Vejatz lo contengut

Vatnajökull

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vista satellita de Vatnajökull.


Vatnajökull es la pus granda calòta glaciària d'Islàndia. Es lo segond glacièr pus voluminós d'Euròpa après la calòta glaciària de l'illa Severny e lo segond pus vast d'Euròpa après Austfonna. Situat dins lo sud-èst d'Islàndia, es entièrament enclaus dins lo pargue nacional de Vatnajökull.

En islandés, vatna es lo genitiu plural de vatn, significant « lac » mas tanben « aiga » ; jökull significa « glacièr ». Vatnajökull significa aital « lo glacièr dels lacs » o « lo glacièr de las aigas » ; lo tèrme se pronóncia [ˈvaʰtnaˌjœːkʏtl̥] en islandés.

Vista de la susfàcia de Vatnajökull.

D'une superfícia de 7 700 km2 (2017) e s'estendent sus 143 quilomètres d'èst e oèst, Vatnajökull cobrís 8 % de la superfícia d'Islàndia[1]. Son espessor maximala es de 950 mètres e son volum es d'aperaquí 3 000 km3 (2017) çò que correspond a un jaç de glaça de 30 centimètres d'espessor despartida sus l'ensemble del país o encara a una elevacion d'un centimètre del nivèl de la mar se aquela fondiá entièrament[1]. Son pés de 3 000 milions de tonas entraina en son centre un enfonçament de la crosta terrèstra d'una amplitud d'una centena de mètres[1]. Mai d'un volcans son situats jos lo glacièr, que d'unes son actius coma Öræfajökull, al sud, qu'inclutz lo trescòl d'Islàndia, o Kverkfjöll, al nòrd, o encara Grímsvötn e Bárðarbunga, al nòrd-oèst, recobèrts per de lacs sos-glaciaris[1]. Son responsables de jökulhlaups, d'aigats brutals provocats per la fonda de la glaça.

  1. 1,0 1,1 1,2 et 1,3 «Modèl:Anglés». vatnajokulsthjodgardur.is.