Vejatz lo contengut

Utilizaire:Nicodene/Proto-roman

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Lo protoromanic es l'ancèstre de totas las lengas romanicas, reconstruch per la metòde comparativa. Es una varietat tardiva del latin, una de las lengas italicas en la familha lingüistica indoeuropeana.

Excepcionalament en la lingüistica comparativa, los romanistas pòdon utilizar de nombroses tèxtes escrits en un equivalent aproximatiu del protolenga qu'estúdian per la mièlhs compréner. Mas per consequent, fòrça escolars se son excessivament fisats als documents escrits en lòc de reconstruire lo protoromanic pròpri.[1]

Lo protoromanic es un concèpte abstrach que non deu pas èsser considerat coma equivalent al latin parlat a un moment o a un endrech particular.[2] La version que se troba en lo Dictionnaire Étymologique Roman sembla correspondre al latin del VIe sègle.[3]

anterioras centralas posterioras
barradas i u
quasi-barradas ɪ ʊ
semi-barradas e o
semi-dobèrtas ɛ ɔ
dobèrtas a
  • Las vocalas semi-dobèrtas /ɛ, ɔ/ se confondon amb /e, o/ en tota position atòna.[4][5]
  • /i, u/ e /ɪ, ʊ/ fusionan en position intertonica.[6]
  • Tota vocala es alongada en sillaba tonica dobèrta, mas saique non /ɪ/ o /ʊ/.[7]
  • /i, u/ se fan [j, w] entre una consonanta e una vocala seguenta. Puèi [j] palataliza aquela consonanta, p.ex. /basiáre/ [basʲáːɾe].[8]

Pas qu'un diftong pòt èsser reconstruch per lo proto-roman, es a dire /aw/. Se troba tanben en sillabas tonicas e atonicas.[9] Çaquelà, son estatut fonemic es incèrt, per que pòt parierament èsser considerat coma una sequéncia de /a/ e /u/.[10]

Labial Coronal Velar Palatal
Nasalas m n
Oclusivas p b t d k g j
Africadas f β s
Labialisadas
Vibrantas r
Lateralas l
  • Quora se fan palatalisar, /t, k, n, l/ venon [tsʲ, c, ɲ, ʎ].[11][12]
  • [c, ɲ, ʎ] sofrisson la geminacion quora son entre duas vocalas; [tsʲ] tanben, mas esporadicament.[13]
  • Las paraulas que començan amb /sC/ recebon una vocala de sosten, p.ex. /stáre/ [ɪstáːɾe]. Non es pas lo cas se una vocala passa davant.[14][15]


  1. Dworkin (2016), p. 2
  2. Hall (1976), pp. 10-11
  3. Kramer (2014), p. 295
  4. Gouvert (2014), pp. 73–6
  5. Ferguson (1976), p. 78
  6. Gouvert (2014), pp. 78–81
  7. Gouvert (2014), p. 69
  8. Gouvert (2014), p. 83
  9. Ferguson (1976), p. 84
  10. Gouvert, p. 81
  11. Gouvert (2014), pp. 92–115
  12. Zampaulo (2019), pp. 50, 78, 94
  13. Wilkin (1926), pp. 11–14
  14. Gouvert (2014), pp. 125–6
  15. Hall (1976), p. 128