'odor caracteristica de l'alh se deu a mantun compausat organic de sofre e particularament lo sulfur de diallil e l'allicina.

Somari

Emplec en fitoterapia[modificar]

L'alh a tres proprietats curativas principalas:

Curiositats[modificar]

Dins lo folclòre de qualques païses d'Euròpa, se pensava que l'alh aguèsse d'efièches de proteccion contra los vampirs; l'alh es doncas vengut un element recurrent dins los filmes de vampirs.

La cosina[modificar]

L'alh es plan emplegat en cosina. En tèrras occitanas e catalanas, una de las recèptas reinas que se fan amb el es l'alhòli. Se preparan tanben de sopas d'alh, alhadas...


Informacions nutricionalas[modificar]

Valor nutricionala
mejana per 100 g
Aiga 58,58 g
Valor calorica 149 kcal
Protids
Glucids
Lipids
6,06 g
? g
0,5 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP
0 UI mg
200 mg
110 mg
1235 mg
31,2 mg
? mg
Fèrre
Calci
Magnèsi
Fosfòr
Potassi
Sòdi
1,7 mg
181 mg
25 mg
153 mg
401 mg
17 mg
Fibras
2,1 g