Alh cultivat
|
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Caps e grans d'alh | ||||||||||||
| Règne | Plantae | |||||||||||
| Sosrègne | Tracheobionta | |||||||||||
| Division | Magnoliophyta | |||||||||||
| Classa | Liliopsida | |||||||||||
| Sosclassa | Liliidae | |||||||||||
| Òrdre | Liliales | |||||||||||
| Familha | Liliaceae | |||||||||||
| Genre | Allium | |||||||||||
| Allium sativum L., 1753 |
||||||||||||
| Òrdre | Asparagales | |||||||||||
| Familha | Alliaceae | |||||||||||
| 230px | ||||||||||||
| BNFC | 21839 | |||||||||||
| Wikimedia Commons prepausa de documents multimèdia liures sus Alh cultivat. | ||||||||||||
| Percorrètz la zoologia sus Wikipèdia: | ||||||||||||
L'alh (var. alhet) (Allium sativum) es una planta bulbosa cultivada de la familha de las liliacèas. S'emplega mai que mai coma condiment, mas s'utiliza tanben amb una tòca terapeutica per las proprietats que li an atribuit la sciéncia e las tradicions popularas.
Per encausa de sa cultura tanta espandida sas originas son un pauc foscas. S'es pensat que veniá de Siberia sudoccidentala o benlèu de Sicília o de Calàbria, ont nais espontanèament. Es parent de la ceba.
L'odor caracteristica de l'alh se deu a mantun compausat organic de sofre e particularament lo sulfur de diallil e l'allicina.
Somari |
Emplec en fitoterapia[modificar]
L'alh a tres proprietats curativas principalas:
- Antiipertensiu
- Antibacteric
- Antielmintic (los elmintis son de vermenons intestinals)
Tèxt italian de traduire :
L'emplec de l'alh cru triturat finament suls aliments coma las sopas, la carn e l'ensalada es un coadjuvant excellent per la cura de l'ipercolesterolemia (que seguís l'ipertension); bronquiti catarrali; elmintiasi (nei enfants in special modo poiché portano sporcizia dins la boca).
La consomacion d'alh dona un sens general de benèsser a l'organisme gràcias a son accion anti bacteriana e doncas antiinfectiva.
Per ovviare almens en part la disagio del conseguente "alen pesante" cal l'accortezza de privar lo spicchio del pichon bulbe intèrne de bon traire.
Curiositats[modificar]
Dins lo folclòre de qualques païses d'Euròpa, se pensava que l'alh aguèsse d'efièches de proteccion contra los vampirs; l'alh es doncas vengut un element recurrent dins los filmes de vampirs.
La cosina[modificar]
L'alh es plan emplegat en cosina. En tèrras occitanas e catalanas, una de las recèptas reinas que se fan amb el es l'alhòli. Se preparan tanben de sopas d'alh, alhadas...
Informacions nutricionalas[modificar]
| Valor nutricionala mejana per 100 g |
|
|---|---|
| Aiga | 58,58 g |
| Valor calorica | 149 kcal |
| Protids Glucids Lipids |
6,06 g ? g 0,5 g |
| Provitamina A Vitamina B1 Vitamina B2 Vitamina B6 Vitamina C Vitamina PP |
0 UI mg 200 mg 110 mg 1235 mg 31,2 mg ? mg |
| Fèrre Calci Magnèsi Fosfòr Potassi Sòdi |
1,7 mg 181 mg 25 mg 153 mg 401 mg 17 mg |
| Fibras |
2,1 g |