Alh cultivat

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Anar a : navigacion, Recercar

L'alh (var. alhet) (Allium sativum) es una planta bulbosa cultivada de la familha de las liliacèas. S'emplega mai que mai coma condiment, mas s'utiliza tanben amb una tòca terapeutica per las proprietats que li an atribuit la sciéncia e las tradicions popularas.

Per encausa de sa cultura tanta espandida sas originas son un pauc foscas. S'es pensat que veniá de Siberia sudoccidentala o benlèu de Sicília o de Calàbria, ont nais espontanèament. Es parent de la ceba.

L'odor caracteristica de l'alh se deu a mantun compausat organic de sofre e particularament lo sulfur de diallil e l'allicina.

Emplec en fitoterapia[modificar | modificar la font]

L'alh a tres proprietats curativas principalas:

Curiositats[modificar | modificar la font]

Dins lo folclòre de qualques païses d'Euròpa, se pensava que l'alh aguèsse d'efièches de proteccion contra los vampirs; l'alh es doncas vengut un element recurrent dins los filmes de vampirs.

La cosina[modificar | modificar la font]

L'alh es plan emplegat en cosina. En tèrras occitanas e catalanas, una de las recèptas reinas que se fan amb el es l'alhòli. Se preparan tanben de sopas d'alh, alhadas...


Informacions nutricionalas[modificar | modificar la font]

Valor nutricionala
mejana per 100 g
Aiga 58,58 g
Valor calorica 149 kcal
Protids
Glucids
Lipids
6,06 g
? g
0,5 g
Provitamina A
Vitamina B1
Vitamina B2
Vitamina B6
Vitamina C
Vitamina PP
0 UI mg
200 mg
110 mg
1235 mg
31,2 mg
? mg
Fèrre
Calci
Magnèsi
Fosfòr
Potassi
Sòdi
1,7 mg
181 mg
25 mg
153 mg
401 mg
17 mg
Fibras
2,1 g